França llança la principal reforma per liberalitzar l’economia

França engega aquest dimecres el paquet reformista més important del mandat de François Hollande per liberalitzar l'economia. El Consell de Ministres aprovarà la Llei per al Creixement i l'Activitat, que persegueix l'eliminació de “traves” i “forrellats” per facilitar la creació de noves empreses, l'obertura de comerços els diumenges i l'accés a professions regulades, especialment en el sector jurídic. El Govern francès presenta el projecte com “el pas més important” per agilitar l'encarcarada economia francesa, però la norma és rebutjada pels sindicats, els sectors afectats i l'ala esquerrana del Partit Socialista. Hi donen suport la patronal i, segons els sondejos, l'opinió pública.

La norma ha estat batejada als mitjans de comunicació com a llei Macron perquè és obra del ministre Emmanuel Macron, de 36 anys, que es va incorporar a l'Executiu l'agost passat. El titular d'Economia, el més jove de l'equip de Manuel Valls, ha reiterat aquestes setmanes que cal “desencallar” l'economia francesa, a la qual atribueix tres malalties: “Desconfiança, complexitat i corporativisme”. Valls, que ha decidit presentar ell mateix el projecte amb el seu ministre, ha comunicat per escrit a la Comissió Europea que aquesta llei dóna resposta a l'exigència de Brussel·les perquè París emprengui transformacions més profundes.

El capítol més polèmic de la norma és el relatiu a l'obertura de comerços els diumenges, avui limitada a cinc l'any. El projecte ho amplia a 12 i, alhora, autoritza el Govern a crear més “zones turístiques internacionals” –per exemple, a París, on ara n'hi ha set– en les quals els comerços podran estar oberts els set dies de la setmana i fins a la mitjanit a les zones dels Camps Elisis, el bulevard Haussmann o el carrer Rivoli. Les botigues en grans estacions ferroviàries també podran funcionar els diumenges i festius. La patronal dóna suport a la mesura enfront dels sindicats o l'alcaldessa de París, la socialista Ana Hidalgo, que perd la competència per autoritzar aquests horaris més amplis.

El projecte aposta per la lliure instal·lació, encara que amb limitacions, de nous notaris, especialment joves, i per la rebaixa de les elevades taxes en aquest sector, un dels més ben remunerats, amb uns 300.000 euros d'ingressos anuals de mitjana. Oficials de justícia, perits taxadors o administradors judicials també es veuran afectats per mesures similars. En total, són uns 13.500 els integrants d'aquestes professions regulades, molt tancades a l'accés de competidors, i l'activitat dels quals encareix i complica l'activitat empresarial i les operacions individuals, segons l'opinió del Govern francès. Aquest mateix dimecres, estan convocats per les seves organitzacions per manifestar-se contra la reforma al centre de París.

El projecte és rebutjat pels sindicats i els afectats, i té el suport de la patronal i l'opinió pública

La llei Macron també facilitarà la creació d'empreses de transport amb autobús, avui sotmeses a complexos sistemes d'autorització, o l'accés al permís de conduir. Així mateix, preveu agilitar les opcions que l'Estat vengui actius propis, entre 5.000 i 10.000 milions, que seran destinats a rebaixar el deute públic acumulat (95,6% del PIB) i a dinamitzar l'economia. El Govern francès acaba de vendre per 300 milions a una empresa xinesa la gestió de l'aeroport de Tolosa i té previst privatitzar els de Niça i Lió.

El rebuig sindical i dels afectats contrasta amb l'opinió pública. Segons un sondeig recent d'Odoxa per al diari Les Echos, el 70% dels francesos volen que els comerços obrin els diumenges i el 58% assegura que votaria a favor de la llei Macron si fossin parlamentaris. L'enquesta llança, no obstant això, una dada demolidora: el 86% creu que la política econòmica és dolenta.

Aquest nou projecte de llei, de la qual es farà la tramitació parlamentària a partir del gener es preveu complicada, és el tercer que integra el paquet reformista del mandat de cinc anys de François Hollande, després que ja s'hagin aprovat el Pacte de Responsabilitat –preveu una retallada de 50.000 milions de despesa pública en tres anys– i la reducció de 22 a 13 del nombre de regions.