No digueu gol, digueu Messi

No és fàcil jugar a futbol assegut damunt d'un barril de pólvora, i menys per a un equip tan sensible com el Barça, pendent de cada ganyota de Messi des que als seus 27 anys ha posat en dubte la seva continuïtat per tota la vida al Camp Nou. Al 10, no obstant això, li encanta la dinamita, resoldre els partits més enverinats i sortir mantejat de les cites exigents, com la d'ahir davant el Sevilla. Al cap i a al fi, Messi és un nen que fa rebequeries quan perd i salts quan guanya i marca gols, com anit, que en va ficar tres i va batre el rècord de Zarra, ara fixat en 253. Els gols del 10 van certificar un triomf gestat a pilota parada després d'un partit monopolitzat pel Barcelona.

De vegades no hi ha més remei que fer ús dels recursos més convencionals i desacostumats per combatre mals pitjors, i ahir la fi justificava els mitjans al Camp Nou. L'estratègia, inèdita des de la visita de l'Apoel, va redimir el col·lectiu, sempre ben orientat per Busquets. Asegurada la victòria, es va imposar l'exhibició de Messi, que no va parar fins a signar el 5-1, el dígit màgic del Barça, autor d'un excel·lent final al Camp Nou davant l'aplaudiment del Sevilla. No hi ha manera que Unai Emery guanyi un partit al Barça. Amb prou feines va haver-hi notícies de l'equip andalús, extraviat des de l'alineació i també sorprès després de l'entrada en escena de Deulofeu.

A l'equip blaugrana li va caldre una bona estona per acabar les jugades, potser perquè l'equip semblava obstinat que marqués Messi. Hi planava la sensació que el Barça no tornaria a ser el Barça fins que igualés el rècord de Zarra. I el repte s'allargava de manera sorprenent, com si fos una maledicció, des de feia ja quatre jornades. Fins que va arribar el Sevilla, un dels seus rivals preferits, sac de 15 gols seus en 16 partits anteriors, dos menys dels encolomats a l'Atlètic. Ahir, al minut 20, l'argentí va sumar el seu gol 251, rècord de la Lliga que compartia amb el que va ser davanter centre de l'Athletic. L'1-0 va ser l'anunci de la golejada i també de la marca del 10.

No hi ha manera que Emery guanyi un partit al Barça. Amb prou feines hi va haver notícies del Sevilla

Messi no transformava precisament un lliure directe des del 20 d'abril contra l'Athletic. Va prendre la pilota a la balconada de l'àrea i la va posar al vèrtex de la porteria dreta de Beto. Fins i tot el porter va semblar aplaudir el bon gol de La Pulga. Hi va haver una càlida ovació a l'estadi, molts seguidors van treure el mòbil per immortalitzar el moment i al marcador s'hi va anunciar que Messi havia enxampat Telmo Zarra. La finor mostrada per l'argentí en el llançament a pilota parada contrastava amb la seva falta de delicadesa quan es tractava de donar continuïtat a la jugada, fins i tot quan rebia de Xavi. La matusseria final anul·lava les bones intencions de Neymar i Messi.

L'equip es va complicar amb la pilota i va lluitar de valent per córrer, pressionar i xocar

El Barça tenia un problema seriós amb la pilota i, en canvi, lluitava de valent quan es tractava de córrer, xocar, pressionar, disputar o ficar la cama, actituds destacables davant equips físics i tàctics com són els d'Emery. Molt enèrgics, els blaugrana explotaven la seva vena febril, la intensitat i l'entusiasme, suficient per mantenir a ratlla el Sevilla. Les transicions defensives i ofensives eren contínues i el marc de Bravo semblava ben tancat per la capacitat d'anticipació de Piqué, que va tornar a la formació pel descans de Mascherano per la política de rotacions del tècnic. El joc, no obstant això, era excessivament accelerat, de vegades desordenat, mal resolt, fins i tot per Messi.

A Neymar li va agafar per lligar-se les botes en ple atac barcelonista. Luis Suárez va entrar i va sortir com 7 o com 9, sempre al servei del 10, i Messi va demanar falta en les quatre ocasions que va perdre la pilota fins que va ficar l'1-0. A l'equip li sobrava agitació i li faltava pausa, precisió i delicadesa, tant hi feia que la pilota estigués als peus de Leo, que de Neymar o Jordi Alba, excel·lent en les obertures per la seva banda i desafortunat en el tancament, protagonista d'un gol en pròpia porta després d'un centre de Vitolo mal defensat per Mathieu i Bravo, i ben atacat per Denis Suárez.

L'argentí va convertir el barril de pólvora en una capsa de focs artificials

Malgrat que no va xutar, el Sevilla empatava al Camp Nou: 1-1. Al rescat del Barça hi va acudir immediatament el seu nou golejador: Neymar va colpejar una falta amb el cap que van botar a mitges Xavi i Rakitic: 2-1. El gol, malgrat això, no va asserenar els blaugrana, descontrolats i lliurats a un anar i venir que provocava atapeïment, també a la seva àrea, cada vegada més assetjada pel Sevilla. El Barcelona només va poder tancar la trobada quan es va parar i va llançar la jugada des de la calma: la passada creuada de Piqué per al desmarcatge de Luis Suárez i el centre de l'uruguaià des de la dreta al segon pal per a l'arribada de Rakitic, precís amb el cap: 3-1.

Les substitucions ofensives del Sevilla van resultar una benedicció per al Barça i especialment per Messi, mantejat pels seus companys tot just marcar el 4-1, amb què batia el rècord golejador de la Lliga, en una jugada ideada per ell mateix. Va accelerar l'argentí, va obrir per Neymar i el centre de l'11 el va atacar Messi sense que hi pogués fer res Luis Suárez, que continua inèdit com a golejador, triomfador, en canvi, com a assistent. Leo va repetir més tard després d'una assistència de Neymar i l'estadi es va convertir ja en tot un homenatge. Messi havia convertit el barril de pólvora en una capsa de focs artificials per a un alleujat Camp Nou.