Fundació catalana a Suïssa, misteri resolt

Post fata resurgo, és a dir, després de la mort ressuscito. Aquesta locució llatina és el nom d’una fundació registrada el juliol del 2012 a Suïssa. Post Fata Resurgo està inscrita amb la finalitat d’ajudar en països en vies de desenvolupament tot i que la seva activitat sempre ha estat inexistent. Alguns dels seus patrons són noms coneguts de la vida empresarial catalana. Entre ells hi ha Santiago Mercadé, president de la immobiliària Layetana; Javier Arraut, advocat i cunyat de Xavier Trias; Joaquim Boixareu, empresari format en el sector metal·lúrgic; Albert Esteve, accionista de Laboratoris Esteve; i Carlo Umberto Bonomi, inversor que ha viscut a cavall de Londres, Milà i Barcelona. Amb aquesta informació, les sospites semblen inevitables, però la realitat va més enllà, i per a bé.

Quan el diari El Mundo va publicar aquest octubre que l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, tenia diners a Suïssa, i que era el ministre de l’Interior qui ho assegurava als directors dels mitjans, segons va denunciar Trias, els periodistes es van posar a investigar: què hi havia de cert en tot això? Hi ha altres familiars de l’alcalde implicats en un possible frau fiscal? Per exemple, el seu fill gran, Xavier Trias Arraut, va ser directiu a Europraxis, la consultora que presidia Josep Pujol Ferrusola i que es va vendre el 2001 a Indra. Aquesta operació ha estat investigada per la Unitat de Delictes Fiscals (UDEF). Just després de l’adquisició d’Europraxis, Indra va rebre importants contractes de la Generalitat. Xavier Trias Arraut treballa avui a Indra. Altres familiars directes de l’alcalde treballen al bufet d’advocats de Javier Arraut. Germà de la dona de Trias, Arraut apareixia com a patró d’una misteriosa fundació domiciliada al municipi suís de Poschiavo. Els noms que acompanyen Arraut al patronat de Post Fata Resurgo són de gran volada. Boixareu, en concret, havia aparegut als titulars del cas Nóos com a imputat. El seu advocat era Arraut.

Fundacions amb i sense ànim de lucre

Els mateixos patrons de Post Fata Resurgo havien constituït a finals del 2011 a Barcelona la Fundació Juan Ribas Araquistain. La fundació Ribas Araquistain sí que ha participat en programes d’investigació de l’Hospital Sant Joan de Déu, del qual n’és entitat col·laboradora. Però quina és la finalitat de la fundació a Suïssa? Un portaveu de l’Agència Tributària informa que en aquest país, com en altres paradisos fiscals, hi ha dues menes de fundacions, les privades —per gestionar patrimoni familiar amb voluntat d’obtenir benefici fiscal— i les públiques —que actuen sense ànim de lucre i per al bé públic—. Post Fata Resurgo és una fundació pública. Des de l’Agència Tributària confirmen que en molts casos són fundacions constituïdes per traslladar diners a Suïssa o per recuperar diners en comptes suïssos, sense que cap de les dues opcions siguin d’entrada il·legals: “El que pot ser il·legal és l’origen dels diners”.

Fins a 30 milions d’euros

Ribas Araquistain és la clau per resoldre l’entrellat. Ribas Araquistain va morir el 2010 als 50 anys. La fundació de Barcelona ha de gestionar el seu patrimoni per a accions benèfiques. Al mateix temps es va constituir una societat dels immobles propietat de Ribas Araquistain. Juan Ribas Araquistain era fill de Román Ribas Anfruns, creador d’empreses com l’asseguradora Alba, la concessionària d’automòbils Mistral o la constructora Brycsa. Dels beneficis d’aquell conglomerat avui desaparegut, Ribas Araquistain hauria heretat uns actius immobiliaris valorats en uns 25 milions d’euros, segons explica Javier Arraut. El patrimoni de Ribas Araquistain podria ascendir fins als 30 milions d’euros, afegeix Arraut.

Ribas Araquistain va morir d’un tipus estrany de càncer cerebral. No tenia fills i va nomenar hereus testamentals un grup dels seus millors amics. La importància de Suïssa és perquè ell era ciutadà suís, hi havia residit durant dècades. Ribas Araquistain també va deixar escrit que volia ajudar econòmicament un dels metges que van provar de curar-lo a Suïssa. A més, les societats que gestionaven el seu patrimoni immobiliari a Espanya estaven establertes a Suïssa. El testament indica que els 25 o 30 milions d’euros han de ser destinats a accions benèfiques a Espanya, Suïssa i Itàlia. La fundació ha de dirigir també la seva activitat a Itàlia pels forts vincles personals que Ribas Araquistain tenia en aquest país.

Arraut aclareix que la inactivitat de Post Fata Resurgo es deu a les negociacions amb les autoritats suïsses sobre la imposició fiscal a la qual ha de fer front la fundació. En concret, les autoritats fiscals suïsses volen que la fundació pagui un 10% d’impostos. “La majoria del patrimoni és a Espanya, però les societats propietàries són a Suïssa i els suïssos volen que els impostos d’aquests actius siguin els de Suïssa”, resumeix Arraut.

El testament de Ribas Araquistain estableix que la seu de la fundació ha de ser al lloc més adient per invertir el màxim possible del patrimoni en accions benèfiques. Arraut comenta que si no s’arriba a un acord amb les autoritats suïsses per evitar una pressió fiscal del 10%, podrien traslladar la fundació a Barcelona. Pel que fa a les inversions, la lògica indica que com a mínim 10 milions d’euros es destinarien a la recerca mèdica de projectes a Espanya. Arraut assegura que ell i la resta de companys catalans a la fundació lluitaran perquè la xifra sigui superior, perquè és a Barcelona on tenen més contactes mèdics, i cita fins a tres vegades el nom de l’oncòleg Josep Baselga. La previsió és que es dissolgui la fundació un cop s’hagi venut tot el patrimoni i invertit tots els beneficis.