La Federació Catalana de Tennis, colpejada pels deutes

El creixement de la Federació Catalana de Tennis (FCT) va ser espectacular entre els anys vuitanta i el 2000. De malviure en una instal·lació obsoleta en un pis del llavors carrer Infanta Carlota, van passar a unes oficines modernes i ben assolellades a les instal·lacions municipals del Centre de Tennis Olímpic de la Vall d’Hebron, que gestionen des dels Jocs Olímpics del 1992. Aquest creixement va arribar al seu punt culminant l’any 2007, quan el pressupost es va situar en els 9 milions d’euros, superant fins i tot el de la Federació Espanyola de Tennis. Ara, en canvi, els deutes –al voltant de sis milions– colpegen la FCT, que ha hagut de reduir el pressupost fins als 5,5 milions, rebaixar la plantilla a menys de la meitat, deixar de becar jugadors i limitar de forma dràstica els serveis als clubs, als tècnics i als jugadors.

“El nostre principal i quasi únic objectiu era salvar la FCT, que va ser declarada en fallida pels auditors el 2012”, explica Joan Navarro, president de la FCT. “Quan vam entrar, el deute que ens vam trobar era de 6 milions d’euros i els recursos per fer-hi front s’havien anat reduint. No ens va quedar cap més remei que retallar per tots els costats. Mesures que no agraden ningú. I ara, tot i que la situació és complicada, hem negociat amb els bancs una carència, que ens permet pagar els interessos sense retornar el capital, i podem començar a pensar en els temes esportius, que és la nostra raó de ser”.

El creixement de la FCT es va basar en l’explotació de les instal·lacions de Sant Joan Despí, l'Hospitalet i Vall d’Hebron, que havien aconseguit amb acords de cessió a llarg termini amb els ajuntaments. Les llicències dels jugadors, que van arribar a ser 40.000, eren un altre dels elements que ajudaven al bon finançament de l’entitat. Però llavors, es va decidir la construcció de l'obra més emblemàtica de la FCT, el Centre Internacional de Tennis de Cornellà. I llavors van començar els problemes econòmics.

“Ja m’agradaria tenir alguna cosa semblant a Suïssa”

La construcció de la instal·lació de Cornellà va tenir un cost d'uns 12 milions d’euros entre el 2003 i el 2005, quan es va acabar. Sis milions provenien de fons públics, però 6,5 milions els havia d’assumir la FCT. Es tractava d’un gran projecte que hauria de convertir-se en la millor acadèmia de tennis de Barcelona i que acolliria jugadors becats per la Federació Internacional i altres particulars. Al marge de les pistes, la instal·lació disposa d'habitacions (47 llits) per als jugadors, una clínica, una piscina coberta amb zona d’aigües i espais per a l’ensenyament i la preparació física. L'ex-número u del món, Martina Hingis, va dir quan hi va ser: “Ja m’agradaria tenir alguna cosa semblant a Suïssa”.

Teníem una plantilla de 180 persones i ara ens hem quedat amb la meitat

Però en lloc de prestigiar la FCT, aquella instal·lació es va convertir en la seva creu. “Era una obra d’elit, però el cost va ser molt elevat”, explica Toni Cuadrada, director general de la FCT. “Ara ens l’han taxat en sis milions i la nostra intenció és vendre-la aquest any per 4,2 milions, per tal de liquidar els deutes amb els bancs i iniciar una nova etapa a la federació, treballant per als nostres clubs i els nostres jugadors amb els recursos que som capaços de generar”.

Era evident que Cornellà no es podia autofinançar, requeria d’una ajuda anual d’uns 200.000 euros. I la situació es va agreujar amb l’arribada de la crisi, que va tancar bona part de les fonts d’ingressos: les subvencions públiques van caure 1,1 milions d’euros, fins a 275.000. Els abonats a les instal·lacions van caure en picat i les llicències s’han quedat en 27.000. I el deute va créixer notablement com a conseqüència dels acomiadaments del gerent de l’entitat i de diversos tècnics destacats en l’anterior legislatura, amb un cost d'1,1 milions d’euros.

“Tot això ens va obligar a ajustar molt les despeses generals i també les de personal”, afegeix Toni Cuadrada. “Teníem una plantilla de 180 persones. I ara ens hem quedat amb la meitat. Hem hagut de fer dos ERO i ara plantegem un tercer expedient de regulació –reducció de jornada i de sou al voltant d’un 20%, que s’està negociant amb els treballadors– que suposarà un estalvi de 200.000 euros. Però el que ens ha de permetre regularitzar la situació és que ja ens hem alliberat de la instal·lació de Sant Just Desvern, i esperem vendre aviat les instal·lacions de l’Hospitalet, que ens ha de reportar uns 500.000 euros d’ingressos, i la de Cornellà, 4,2 milions”.

La FCT va entrar en preconcurs de creditors el 30 de juny del 2014 i en va sortir el 30 d’octubre, després d’obtenir un acord amb els bancs. Van poder pagar els proveïdors i negociar una carència que els permetia ajornar el deute i pagar només els interessos. “Ara paguem 15.000 euros mensuals d’interessos i negociem un any més de carència”, diu Navarro. “Ara, en el marge de negoci fem les paus, tot i que paguem els interessos. Però vam entrar a la federació el 2012 amb l’expectativa de dur a terme un projecte esportiu esperançador que no hem pogut acomplir. Ara veiem un punt d’inflexió i ens plantegem un futur de servei més ampli als clubs, als jugadors i als tornejos de la FCT i transformar la instal·lació de la Vall d’Hebron en un dels millors centres internacionals de tennis”.