Castelló després de Carlos Fabra

Més de mil persones van anar al sopar d’homenatge organitzat en honor a Carlos Fabra el juliol del 2005, llavors president del PP provincial i de la Diputació de Castelló, poc després que l’Agència Tributària presentés una denúncia per presumpte delicte fiscal. El sopar va ser un èxit de convocatòria. No van faltar-hi ni la cúpula del PP provincial de Castelló ni representants del Govern valencià. “Som molts al teu costat”, li va dir una popular presentadora de la televisió local i promotora del sopar en un discurs carregat d'admiració. Dimarts passat, la vigília en què va recollir la seva ordre per entrar a la presó i complir una condemna de quatre anys per quatre delictes contra la Hisenda Pública, el que va ser el cacic plenipotenciari de la província va menjar en un conegut restaurant de la Plana. Amb prou feines tenia companyia. Els assistents es podien comptar amb els dits d'una mà. La seva parella i diputada provincial, Esther Pallardó; el president del port, Juan José Monzonís, i l'exsubdirector de Castelló Cultural, Vicente Farnós, eren els més coneguts. D’altres es van afanyar a explicar que no havien anat a l’àpat, sinó que havien coincidit al restaurant.

“Si els seus li haguessin volgut organitzar un comiat ell no ho hauria permès”, explica una persona del seu entorn. Tampoc no haurien pogut. El totpoderós Carlos Fabra, aquell a qui tots van fer l’aleta, ja no existeix com a tal. El seu imperi s'ha enfonsat des que va abandonar la presidència del PP a Castelló. El seu ingrés a la presó —aquesta nit està previst que hi dormi— arriba després d'haver estat desnonat socialment i políticament.

El desdeny dels socis li ha fet deixar la presidència del club de golf

Fabra va deixar de ser president de la Diputació el 2011, un any després va deixar la presidència del PP a la província, va abandonar la presidència de l'aeroport quan es va obrir judici oral el març del 2013 i la seva condemna fa un any el va obligar a marxar de la Cambra de Comerç —on utilitzava el seu càrrec com a secretari general per seguir projectant-se políticament— i a deixar el lloc de conseller del port, un lloc públic que es va resistir a abandonar una vegada condemnat. Però se’n va anar sense cap retret públic dels empresaris, malgrat que havia estat condemnat per evadir 700.000 euros en impostos per ingressos sense justificar d'1,9 milions d'euros entre el 1999 i el 2004. Només “fonts ocultes” expliquen els seus guanys, va assenyalar el Tribunal Suprem.

L'exmandatari també va haver de marxar de la presidència del Club de Campo del Mediterráneo (el club de golf que va fundar el seu pare), pels deutes contrets i la pèrdua del suport dels socis. Amb prou feines tenia el desdeny dels socis.

“El 2004 vaig haver de reunir-me amb ell a la Diputació, parlem de política i em va dir: ‘En política no es deixen ferits, es deixen cadàvers’; i aquesta filosofia continua. És el que han fet amb ell”, explica el portaveu de Compromís a la Diputació, Enric Nomdedéu. Javier Moliner, el seu successor al PP i la corporació provincial, que Fabra va triar, s'ha encarregat de desmuntar tot el seu llegat. Ha posat fi a esdeveniments marca Fabra, com la corrida de la beneficència, el Màster de Golf, ha tancat empreses públiques creades per ell, ha fet fora fidels assessors i ha establert una tanca política perquè ningú no pugui dir que dóna suport a qui va ser el seu mentor.

“De cortesans, n’ha tingut molts, recordo els assessors dient el que estarien disposats a fer per ell, era un vassallatge, hi ha gent que només necessitava ser el seu amic. La pregunta és, qui no li ha girat l'esquena?”, es pregunta Francesc Colomer, el portaveu socialista a la Diputació que va sofrir durant anys els seus menyspreus.

Carlos Fabra se sent traït per la gent que va col·locar durant anys

Les aparicions mediàtiques, el suport ciutadà, els besamans i les floretes espontànies han deixat lloc a la solitud. Alguns recorden com, el maig d'aquest any, en el funeral de Miquel Soler, un regidor del PP molt estimat, Carlos Fabra va anar-hi amb Esther Pallardó. Es va quedar dempeus en un lateral, en una zona visible per a tothom, i només la diputada i exsecretària provincial del PP Marisol Linares va anar al seu costat. La solitud també es nota en l'àmbit més privat. Amb prou feines ningú no li va dirigir la paraula quan va entrar en una coneguda llibreria a comprar els llibres d'anglès d'un curs de la Cambra de Comerç.

“Està molt dolgut i el que l’ha afectat, gairebé més que la condemna, és que s'ha sentit traït per la gent que ell ha col·locat, a ell li deuen alcaldies, obres… És el que no el deixa dormir”, assegura una persona del seu entorn en referència a Moliner, que va prohibir públicament que se signés a favor del seu indult, i al president de la Generalitat, Alberto Fabra, que ara fa servir l’ingrés a la presó de Carlos Fabra per dir que “la justícia és igual per a tothom”.

Aquest comportament amb Carlos Fabra assegura, no obstant això, que el suport es fa en privat i que són molts els que li han enviat missatges. Però la veritat és que la majoria de veïns han passat de l’“ha fet molt per Castelló” a “si ho ha fet, que ho pagui”.

“Al final ha estat víctima de la seva tàctica de dilatar la causa, perquè el seu cas s'ha resolt en un moment de cansament”, diu Nomdedéu. Tant que avui és possible sentir frases com: “Sóc amic personal de Carlos, però crec que ha d'anar a la presó”.

Carlos Fabra té de termini fins avui per entrar a la presó. Deixa com llegat l’Hospital Provincial —que li va valer com a graner de vots captius— i el controvertit aeroport de Castelló, el més criticat d’Espanya.