Sancionada per amor

30 de juliol del 2012, Oberstdorf, Alemanya.

—Si és l'inspector antidopatge digues-li que no hi sóc perquè he donat la meva adreça a Ratschings.

— Jo surto ara, quan torni aquesta tarda no vull veure't aquí, agafa les teves coses i ves a fer el control [un control antidopatge per sorpresa].

Kostner va mentir un inspector antidopatge sobre on era el seu xicot de llavors

El fiscal havia demanat 2 anys i tres mesos per a la patinadora que després de Sotxi havia decidit prendre's un any sabàtic. No perd el seu bronze olímpic, però sí els Europeus i els Mundials de l'any que ve. Quan acabi la seva sanció, la patinadora més elegant del circuit internacional haurà complert els 30. “Estic molt afectada i lluitaré fins al final”, va comentar Carolina Kostner després d'escoltar la sentència.

Per primera vegada, una atleta és condemnada per complicitat en un cas de dopatge. Ella sempre va defensar que no sabia res, que desconeixia que la seva parella s'estava dopant, que mai li havia donat motius per creure que estigués prenent substàncies prohibides. També va assegurar haver-se oblidat del tema aquell mateix 30 de juliol del 2012 ja que el marxador, tal com li havia promès, es va sotmetre al control aquella mateixa tarda. D'aquest test va sortir el positiu per EPO que li van comunicar una setmana després juntament amb la seva exclusió dels Jocs de Londres en què pretenia repetir l'or de Pequín.

Vaig cometre un error greu, però ho vaig fer de bona fe. La qüestió no és fins a on pot arribar un per amor, si hagués sabut que l'Alex es dopava, l'hauria convençut perquè confessés"

“Vaig cometre un greu error, ho sé, però ho vaig fer de bona fe. L'Alex es va sotmetre a un control aquella mateixa tarda i jo vaig donar per acabat l'assumpte. Era a la cuina i no vaig tenir temps per pensar gaire mentre van trucar al timbre i em dirigia a obrir la porta de casa. Vaig fer el que em va demanar l'Alex i vaig dir a l'inspector que no hi era. La qüestió no és fins a on pot arribar un per amor, si hagués sabut que l'Alex es dopava, l'hauria convençut perquè confessés”, va declarar Kostner en una entrevista a principis de desembre a Il Fatto Quotidiano.

Kostner va mentir l'inspector antidopatge que buscava Schwazer. En plens preparatius per als Jocs de Londres, no el va trobar al seu pis de Ratschings (Trentino-Alto Adige) on se suposava que era i va decidir acudir a la casa de la patinadora. “No és possible que ella no sabés res. Gràcies a la seva complicitat, Schwazer va evitar un control per sorpresa i, abans d'anar-se'n a casa, va deixar els productes dopants a la nevera. Em resulta poc creïble que Carolina no sospités res ni tingués curiositat per mirar què hi havia en aquella caixa”, explica per telèfon Sandro Donati, assessor de l'Agència Mundial Antidopatge i exentrenador que els anys 80 va denunciar els escàndols de dopatge de l'atletisme italià. La caixa on el marxador guardava l'EPO era una de vitamines B-12.

És humà el que ha fet la Carolina. Però no és possible que no sabés res", diu Sandro Donati, assessor de l'AMA.

“De totes maneres no cal ser hipòcrites, el que va fer Kostner és humà. Ha estat castigada i pagarà. Assumpte acabat, hi ha moltes coses pitjors…”, afegeix Donati. Es refereix a tres investigats més per complicitat al cas Schwazer, dos metges i un directiu de la Federació d'Atletisme que s'asseuran al banc dels acusats a l'abril. “Per a mi la sanció de Kostner estableix un precedent molt important en la lluita antidopatge. Per primera vegada, els fiscals han investigat la complicitat i l'assistència en pràctiques prohibides. És un senyal important per al món de l'esport. Sempre paguen els atletes i els metges i directius en surten nets. A partir d'ara començaran a canviar les coses”, assegura Donati, que no creu que el TAS, al qual recorrerà Kostner, li rebaixi la sanció.