Paraula de Rei

El Rei va pronunciar el seu esperat primer discurs de Nadal sis mesos després d'assumir la Corona i concloure la renovació generacional que ha millorat sensiblement la imatge de la monarquia. Hem viscut mig any de primers gestos. Tot el que comença, abans d'esdevenir rutina, comporta un plus d'expectativa i de bona voluntat de la ciutadania cap a la persona que se situa a la cúspide de l'Estat. Un temps reduït en el qual la crítica se suspèn i la novetat decau tan ràpid com una tarda del primer hivern.

Encara no coneixem el nou Rei. Tot en Felip VI projecta una imatge de discreció i gran prudència. No sabem què pensa realment i aquest hermetisme és constitucionalment obligat. La Constitució espanyola del 1978 no li concedeix poder, la Corona està sotmesa al Parlament. El Rei regna però no governa.

Els seus discursos no són seus, encara que tampoc no és només un ventríloc del Govern de torn. El costum establert és que La Moncloa redacta les intervencions del Rei, qui les rep i pot matisar-les, però bàsicament llegeix el que vol expressar el Govern espanyol en cada ocasió. Amb dues excepcions: els discursos dels premis Príncep d'Astúries i el de Nadal, en què el corrent és invers: el Rei redacta la primera versió, la proposa i la passa al Govern, que és qui, finalment, disposa. Per tant, la paraula de rei no és una paraula lliure, sinó reglada.

Amb l'al·locució de Nadal de dimecres, Felip VI ha perdut la innocència. El seu discurs de proclamació davant el Parlament podria haver-se quedat curt, el d'Oviedo de fa unes setmanes va resultar un intent animador per a una societat desmotivada. El Rei com a impulsor. Tasca ingent la de Felip VI: fer-nos recuperar la fe en nosaltres mateixos.

L'autoritat que ha jurat guardar i fer guardar la Constitució difícilment pot anar més lluny del que ho va fer el Rei la nit de Nadal en referir-se a Catalunya: va obviar el suggeriment d'una reforma de la llei de lleis, cosa que Rajoy bloqueja. Crides vaporoses a la unitat en la diversitat i a la necessitat d'atendre també als sentiments. Escàs per reconduir un problema de tant calat. En parlar de la crisi econòmica, de la presumpta sortida de la qual fa bandera electoral el Govern espanyol, el rei Felip va introduir una petita esmena: els índexs d'atur són absolutament inacceptables i no justifiquen campanes al vol.

I, finalment, no va abordar el que molts li demanaven i pel qual serà jutjada la seva primera intervenció nadalenca davant els ciutadans. Quedarà en el record el silenci del Rei sobre la qüestió més delicada: la insostenible posició de la seva germana, la ciutadana Cristina de Borbó i Grècia, citada al banc dels acusats d'un procés penal i que, impertèrrita, manté el seu lloc en la línia de successió a la Corona. Ja l'ha castigat familiarment i va establir molt ràpid un tallafocs amb ella i el seu cunyat. Però no és només una qüestió familiar. Paraula de Rei. Quan el que és possible és insuficient.