_
_
_
_
LLISTES

Els esquerrans cobren menys i altres fets sorprenents sobre ells

Un estudi revela que guanyen entre un 10% i un 12% menys

Jaime Rubio Hancock

Els esquerrans continuen tenint arxienemics a la societat contemporània, com les tisores, els pupitres, els obrellaunes, els quaderns d'espiral i la tinta sense assecar en aquests quaderns, entre d'altres. Però almenys els prejudicis estan morint i ja no sospitem que s'associen amb el diable o que són més propensos al crim, a més que tampoc els intentem obligar a escriure amb la dreta.

Tot i això, seguim sense saber ben bé per què uns són esquerrans i d'altres dretans, i com això depèn de l'estructura del cervell o l'afecta. Us presentem alguns fets sorprenents sobre ells (i alguna llegenda urbana que es resisteix a morir).

1. Els esquerrans cobren menys que els dretans, segons un estudi recent de la Kennedy School of Government de Harvard que analitza tres enquestes a llarg termini nord-americanes i dues més de britàniques en què es recullen dades sobre la mà de preferència, nivell d'educació i sous. El treball explica que entre un 11% i un 13% de la població és esquerrana i que guanyen entre un 10% i un 12% menys que els dretans. I a més, obtenen resultats entre un 3% un 4% pitjors en matemàtiques i proves de lectura. Segons l'autor, les diferències es redueixen considerablement quan s'eliminen factors ambientals. Per exemple, en el cas dels esquerrans amb mare esquerrana, per als quals l'aprenentatge hauria estat més senzill.

2. Podrien ser més creatius. Encara que puguin tenir-ho una mica més difícil de mitjana, també hi ha altres investigacions que apunten, per exemple, al fet que hi ha més esquerrans del que caldria esperar en professions i estudis com arquitectura i música. Aquesta associació entre esquerrans i creativitat podria ser perquè el seu cervell té una estructura més flexible o, simplement, perquè han après a desenvolupar solucions més imaginatives en trobar-se amb un món preparat per a dretans. De totes maneres, cal apuntar que molts d'aquests estudis es posen sovint en dubte, perquè no tenen mostres prou àmplies.

3. El cervell dels esquerrans mostraria una estructura més flexible i simètrica que el dels dretans, segons el neurogeneticista Daniel Gerschwind. La preferència per una mà o l'altra respon a l'asimetria del cervell, encara que el procés no es coneix clarament. Per exemple, l'activitat del llenguatge es troba sobretot al costat esquerre del cervell en el cas dels dretans. Per a molts esquerrans aquesta configuració és igual, mentre que d'altres tenen localitzada aquesta activitat a l'hemisferi dret o distribuïda entre tots dos. Cal recordar que, encara que és cert que els hemisferis tenen funcions diferents, no hi ha una divisió tan clara com es diu a vegades.

4. Cinc dels últims set presidents nord-americans han estat esquerrans, incloent-hi Barack Obama. Un 71% davant d'aquest 11-13% que seria d'esperar. O set dels últims quinze (un 47%). No és tan estrany si tenim en compte que la mostra és petita. És a dir, hi ha pocs presidents dels Estats Units, per la qual cosa és més fàcil obtenir un resultat extrem.

Barack Obama signant amb l'esquerra en Dresden.
Barack Obama signant amb l'esquerra en Dresden.Getty Images

5. El percentatge d'esquerrans s'ha mantingut més o menys constant a la història, com es dedueix de l'estudi de les pintures rupestres del Paleolític. La preferència majoritària per la dreta hauria nascut ben ràpid: hi ha fòssils d'Australopithecus que mostren ferides al cap fetes per dretans. Tot i això, no podem oblidar que els esquerrans haurien tingut un avantatge significatiu en el cas dels combats cos a cos, com s'explica a continuació.

6. És molt probable que un esquerrà et guanyi jugant a tennis, a boxa, a esgrima o a qualsevol esport que impliqui un un contra un. El motiu és que un esquerrà està acostumat a enfrontar-se a un dretà, mentre que un dretà també s'enfronta més sovint a altres dretans. Hi ha estudis que mostren que els esquerrans estan sobrerepresentats en aquests esports, com en el cas del tennis. John McEnroe, Jimmy Connors, Martina Navratilova, Monica Seles i Rafa Nadal en són alguns exemples.

7. Els esquerrans s'han enfrontat a molts prejudicis: per exemple, Cesare Lombroso, pare de la criminologia moderna, assegurava que entre els criminals hi havia més esquerrans que dretans. També es creia erròniament que els esquerrans corrien més risc de tenir esquizofrènia. I durant un cert temps fins i tot es pensava que vivien menys, encara que l'explicació era senzilla: com més gran fos una persona esquerrana, més probable era que l'haguessin obligat a fer servir la mà dreta de nen, per la qual cosa els esquerrans “actius” estaven infrarepresentats en els grups de major edat.

Getty Images

8. La paraula "esquerrà" té un origen despectiu en algunes llengües. En català, "esquerre" té un origen preromà, d'un mot ibèric emparentat amb el basc o d'un mot ja basc, i que seria un compost d'"esku", que significa "mà", i d'un adjectiu semblant a "okerr", que vol dir "tort, defectuós". En castellà, "zurdo" tot i que es tracta d'un terme d'etimologia incerta, podria provenir del celta "tsucca", que significaria talòs, totxo, persona maldestra i obtusa. A més, l'adjectiu "sinistre" procedeix del llatí "sinister", que significa "esquerra". En altres idiomes trobem connotacions similars per al costat esquerre: en anglès, "esquerrà" és "left-handed" i "esquerra", "left", que prové de "lyft", paraula que en anglès antic significava "feble". En francès, igual que en català i castellà, es perd el "sinister" per un terme una mica més neutre, que en aquest cas és "gauche" ("esquerrà" és "gaucher"). Tot i això, originàriament aquesta paraula significaria "incòmode".

9. La majoria de mamífers també té un costat preferit, ja que això ajudaria a fer que l'aprenentatge fos més ràpid, en practicar sobretot amb una mà o pota davantera. En el cas de gossos i gats, aproximadament la meitat serien esquerrans. Pel que fa als primats, hi ha estudis que diuen que els ximpanzés són dretans, d'altres que són esquerrans i finalment alguns apunten que la pregunta no té sentit, ja que aquesta preferència és posterior al desenvolupament del llenguatge.

10. Alguns esquerrans famosos: Bill Gates, Napoleó Bonaparte, Leonardo da Vinci, Marie Curie, Jimi Hendrix, Scarlett Johansson, Elisabet II d'Anglaterra, Paul McCartney, Greta Garbo i Ned Flanders.

11. A mesura que ens fem grans, millora la nostra habilitat amb les dues mans. O ens tornem igual de maldestres amb totes dues, segons es miri.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Jaime Rubio Hancock
Redactor en Ideas y columnista en Red de redes. Antes fue el editor de boletines, ayudó a lanzar EL PAÍS Exprés y pasó por Verne, donde escribió sobre redes sociales, filosofía y humor. Estudió Periodismo y Humanidades, y es autor de los ensayos '¿Está bien pegar a un nazi?' y 'El gran libro del humor español', y de la novela 'El informe Penkse'.
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_