Bill Gates, Ashton Kuchner i Richard Branson, units per canviar el món

En un any han passat de 35 milions d'usuaris registrats a més de 80 en 196 països. Change.org considera que aquest ha estat el seu millor aval per aconseguir una ronda de finançament de 25 milions de dòlars. No és una xifra tan elevada com les que acostumen a captar Uber o les start-ups de moda, però la plataforma de ciberactivisme sí que pot presumir de famosos i històrics del món de la tecnologia entre els que els ofereixen suport econòmic.

Poques empreses poden presumir de tenir entre els seus inversors els fundadors de LinkedIn, Twitter, Yahoo!, Microsoft, Virgin i el Huffington Post, però aquest és el cas de Change.org. En l'última ronda de finançament de la plataforma han entrat Reid Hoffman, Evan Williams, Jerry Yang, Bill Gates i Arianna Huffington. Ashton Kutcher, a qui no li semblava tan mala idea que Uber planegés espiar periodistes, també està entre els que han aportat fons. Més enllà del món tecnològic, el financer també ha mostrat el seu suport. Destaquen noms com el de Nicolas Berggruen o Joe Lonsdale del fons Palantir, així com Sam Altman, president de la incubadora de start-ups de moda a Silicon Valley, i Combinator.

Jennifer Dulski, presidenta del servei, considera que aquest suport obeeix a l'impacte que provoquen al món real: “No volem un grup d'inversors capitalistes, sinó persones rellevants que donen suport a la nostra visió i ens ajuden amb la seva experiència”. No obstant això, no són una ONG ni tampoc una empresa sense ànim de lucre. “Ens emmarquem dins del que s'anomena ‘el bé social’. Som una empresa que busca fer el bé, fer negocis amb un fons ètic. Els diners que guanyem reverteix en la plataforma. La nostra intenció és ser un exemple i que altres persones que vulguin començar un negoci vegin que es pot aconseguir inversió i fer el bé. Tant de bo segueixin aquest camí els emprenedors del futur”, explica il·lusionada.

No volem un grup d'inversors capitalistes, sinó persones rellevants que donen suport a la nostra visió i ens ajuden amb la seva experiència”

El model de negoci es basa a cobrar a les grans ONG –Oxfam és un dels seus clients més rellevants– per patrocinar campanyes i aparèixer en més perfils perquè s'hi sumin. En l'últim any han triplicat el nombre de campanyes patrocinades. “Bàsicament, és gratis. Un usuari particular no pagarà per això, però sí que ajuda a créixer més”, explica. En línies generals, són les peticions i el seu interès a través de la difusió en xarxes socials les que determinen l'èxit de la plataforma.

Els fons es destinaran a impulsar, sobretot, l'ús des del mòbil: “Perquè les accions siguin immediates”, diu Dulski. És una forma de no perdre rellevància i que s'abandoni una idea de canvi des que s'imagina fins que s'arriba a un ordinador.

També volen promoure més accions polítiques, de manera que la comunicació entre les organitzacions i els ciutadans sigui més fluïda. A tall d'exemple, Dulski cita l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, com un dels decision makers més actius. També hi ha l'alcaldessa de París i el de São Paulo. En total tenen 130 perfils verificats. És així com anomenen els que tenen capacitat per fer realitat els canvis i volen interactuar a través del servei.

Part dels diners es destinaran també, no ho amaguen, a atreure a enginyers, el bé més preuat i un dels camps més competitius a Silicon Valley. “En l'últim any hem reclutat gent de Netflix, Google o Twitter. L'avantatge és que vénen perquè creuen en la missió”, matisa Dulski. La intenció és duplicar l'equip el 2015.

La tercera meta que es plantegen és prendre un impuls veritablement global. “Ens interessa que es puguin canviar les realitats a qualsevol punt del planeta”. Espanya és un país especial per a Change.org, ja que compta amb sis milions d'usuaris i manté el creixement. BBVA, La Caixa, Sanitas, Coca-Cola i Burger King són algunes de les empreses que mantenen un rol d'escolta activa dins la plataforma, però si per alguna cosa destaca és per la quantitat de diputats amb perfil verificat, 25. “Responen més que a cap país. Això dóna una idea de la nostra influència a Espanya”, subratlla.

La plataforma té sis milions d'usuaris a Espanya. Amèrica Llatina és el lloc on més creix

Dulski, que va deixar Yahoo! per fitxar per aquest servei creat per Ben Rattray, acaba d'arribar de Buenos Aires. “Amèrica Llatina és el lloc on més creixem. Especialment a l'Argentina, el Brasil, Colòmbia i Xile”, relata. La Copa del Món va ser objecte d'un bon nombre de peticions. El Govern de Cristina Kirchner està sent objecte de pressió per ajudar els malalts amb diabetis. Als Estats Units es multipliquen les accions relacionades amb els últims actes policials. “Demanen que portin càmeres integrades a l'uniforme”, explica Dulski. "A Nova York l'alcalde ja ho ha acceptat. Cada vegada serà més comú. És una mostra més del poder ciutadà quan sap canalitzar alguna cosa lògica”, afegeix.

Cada vegada que es parla d'activisme en línia sorgeix una crítica constant: la de l'slacktivism, que fa referència a la mandra, és a dir, a fer un activisme de sofà més que de carrer. Dulski té clar que hi ha diferents graus d'implicació: “No diem que els canvis siguin senzills, però és un primer pas. No cal pensar en la derrota abans de començar. El més important és saber explicar-ho, tenir una bona història que convidi a sumar-s'hi”.