“Ja estàs prou gras per matar-te. Ja t’enxamparé”

Hi va haver un temps en què les úniques dues famílies que habitaven la vila remota i mig esfondrada de Santoalla (Ourense) compartien la matança del porc amb l'arribada del fred. Els nouvinguts, fa 17 anys, eren un matrimoni holandès que somiava una vida d'aigües netes, aire pur i ramaderia ecològica, lluny d'Amsterdam. I van aprendre la tradició dels nadius, de l'única família que quedava al poble després de l'estampida emigrant que va deixar mig centenar de cases buides. Però l'harmonia no va durar gaire. Els estrangers van descobrir que tenien drets sobre la muntanya comunal i els van reclamar als jutjats.

Així que la guerra es va desfermar en aquest paratge muntanyenc, bell i desolat del municipi de Petín. I el veí holandès, Martin Albert Verfondern, va començar a enregistrar en vídeos i fotos tots els xocs violents que se succeïen a Santoalla. Fa gairebé quatre anys, el 19 de gener del 2010, a punt de fer els 53, el van matar. Van amagar el seu cotxe i el seu cadàver en una muntanya a 12 quilòmetres en línia recta. Les restes, rosegades per les feristeles, van aparèixer el passat mes de juny. Al disc dur de l'holandès també van quedar gravades diverses amenaces que ara, veient els esdeveniments que s'han precipitat aquesta setmana, encara tenen un aire més sinistre. Una jutgessa d'O Barco de Valdeorras va decretar presó provisional per presumpte homicidi per a Juan Carlos Rodríguez González, el veí discapacitat psíquic que, en un dels enregistraments que Verfondern va fer arribar a EL PAÍS quatre mesos abans de desaparèixer, l'amenaça dient: “Ja t'enxamparé, ja estàs prou gras per matar-te”. Rodríguez va ser detingut dissabte passat i va confessar davant la Guàrdia Civil diumenge.

Això de “ja t'enxamparé” era la resposta, rifle a l'espatlla, del membre del clan local a una pregunta formulada per l'holandès: “Enxamparàs el senglar?”. En aquell moment la resposta podia semblar una broma, un joc de paraules en referència als animals que mataven, però Verfondern no ho veia així. Intuïa el seu final. I en aquells mesos va viatjar al seu país per contractar una assegurança de vida. I va demanar a la seva esposa, Margo Pool, que si moria no el repatriés: “Quan em mori m'enterres amb un rètol que digui 'Aquí creix Martin, l'holandès de Petín'”.

El pagès estranger va crear la seva pròpia teoria sobre aquella “perillosa” convivència: l'anomenava “terrorisme rural”. No sortia mai de casa seva —situada a l'extrem oposat del poble a la dels seus enemics— sense cap càmera o el telèfon mòbil a punt per disparar. Així, al llarg dels seus últims anys, sobretot des de febrer del 2009 fins que es va esfumar sense deixar cap rastre aparent el 2010, va anar acumulant un arxiu gràfic que en part va anar a parar al jutjat i en part a alguns mitjans de comunicació. En la recopilació que va facilitar a aquest diari el setembre del 2009 consten fotografies de les persones que, segons comentava llavors, podrien acabar sent els seus botxins. També hi ha imatges d'animals malalts, agonitzants o morts. I uns altres ja en cadàver descarnat, abandonats a la llera del que una vegada havia estat rierol cristal·lí al costat d'un cúmul d'immundícia, electrodomèstics espatllats i un cotxe oxidat. Obstinat a dur a terme el seu projecte vital enmig d'una naturalesa gairebé verge, Verfondern clamava contra l'endarreriment d'aquesta vila i denunciava que els seus veïns li feien la vida “impossible” practicant el “maltractament animal” i llençant escombraries al riu.

Després d'arribar fins a l'Argentina buscant un lloc “lliure d'energia nuclear”, Verfondern i Pool van comprar una casa a Santoalla ara fa 17 anys. Al principi dinaven a la taula dels Rodríguez, compartien eines, feien servir la seva aigua calenta i el seu telèfon. Però la disputa per les muntanyes comunals, gairebé 500 hectàrees de pineda amb molta fusta per vendre, va despertar l'odi mutu. L'alcalde de Petín, Miguel Bautista, comentava poc abans de la desaparició de Verfondern que a sobre havien passat pel poble “les eòliques” i els havien “escalfat el cap a tots”, amb la promesa de 6.000 euros per cadascun dels 25 molins que hi volien instal·lar. “Espero que la sang no arribi al riu”, concloïa sense saber el que passaria al cap d'un temps.

Juan Carlos Rodríguez, de 47 anys, i el seu germà Julio, de 51, van ser arrestats el cap de setmana passat. El primer que va confessar va ser el germà petit, amb una discapacitat del 70%. El més gran s'hi va resistir, però dilluns va admetre la seva col·laboració. La jutgessa li prohibeix apropar-se a Santoalla i a la vídua de Verfondern. Van reconèixer que l'estranger va morir d'un tret, i la Guàrdia Civil va trobar durant un escorcoll la pistola que els agents suposen l'arma homicida. A més de la mort que se li imputa al primer, l'institut armat també parla d'un possible delicte de tinença il·lícita d'armes. No obstant això, els Rodríguez eren caçadors i feien servir escopetes.

Verfondern va gravar també sabotatges a les seves collites; la mort lenta d'una ovella abandonada a la seva sort; o el suposat cop de garrot del patriarca del clan, ofès pel seu continu anar i venir amb la càmera a punt. I va enviar instantànies del cop que va rebre al clatell “amb el mànec d'un destral” i del dit que, segons va denunciar al jutjat, li va trencar a cops de bastó l'octogenari pare de Carlos i Julio. “Ja m'han atacat amb una destral, amb pals, amb una falç...”, resumia, “i qualsevol dia d'aquests el Carlos em dispararà: té el cervell d'un nen de 10 anys. Quan es posa nerviós crida 'agafaré el rifle!'”.