La ultradreta venç els primers comicis després dels atemptats a França

El preocupant auge de la ultradreta a França ha aconseguit una altra simbòlica meta després d'haver estat la força més votada aquest diumenge al departament de Doubs, al nord-est del país, on es tria el diputat que substituirà el socialista Pierre Moscovici, comissari europeu des del novembre. La votació era especialment significativa perquè era la primera després dels atemptats gihadistes que han posat a prova la ciutadania i els seus líders polítics.

En la primera volta d'aquests comicis parcials, el Front Nacional va obtenir el 32,6% vots, seguit pel Partit Socialista (28,5%) i per la Unió per un Moviment Popular (26,5%). La baixa participació –va fregar només el 40% dels 66.825 votants– i la dispersió de suports a l'esquerra –es presentaven cinc candidats de diferents formacions– va perjudicar les aspiracions del candidat socialista.

La candidata ultradretana és l'eurodiputada Sophie Montel, de 45 anys. El seu pare li va regalar el carnet de l'FN quan va fer 18 anys. Montel ha basat tota la seva campanya a criticar “la immigració massiva” i “el perill islamista”. “Aturar totalment la immigració legal i clandestina” i “rebutjar el dret de vot dels estrangers” són dos dels seus lemes als cartells electorals.

Tant el candidat socialista, Frédéric Barbier, de 54 anys i molt proper a Moscovici, com el de la UMP, Charles Demouge, un professor de matemàtiques de 69 anys, han basat la seva estratègia a frenar la ultradreta. “No a la candidata de l'FN, que té un programa irrealitzable”, ha clamat Demouge. “No a un FN demagog amb solucions perilloses per a la cohesió social”, afegia el socialista. L'esquerra (comunistes, radicals o verds) presentava cinc candidats, fet que va originar una dispersió de vots, mentre la dreta i el centre presentaven un únic aspirant, igual que la ultradreta.

Els socialistes han aconseguit uns resultats molt per sobre del que s’esperava fa unes setmanes

Els tres partits que ara protagonitzen la vida política francesa han atorgat una importància insòlita a aquesta elecció parcial en la quarta circumscripció d'aquest departament, que depèn econòmicament i laboralment de les fàbriques de Peugeot a la zona. En la campanya han participat directament el primer ministre, Manuel Valls, i la líder de l'FN, Marine Le Pen.

Per als socialistes, es tractava d'invertir la tendència. En les 13 eleccions parcials celebrades des del seu triomf a les legislatives del 2012, ja han perdut quatre escons i no han guanyat en cap de les consultes. La meitat de les vegades, els seus candidats ni tan sols han pogut passar a la segona volta. També van rebre de valent a les municipals de març del 2014 i a les europees de l'any passat.

Ara confiaven a beneficiar-se de l'important augment de suport popular que Valls i el president François Hollande han tingut per la seva gestió després dels atacs terroristes. “Confieu en la França de l'11 de gener [el dia de la gran manifestació antiterrorista]. Cal votar per defensar els valors de la República”, havia dit Valls en el seu míting del passat 27 de gener.

En efecte, els socialistes han obtingut resultats molt superiors als esperats. El seu candidat passa a la segona volta per enfrontar-se a la candidata de la ultradreta diumenge vinent. Molt probablement, comptarà amb suports del centredreta per impedir el triomf definitiu de la ultradreta. Si no és així, l'FN tindrà un tercer diputat a l'Assemblea Nacional.

L'FN també intentava revertir una situació negativa. Gairebé 7 de cada 10 francesos, segons les enquestes, van censurar la decisió de Le Pen de no participar en la gran manifestació antiterrorista de París. Tot i així, un altre sondeig d'Ifop i CSA d'aquesta setmana indica que l'FN seria el partit més votat, amb prop d'un 30% dels vots, si les presidencials se celebressin ara.

Per a la UMP, aquesta elecció parcial també ha tingut una importància especial perquè és la primera amb el nou equip format per Nicolas Sarkozy, al capdavant del partit des del novembre i amb el gran objectiu de “reconquistar” el poder perdut el 2012. La prova se salda amb un clar fracàs.

El que ha passat fins ara a Doubs també és representatiu de la deriva en què ha entrat França en els últims anys. El departament ha estat un feu tradicional de l'esquerra, però en les eleccions europees de l'any passat la ultradreta, la força més votada llavors a França, va obtenir el 36% dels vots, 11 punts per sobre de la mitjana nacional.