El drama de Bartomeu

No se surt de la dinàmica de les males notícies quan es prenen males decisions, com passa al FC Barcelona, convertit en un club ploraner i sotmès, expert a crear falses expectatives i a alimentar la confusió. Hi ha tanta toxicitat que l'entitat té difícil solució amb eleccions o sense abans de l'any 2016. No hi ha cap altre rumb que el marcat per una pilota que va i ve des que el club se sosté en un equip el tècnic del qual sembla que no necessiti ningú per defensar la seva sort. La vida barcelonista depèn que Luis Enrique faci feliç a Messi, cosa que en qualsevol cas sembla molt més possible que aconseguir que la directiva aconsegueixi guanyar-se la gent blaugrana amb la seva gestió, seriosament qüestionada un dia més per l'última decisió del TAS.

Les enquestes assenyalen Laporta com l’aspirant més ben posicionat per guanyar les pròximes eleccions

No es pot apel·lar a la moral ni a l'esperit de la llei en els termes que pretén avui el FC Barcelona, per més desacreditada i tacada que estigui la FIFA, quan s'ha fet trampa des de la Masia. Cap cas expressa millor la manera de fer del consell blaugrana: es comença per no fer cas dels requeriments sobre la necessitat de posar en regla unes quantes fitxes de menors (Rosell: “Ho tenim tot controlat”), després es clama contra la sanció imposada (“La Masia no es toca”, deia la pancarta), més tard s'admet que el club està en fals (“S'han comès errors administratius”, va assumir Bartomeu) i s'acaba per protestar perquè la sanció és excessiva (“No n'hi ha per a tant”, afirmava el comunicat emès aquest dimarts al Camp Nou).

També es va maniobrar de mala manera amb el fitxatge de Neymar i són molts els plets en què està ficat el club, sorprenentment contrariat quan se l'investiga després de sembrar sospites sobre qualsevol que no milités en la seva causa titulada “per la pau social”. Encara que el pla va ser dissenyat per Rosell, Bartomeu va signar els papers que van sortir de les oficines en qualitat de vicepresident esportiu. Cap executiu tramita un fitxatge, ni tampoc el diligencia una federació, sense una ordre dels màxims mandataris de l'entitat.

Així doncs, a Bartomeu no li serà fàcil desmarcar-se del dimissionari Rosell per arribar al 2016. La seva és una posició de debilitat, de manera que difícilment li servirà d'alguna cosa pressionar una mica més l'organigrama, com ara prescindint del director esportiu Zubizarreta, després de rescindir el contracte del director general Antoni Rossich i no renovar dos responsables del planter com Amor i Puig.

El drama de Bartomeu i Rosell, malgrat això, és que les enquestes assenyalen Laporta com l'aspirant més ben posicionat per guanyar les pròximes eleccions. No hi ha res que hagi distingit més l'actual junta que la seva lluita contra el llegat de l'anterior president, que va resumir la seva obra en quatre noms: Cruyff, Unicef, Catalunya i la Masia. Incapaç de nomenar un hereu que pogués competir amb Rosell el 2010, a Laporta l'han ressuscitat els seus enemics, encara que ni tan sols ha confirmat que tornarà a presentar-se a les eleccions. Víctima del present i sense que se n'albiri el futur, el Barça viu atrapat en el passat.