La Federació d’Handbol, en situació d’insolvència

Ja fa uns quants anys que la Federació Catalana d’Handbol viu en una situació límit. Va cometre un error fonamental el 2001 i encara n’està pagant les conseqüències. Aquell any va signar un contracte amb l’ajuntament de Cerdanyola per a la construcció del Pavelló Poliesportiu de Guiera i assegurar-'n la gestió. I es va convertir des d’aquell moment en una federació deficitària que no va poder fer front als seus compromisos econòmics i que cada cop s’anava quedant més endeutada. Ara el deute puja a més de quatre milions d’euros. I la solució es basa en acords amb els proveïdors, als que demanen una quita del 60% per el milió d’euros que els deuen, amb la Seguretat Social i Hisenda, amb qui re negocien el pagament de 150.000 euros, i amb l’ajuntament de Cerdanyola que s’hauria de fer càrrec de la major part dels tres milions del crèdit hipotecari que els queda per pagar als bancs.

“Tot està envestat”, confessa Tomás Moral, President de la Federació Catalana d’Handbol (FCH) des del juliol de 2005. “Els proveïdors van acceptar el juliol de 2014 una quita del 60%, el que ens permet reduir aquest apartat fins a 400.000 euros, amb el compromís de pagar-los en vuit anys. No crec que tinguem problemes per re negociar el pagament amb la Seguretat Social i Hisenda. I el punt més dificultós son els tres milions que devem als bancs. Ells acceptarien una rebaixa fins a 2,6 milions. I nosaltres ja estem buscant una sortida al problema amb l’ajuntament de Cerdanyola per rescindir el contracte i que ells es facin càrrec del pavelló de Guiera. La seva tercera proposta, el setembre de 2014, va arribar fins als 2,36 milions; ens restarien per afrontar 260.000 euros. I els podríem assumir. Però el consistori ha de prendre una decisió definitiva”.

Tot s’agafa amb pinces. Però es la única manera que té la FCH de poder continuar endavant i no haver de tancar les portes. La federació tenia una economia sanejada en l'etapa de Joan Caselles, als anys vuitanta. Es va mantenir en uns cànons acceptables de funcionament en la etapa de Josep Maria Mesalles i després en la de Jaume Conejero, fins que aquest va signar l’acord amb l’ajuntament de Cerdanyola. “Allò havia de ser la salvació de la FCH”, comenta en Moral. “Però les condicions eren força draconianes per part de l’ajuntament i quan va arribar la crisi ja no hi varem poder fer front”.

La construcció del pavelló va tenir un cost de 10 milions d’euros, dels quals la FCH n’havia de pagar set i l’ajuntament els altres tres. A canvi, la FCH es feia càrrec de la gestió durant 35 anys (del 2003, quan es va acabar la construcció, fins al 2038) amb una pròrroga opcional de 15 anys més. El pla de negoci que es va realitzar assenyalava que la instal·lació seria viable si s’inscrivien entre 5.500 i 6.000 socis. Una de les clàusules obligava també a la FCH a pagar un cànon de entre el 2% i el 4% dels ingressos a l’ajuntament i a cedir-li unes hores de utilització, sense especificar si solament es pagarien en cas que es donessin beneficis.

“Tot el contracte era molt rígid, no teníem escapatòries”, explica en Moral, que ara actua de President i de Gerent de la FCH, amb un sou de 50.000 euros bruts a l’any, després de patir una rebaixa del 30%. “El cànon ens suposava uns 60.000 euros a l’any amb oscil·lacions. Però el negoci no va funcionar mai com nosaltres esperàvem i gairebé sempre va ser deficitari”.

Entre el 2005 i el 2008 la gestió del pavelló de Guiera va ser bona i els exercicis es van tancar amb un balanç positiu. La xifra màxima de socis va ser de 5.200 el quart trimestre de 2007. Però al 2009 havien caigut ja fins a 4.000 i el 2014 es va situar en 2.700. El President de la FCH assegura que van parlar amb l’ajuntament per re estudiar el cànon i les hores d’utilització del pavelló. Però que el consistori es va mostrar molt rígid. “Llavors, el 2011 ja vam començar a plantejar que no podíem seguir en aquelles condicions”, diu Moral. “Vam plantejar, fins i tot, la opció de fer pistes de pàdel annexes per aconseguir ingressos. Ens van donar llargues 2,5 anys. I al juny de 2013 vam entrar en Concurs de Creditors fins a l’octubre de 2014”.

Les mesures ja eren dràstiques: reducció de personal i de sous en un 30%, i increment de les quotes federatives en un 18% a tots els clubs. “Ara la única cosa que demanem es que no ens treguin res més”, conclou en Tomàs Moral. “Que la Generalitat ens pagui la subvenció prevista de 250.000 euros, que puguem continuar ingressant els 700.000 euros que generem nosaltres i que l’ajuntament acompleixi la seva última proposta. Si ho aconseguim ens en sortirem. Si no, haurem de tancar les portes”.