Les botzinades d’Ibra

Vestit de negre, del cap fins als peus, Zlatan Ibrahimovic va treure el cap ahir pel Camp Nou, on va viure durant un any i on no va fer, precisament, gaires amics. El suec torna a un lloc que no sent com casa seva, perquè no es va acostumar mai a viure a l'ombra de Messi i menys a la d'Iniesta o Xavi. Inadaptat des de petit, va créixer a l'extraradi de Malmö a cop d'ego, imposant el seu talent futbolístic per fort i tenaç. Així es va fer gran i es va convertir en un futbolista de llegenda, amb 701 partits i 373 gols, més de mig gol per enfrontament. Torna amb molèsties al taló d'Aquil·les, una xacra crònica que li ha impedit rendir a la seva altura –ha fet 8 gols en 9 partits de Lliga–, però ni això li resta protagonisme en un equip on és més que un líder.

Futbolista tan bo al camp com complicat al vestuari, Ibra repta el Barcelona, al qual li va marcar un gol amb el PSG, però al qual no ha pogut marcar mai al Camp Nou, ni amb el conjunt francès ni abans amb el Milan. “El PSG no només té un jugador molt important, Ibra pot marcar sempre les diferències. Coneixem les seves qualitats i ja veurem què passa”, assegura Ter Stegen. “És molt bo, un dels millors del moment. Hem de mantenir-lo lluny perquè sempre crea problemes a les defenses. No se li ha de donar l'oportunitat i, si la té, ho he de fer tan bé com sigui possible per evitar el gol”.

El diccionari va incloure la paraula ‘zlatanejar’ per definir l’acte d’imposar-se per força

“El PSG ens va guanyar sense Ibra perquè té una plantilla potent i de nivell. Ara amb ell recuperat, augmenta el seu potencial perquè Ibra és top. Si està en el seu nivell habitual és molt difícil d'aturar”, admet Luis Enrique. “Defensem de manera col·lectiva, però si ho fem amb ajudes, cobertures i com a bloc, li arribaran menys pilotes i així disminueix el seu perill. Hi ha l'exemple de l'Ajax, on va demostrar que en qualsevol moment és capaç de ser decisiu. Se li ha de posar una atenció especial, com amb Cavani”, afirma l'entrenador del Barça. “És un grandíssim jugador, amb experiència i en partits d'aquestes característiques és bo recuperar-lo”, admet el seu company David Luiz. “Sempre és millor tenir-lo, encara que no estigui al cent per cent”, sentencia Laurent Blanc, el seu entrenador.

Diuen que Ibra ha intentat, sense èxit, redibuixar la seva imatge durant els últims anys, però és complicat. L'intent més descarat d'obrir el seu cor el va protagonitzar en forma de documental. El focus sobre Zlatan es va dir i va batre tots els rècords d'audiència a Suècia. Per un home que gairebé no parla amb els mitjans, aquell reportatge, avalat per la federació sueca, va representar un esclat de bomba, fins que es va saber que la productora era del mateix Zlatan i algú es va adonar que traspuava testosterona. No apareixia cap dona: ni la mare ni la germana ni la dona parlaven davant la càmera. Sí que ho feia el pare, que explicava un ritual curiós: no va als partits que juga el seu fill i, assegut al sofà de casa, celebra els gols a botzinades, com si fos Harpo Marx, perquè els veïns s'assabentin que el seu fill ha marcat. No és estrany que durant l'última gala de la Pilota d'Or sueca la presentadora li regalés una botzina perquè l'hi fes arribar al seu pare. En aquesta escena, Ibra es va mostrar sentimental per primera vegada primera en públic. Rebia la seva vuitena pilota d'or com a millor jugador suec en una gala presidida pel record de dos futbolistes morts aquest any per culpa d'un càncer –Segerstrom i Ingesson, un dels herois del Mundial del 1994–, quan Ibra va revelar que el seu germà Sapko, de 40 anys, va morir a l'abril també víctima d'un càncer.

Sembla que Zlatan se sent còmode a París, si no fos per l'assetjament dels paparazzis, que el troben fàcilment quan porta els fills al club on juguen a tennis. Diuen que és la raó per la qual s'ha tornat a canviar de casa –ja ha fet tres mudances– i s'ha instal·lat a prop de l'Arc del Triomf. El que és evident és que al club mana gairebé tant com el propietari. Valgui una anècdota. Quan va aterrar es va reunir amb el president per dir-li que estava disgustat perquè l'equip passava poques hores junt. Així que el xeic va aconsellar a Leonardo que l'equip dinés a la ciutat esportiva. Al cap d'un any, Ibrahimovic va canviar de cuiner perquè no li agradaven els guisats que feia. No és estrany tenint en compte que fa dos anys es va incloure al diccionari suec la paraula zlatanejar per definir l'acte d'imposar-se per força.