La corrosió del Barça

Un any després que Rosell dimitís per les amenaces rebudes a títol personal i contra la seva família, el seu successor Bartomeu va anunciar la convocatòria d'eleccions anticipades l'estiu que ve, “per rebaixar la tensió desproporcionada i desmesurada” que es viu al Barça. Obligat per la plana major de la seva directiva, sense necessitat de passar per una reunió del consell, desconvocat a última hora, el president va desistir en la seva obstinació d'esgotar el mandat i presentar-se als comicis del 2016. Bartomeu vol ser elegit aquest 2015 i les seves opcions passaven per no enrocar-se en el càrrec després de la crisi desfermada al Camp Nou a partir de la derrota de diumenge a Anoeta.

El president es va corregir en l'últim moment després que la seva junta hagi actuat gairebé sempre a destemps des que va donar suport a la moció de censura contra Laporta. Rosell i Bartomeu s'havien preparat per governar un club en ruïna el 2008 i es van trobar amb el millor equip de la història el 2010. Així s'explica que hagin pres moltes decisions fora de context, de vegades de mala gana, com va ser la renovació de Xavi i Puyol. Molt lletja ha estat també la destitució de Zubizarreta, després que el president li perdonés la vida, i s'ha sabut que va ser Tito Vilanova, quan ja no era entrenador blaugrana, qui va intervenir per convèncer Messi que seguís al Barcelona.

El president es va corregir en l'últim moment després que la seva junta hagi actuat gairebé sempre a destemps des que va donar suport a la moció de censura contra Laporta

Algunes de les mesures que tenien raó de ser quan van ser concebudes van perdre sentit per la seva tardança a ser aplicades, sobretot en una gestió esportiva que s'ha distingit precisament per la invocació permanent a Tito i l'assessorament de Rexach. El que passa que ara no hi ha intermediari que valgui per reconciliar Messi amb Luis Enrique després de les sortides de Zubizarreta i Puyol. Hi ha poques coses més dramàtiques que descobrir a meitat de temporada que les idees de l'entrenador no congenien amb les necessitats del 10. No queda més remei que esperar al fet que s'arreglin els dos abans que sigui elegit el president del FC Barcelona.

Messi no té de moment confiança en Luis Enrique de la mateixa manera que Bartomeu la va perdre en Zubizarreta. L'entrenador ha passat de proclamar-se líder del Barça a sentir-se afeblit per l'acomiadament del director esportiu, mentre que el president claudica davant els seus aliats al consell i directius susceptibles de ser rivals, com Freixa. No va haver-hi més notícia en la conferència de premsa de Bartomeu que l'anunci de les eleccions, perquè les seves respostes van resultar innòcues i contradictòries, gens tranquil·litzadores per al barcelonisme, fins i tot de vegades van semblar improvisades, com si s'hagués canviat de pla sobre la marxa i estigués previst que Bartomeu continués fins al 2016.

Hi ha poques coses més dramàtiques que descobrir a meitat de temporada que les idees de l'entrenador no congenien amb les necessitats del 10

El president no pot argumentar que la majoria de socis estan a favor de la seva obra de govern després d'haver destituït dos directors generals i renovat l'organigrama del club, a més d'estar pendent del conflicte obert al vestidor per Messi i tenir pendents de solució multitud de plets, el més complicat contra la FIFA, a la qual de manera sorprenent va desafiar per la sanció a la Masia. Bartomeu va reptar Blatter i ni tan sols li van pujar els colors quan va demanar “responsabilitat” i fair play amb vista als comicis després d'haver organitzat el 2008 amb Rosell el joc brut contra la continuïtat de Laporta.

Ni Rosell ni Bartomeu no han tingut oposició en un mandat que van començar amb el suport social més nombrós de la història del Barça. Tots dos s'han consumit sols, víctimes del rancor i d'una política tan erràtica com destructiva, capaç fins i tot de posar en qüestió la continuïtat de Messi després de renegar de Guardiola i de Cruyff. Oberta la precampanya, no hauria d'estranyar que Bartomeu repeteixi el full de ruta de Rosell el 2010 i s'interpretin moltes de les seves decisions com picades d'ullet electoralistes o compra de complicitats. Cal no oblidar que pròximament caduquen els contractes amb televisió, Nike i el patrocini de Qatar.

No serà fàcil competir en els comicis sense el reclam dels fitxatges, prohibits fins al 2016. El club ha perdut capacitat per competir, singularitat, càrrega simbòlica i cultura futbolística, motius de sobres perquè Bartomeu no esgoti el seu mandat com ja és costum en els presidents del Barça amb l'excepció de Laporta. L'estabilitat depèn avui d'un futbolista que se sent inestable anomenat Messi.