Podem posa en perill la supremacia del PNB al País Basc

La irrupció "estel·lar" de Podem en el panorama electoral basc col·locaria aquesta formació com a segona força política, a un sol escó del PNB, si se celebressin en aquest moments uns comicis al Parlament autonòmic. El partit que dirigeix Pablo Iglesias obtindria 300.000 vots i disputaria l'hegemonia que fins ara tenen els nacionalistes bascos, segons l'última enquesta de l'Euskobaròmetre. EH Bildu patiria un desgast notable, ja que perdria uns set seients, i socialistes i populars també experimentarien una forta reculada.

Si les eleccions basques se celebressin ara, col·locarien Podemos com un dels actors polítics principals al País Basc i farien augmentar el pluralisme parlamentari a la cambra basca, perquè hi estarien representades fins a set forces polítiques. Segons els resultats de l'enquesta, el PNB tornaria a revalidar la victòria, ja que aconseguiria entre 22-23 escons, en el millor dels casos quatre menys que en l'actualitat. La seva supremacia electoral estaria en perill amb els resultats de Podem, que podria aconseguir entre 21 i 22 diputats.

L'arc parlamentari, fruit dels comicis autonòmics de finals del 2012 està format avui pels 27 escons del PNB, 21 d'EH Bildu, 16 del PSE-EE, 10 del PP i un d'UPyD. El sondeig electoral realitzat per la Universitat del País Basc (UPB), amb 600 enquestes entre els dies 27 d'octubre i el 14 de novembre passats, il·lumina un panorama "excepcionalment volàtil", caracteritzat per una alta mobilització, sobretot entre els joves i els votants d'esquerra, més fragmentació política i una "important caiguda" de la fidelitat de gairebé tots els partits. La participació seria del 67% i el nivell d'indecisió se situaria en el 25%. Les eleccions a Euskadi se celebraran el 2016.

Segons l'Euskobaròmetre, el PNB aconseguiria 22-23 escons, seguit molt de prop per Podem (21-22 seients). EH Bildu seria la tercera força, amb 13-14 parlamentaris. El PSE-EE cauria fins als 10 escons i el PP a solament sis. IU-Ezker Batua tornaria a la cambra basca, amb un representant, i UPyD hi mantindria el seu únic diputat.

Les formacions nacionalistes, el PNB i EH Bildu, patirien un desgast de l'electorat. El partit que sosté el Govern d'Iñigo Urkullu aconseguiria la victòria, encara que amb una presència parlamentària més feble, la qual cosa dificultaria la formació de Govern. El PNB dependria de les decisions de Podem o d'almenys dues o tres forces parlamentàries per continuar al capdavant de l'Executiu autonòmic. La suma de PNB i EH Bildu no seria suficient per aconseguir la majoria absoluta.

Per províncies, el PNB guanyaria un altre cop a Biscaia, per davant de Podem i d'EH Bildu. A Gipúscoa s'hi produiria un empat entre EH Bildu, actualment en el poder, i Podem, la qual cosa deixaria el PNB en la tercera posició. I a Àlaba, feu ara del PP, hi guanyaria Podem, seguit del PNB.

Les enquestes no deixen cap mena de dubte sobre la força amb què s'estrenaria la formació d'Iglesias a Euskadi. Rebria vots d'IU (60 %), els més joves (60%), EH Bildu (20%), el PSE-EE (20%), l'abstenció (16%), el PNB (12 %) i, en menor mesura, d'UPyD, altres i el vot blanc.

Respecte a la valoració dels partits, l'Euskobaròmetre tan sols atorga al PNB un petit saldo positiu. El Govern d'Urkullu divideix la població basca, que es reparteix entre els que consideren que la seva feina és bona (28%), enfront dels que la desaproven (24%), encara que el nombre d'escèptics és molt elevat. La qualificació mitjana que se li atribueix torna a baixar de l'aprovat (4,7 punts sobre 10). En canvi, el Govern de Mariano Rajoy obté una desaprovació "aclaparadora" segons el 90% dels sondejats. Només el 2% la valora positivament.