_
_
_
_
ELECCIONS A GRÈCIA

Samaràs vira a la dreta davant el creixent avantatge de Syriza

El primer ministre conservador endureix el to i esgrimeix la tímida recuperació

María Antonia Sánchez-Vallejo
El líder de Nova Democràcia, Andonis Samaràs, saluda els seus seguidors aquest divendres en un míting a Atenes.
El líder de Nova Democràcia, Andonis Samaràs, saluda els seus seguidors aquest divendres en un míting a Atenes.Marko Djurica (Reuters)

Els èxits econòmics del Govern d'Andonis Samaràs (superàvit primari, creixement del 0,7% el tercer trimestre del 2014) van sortir aquest divendres a col·lació, reduplicats, en el míting de tancament de campanya del seu partit, la conservadora Nova Democràcia (ND), en un estadi de la perifèria d'Atenes. “Grècia no necessita més diners. Han començat les inversions i per primera vegada en sis anys els ingressos de les llars han augmentat”, va dir un Samaràs afònic, que també va assegurar que, amb ell al capdavant, el futur Govern tancarà les negociacions amb la troica al febrer i podrà abandonar el rescat. El dirigent, que promet una baixada progressiva d'impostos, va dedicar la major part del seu discurs a atacar Syriza, el partit que amplia el seu avantatge sobre els conservadors dia rere dia. “[Alexis] Tsipras vol convertir Grècia en Corea del Nord, i no permetrem que això passi. Les seves propostes fiscals no són una esperança, sinó el tall d'una navalla per a les llars gregues… No estem disposats a tornar enrere”, va afegir.

“Tsipras vol convertir el país en Corea del Nord”, diu el líder de Nova Democràcia

Mentre Samaràs s'esgargamellava a l'estadi entre un onejar de banderes gregues, Iorgos (nom suposat) supervisava com a militant de ND el repartiment de paperetes i fullets als ciutadans que s'apropaven fins a la principal caseta del partit, a Atenes, on una pantalla gegant retransmetia el míting. Militar de carrera –d'aquí la petició d'anonimat–, amb vestit i corbata, no comparteix el nerviosisme d'alguns líders, ni la inquietud d'Europa. “Tsipras, por? També en feia Andreas Papandreu [primer ministre socialista dels vuitanta], bordant contra Europa i l'OTAN, i al final no va passar res”.

Com Samaràs, el militant de ND no ho dóna tot per perdut, i fins i tot s'atreveix a rebatre el dictat de les enquestes. “En les eleccions del 2010, ens vam ficar al llit pensant que havia guanyat ND, i en despertar-nos resulta que havia guanyat el Pasok”, recorda. Però malgrat aquest exercici d'optimisme, Iorgos pronostica unes segones eleccions a curt termini, com al 2012, si Syriza no aconsegueix formar Govern. “Totes les opcions estan obertes”, subratlla, “totes, menys jugar la carta de l'extrema dreta, una cosa perillosa en aquest país, que té molta memòria sobre aquest tema”.

Sense esmentar-ho explícitament, el militant de ND al·ludia al gir donat en la campanya pel partit per pescar vots en l'únic calador possible, el de la dreta i l'extrema dreta (el centreequerra està hiperrepresentat: To Potami, Pasok, el nou partit de Iorgos Papandreu, Esquerra Democràtica…). Quan les últimes enquestes mostren fins a 6,2 punts d'avantatge per a Syriza, deixant-la gairebé amb majoria absoluta, la necessitat imperiosa de recuperar terreny ha empès ND cap al seu flanc més extrem, com proven les declaracions de diversos líders del partit. Per exemple, la portaveu del Govern en funcions, Sofia Vultepsi, que aquesta setmana va apuntar per televisió que si Syriza arriba al Govern s'haurà d'anar comprant paper higiènic, “com a Veneçuela”; o el ministre de Salut, Makis Voridis, que fa uns dies va reviure en un míting l'escenari de la guerra civil (1946-1949) i fins i tot va recórrer a un dels eslògans de la junta militar (1967-1974): “Pàtria, religió, família”. “La nostra generació no entregarà el país. Farem tot el que calgui. Diumenge defensarem amb els nostres vots el que els nostres avis van defensar amb les armes” en la contesa, va declarar. També Samaràs adobar en el míting d'aquest divendres la confrontació: “Tsipras vol tornar a la guerra civil perquè ells [l'esquerra] la van perdre”.

Les enquestes situen a prop de la majoria absoluta el partit esquerrà

“Voridis ha creuat una línia vermella, la del 74 [caiguda de la dictadura militar], aquesta data per a tots els grecs és un símbol, una espècie de contracte nacional que no es pot trencar ni depassar, i, per descomptat, menys encara fer marxa enrere”, subratllava el dimecres la professora universitària Vassilikí Georgiadu, especialista en extrema dreta.

ND ha usat en un espot electoral imatges de l'atemptat gihadista contra la revista satírica Charlie Hebdo contraposades a la de grups d'indocumentats arribats a Grècia amb el mateix propòsit: atacar Syriza (“que convida els immigrants al país, i fins i tot vol donar-los la nacionalitat”) i restar vots al partit neonazi Alba Daurada (AD), que defensa l'expulsió dels estrangers del país; de fet, Samaràs va inaugurar la seva campanya amb una visita a la tanca fronterera del riu Hebros, principal porta d'entrada terrestre d'immigrants. El brindis a l'extrema dreta sembla haver donat fruits, segons un estudi de la Universitat de Macedònia, que constata un transvasament del 15% dels vots d'AD a ND.

“S'ha de reconèixer que, per tots els ajustos que ha dut a terme, ND és el partit que ha sortit més indemne de tots els Governs de la crisi”, recorda la investigadora Eleni Panagiotarea, del centre d'estudis Eliamep. “El cost electoral dels dos socis menors del Govern [Pasok i Esquerra Democràtica] ha estat molt més alt, així que en aquest sentit ND és un partit que encara té i exhibeix molta força, no és en absolut una aposta perduda”. Aléxandros Moraitakis, diputat conservador, va més enllà: “El Govern de Samaràs ha fet en dos anys i mig molt més que tots els Governs precedents, i ha establert les bases per al creixement. No podem aturar aquest impuls, Grècia necessita ND més que mai”.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_