‘Charlie Hebdo’, una revista satírica doblement amenaçada

Charlie Hebdo havia iniciat l'any 2015 amb una oferta especial per augmentar el nombre de subscriptors. Sense renunciar a l'humor, el matí del greu atemptat que ha costat la vida a 12 persones la pàgina principal a Internet d'aquest famós setmanari proposava una reducció de preus amb la crida “La tarifa per a tothom”, en clara al·lusió a la legalització de les noces homosexuals, coneguda a França com El matrimoni per a tothom. El setmanari satíric, provocador i irreverent, ha viscut sota la permanent amenaça de les organitzacions religioses i grups radicals per les seves caricatures sobre Mahoma i els gihadistes, però també de la falta d'ingressos publicitaris i la dràstica reducció de les vendes d'exemplars de paper.

Les caricatures més atrevides i que més polèmiques han generat han sortit de la ploma, justament, de tres dels dibuixants periodistes morts aquest dimecres en l'atemptat perpetrat a la seu de la publicació a París. Es tracta, entre d'altres, de Georges Wolinski, de 80 anys, Jean Cabut (Cabu), de 76 anys, i Stéphane Charbonnier (Charb), director de la revista, de 47. Aquest últim va publicar una recent caricatura premonitòria en la qual un gihadista, amb el títol Sense atemptats a França, deia: “Espereu que s'acabi el gener”.

L'origen de Charlie Hebdo es remunta, en realitat, a l'any 1969. Va néixer llavors com un mensual anomenat simplement Charlie. El 1981 va deixar de publicar-se per falta d'ingressos i va reaparèixer el 1992. Els seus problemes de seguretat van començar el febrer del 2006, quan va publicar les caricatures de Mahoma (més unes quantes de pròpies) de la revista danesa Jyllands-Posten, amenaçada per publicar-les. Les organitzacions musulmanes franceses i el Consell Francès del Culte Musulmà van demanar la retirada de Charlie Hebdo, però, lluny de fer-ho, la revista va promoure un manifest extremament dur contra el totalitarisme de l'islamisme radical.

El 2011, davant la imminent publicació de noves caricatures sobre l'islamisme radical i la llei islàmica, la revista va ser objecte d'un atac amb un còctel Molotov en el qual no va haver-hi víctimes, però sí que va calcinar les instal·lacions, cosa que va obligar la redacció a refugiar-se a la seu del diari Libération.

Però els problemes de Charlie Hebdo, una revista laica i d'esquerres que també ha tingut problemes amb el Front Nacional, no es limiten a la seva persecució per raons ideològiques. Amb un tiratge de menys de 50.000 exemplars i sense ingressos publicitaris, el setmanari va fer el novembre passat una crida per rebre donatius i mantenir la seva independència. “Charlie Hebdo està en perill”, assegurava fins fa unes hores la mateixa redacció, formada per un escarit equip de 22 periodistes i dibuixants, una secretària i quatre persones a la secció administrativa.