Laia Sanz fa història

Ha arribat una mica enfadada a la meta de Baradero perquè les circumstàncies del dia han impedit que la seva gesta, fins aleshores de dimensions colossals, ho fos encara més. La pluja ha evitat que les motos competissin més enllà del control de pas dos, i fins aquell punt Ivan Jakes, el seu perseguidor immediat en la general pel vuitè lloc, anava controlant la cursa. Al final, després que l'organització donés per acabada la jornada pel mal temps, l'eslovac ha acabat avançant-la, i d'aquí l'enuig de la corredora. Però són aquests detalls els que fan de Laia Sanz una competidora sense límits, voraç i incansable, que des d'ahir ja és història viva del Dakar, després de convertir-se en la primera dona que se situa entre els 10 primers llocs en les 36 edicions que s'han disputat de la prova per etapes més dura del món. Un rècord que s'afegeix al seu cinquè campionat femení, aconseguit en cinc participacions continuades des del 2011 fins ara.

“Hem passat pel mateix lloc per on vam sortir i em sembla que fa dos anys. La cursa s'ha fet molt llarga. Hem passat moltes coses, fred, calor, cansament però al final ha valgut la pena”, ha resumit amb un somriure als llavis que ni la capa de fang que li cobria la cara aconseguia amagar. “No podia fer més, estava anant molt bé fins que hem arribat al fang. Crec que abans no m'hauria passat, però aquí sí que era més ràpid que jo, a més he caigut. Però bé, no passa res, del lloc vuitè al novè no hi ha gaire diferència”, s'ha limitat a analitzar la pilot de Corbera, que no ha parat de rebre les felicitacions dels altres pilots, conscients que en la catalana hi continua havent un diamant amb molts més quirats per demostrar. Això sí, no tornarà a pujar a una moto en una bona temporada. “El primer que faré és descansar. No en vull veure cap fins d'aquí un mes!”, ha fet broma mentre es fonia en una abraçada amb Jeremías Israel, pilot xilè d'Honda.

Una mica més reflexiva s'ha mostrat a l'hora d'analitzar els perquès de la seva gesta, deixant de banda el seu talent natural. “Estar en un equip oficial, amb una molt bona moto ha estat la clau. Disposar d'una moto a casa i fer algun ral·li l'any passat per preparar aquest, a més de l'experiència acumulada durant tot aquest temps, ha fet que això hagi anat tan bé”, ha declarat la pilot d'Honda, que quan li han preguntat pels límits de la seva evolució, ella mateixa s'ha encarregat de posar-hi límits. “El podi em sembla molt complicat”, ha assegurat, sense arribar a explicar-ne els motius, a simple vista inexistents, ja que la constància, el maneig de la moto i la capacitat per mantenir el motor de la pilot de Corbera l'han situat en l'elit del Dakar.

El 16è lloc de l'any passat l'ha retallat gairebé fins a la meitat. Seguirà la mateixa progressió l'any que ve? La història ho dirà, la mateixa en què Laia Sanz ja està registrada.