“Ha estat un any sense treva, desagradable de principi a final”

Pregunta. Es va lesionar l'esquena al gener. Encara no s'ha fet públic un diagnòstic.

Resposta. Tinc l'articulació entre les vèrtebres L1 i L2 una miqueta tocada [és una síndrome facetària, inflamació de l'articulació entre aquestes dues vèrtebres]. A Austràlia, per un mal gest, tinc una estrebada muscular forta i l'articulació es queda una mica tocada. M'ha creat una mica d'inseguretat, de por que em pugui tornar a passar, sobretot quan serveixo. I no serveixo amb fluïdesa. Són petits detalls que es noten molt al màxim nivell.

P. Es tracta amb cèl·lules mare, una tècnica poc freqüent, que no és segur que funcioni.

L'esquena? Tinc l'articulació entre les vèrtebres L1 i L2 una mica tocada”

R. De segur en aquesta vida només hi ha una cosa, la resta... a mi m'ha funcionat molt bé al genoll. Tant el plasma el 2009-2010 com la prova que vaig fer a la zona inferior [del genoll] amb cèl·lules mare el final de l'any passat. M'ha millorat una barbaritat, no només en l’àmbit esportiu, sinó pel que fa a qualitat de vida. No és una cosa que em preocupi excessivament: crec que funcionarà i que em permetrà treballar bé al desembre, el meu gran objectiu.

P. Es fa públic el tractament i esmorza amb titulars que diuen que està prohibit en altres països.

R. La incompetència fa que es pugui transmetre la informació de manera errònia. Com volen que sigui dopatge? Primer de tot caldria saber com és la tècnica. Segon, si hi hagués el més mínim risc que fos dopatge, com volen que jo fes dopatge? La meva forma d'entendre l'esport, sens dubte, em fa mal fins i tot contestar-ho, és que penjaria la raqueta tant amunt com pogués, per no poder despenjar-la, abans de fer trampes i engegar a rodar tot el que he fet durant tots aquests anys. Un té límits. Els cossos tenen uns límits. Un no pot enganyar-se a si mateix, enganyar la gent. Això és el que aconsegueix el dopatge: enganyar tothom, i el primer a qui enganyes és a tu mateix. I a sobre poses en risc la teva salut.

P. El pitjor del 2014?

Penjaria la raqueta com més amunt millor, per no poder-la despenjar, abans que fer trampes”

R. El pitjor turment del 2014 ha estat el canell. Ha estat un any amb moments bons, però de principi a final, desagradable. No hi ha hagut treva. Em sentia jugant molt bé a Austràlia, i passa el que passa en la final [es va lesionar a l'esquena i va perdre]. Em vaig quedar físicament i mentalment tocat. Estava malament. A mesura que es va apropant Roland Garros, vaig agafant la línia i l'energia que necessito per jugar. Vaig arribar a Roland Garros bé i vaig jugar el millor Wimbledon dels últims tres anys, incentivat perquè els genolls em van respondre molt millor. I a l'estiu em va passar el problema del canell. Les lesions a la meitat de la temporada són un desastre. Els altres segueixen competint i tu vas a contra corrent. El pitjor de la lesió del canell és que m'havia esforçat molt per recuperar el màxim nivell, i que havia recuperat completament la seguretat interior, la tranquil·litat interior, mental, la passió. I passa això en un moment en què estic anant cap amunt.

P. Tants dolors...

R. Vaig intentant sobreposar-me als problemes que em presenten la carrera i la vida, però sóc humà, tinc moments més bons, moments que estic més baix.

P. Per què s’ha de seguir?

R. No tothom té la possibilitat de fer el que li agrada. És important ser feliç amb el que un fa, no fer el que a un el fa feliç. Això és una gran virtut. Durant molts anys he fet el que m'agrada, que és jugar a tennis, i he estat feliç, però també m'he esforçat des de molt petit per aconseguir el que he aconseguit. La meva passió és el tennis.

La meva il·lusió i la meva intenció és tenir més de dos fills. Sóc molt familiar”

P. Tantes aturades fan pensar en altres coses. Federer i Djokovic, els seus grans rivals, han estat pares. Vostè, quan?

R. Sóc molt familiar. M'encanten els nens. La meva il·lusió i la meva intenció és tenir més de dos fills, però avui en dia és un tema de temps, de preferències, de cap on et porta la vida. Segueixo vivint amb els meus pares...

P. Doncs ja toca sortir de casa!

R. Sense tenir una vida molt estable, és tot una miqueta més complicat. Cal conèixer també la mentalitat de Mallorca, que som persones més familiars, i tenir la sort de trobar una parella que t'entengui i que estigui d'acord amb el teu pensament. He tingut aquesta sort. La meva parella mai no m'ha pressionat per res que em pogués alterar, cosa que crec que és el millor per a mi, per a la meva carrera i per a la relació en si mateixa. La meva nòvia és més jove que jo. Ella també ha de treballar, ha de buscar les seves motivacions personals, i per sort la seva motivació personal no ha estat ser la parella de Rafa Nadal, sinó ser ella i ser competitiva en el que ha fet, que és estudiar.

P. Durant la seva baixa també es va anunciar el nomenament de Gala León. Com el valora?

Amb Gala León hi ha una polèmica absurda, el tema de masclisme o no masclisme”

R. No el puc valorar perquè a mi no se m'ha preguntat res. Quan les coses es fan sense preguntar el millor és no valorar. És evident que el president [José Luis Escañuela] i la mateixa Gala, que és la directora esportiva, tenen la potestat per autoproclamar-la capitana sense que nosaltres hàgim opinat. Em sembla lícit perquè està dins de la normativa. És lògic? No sé si és lògic o no, però s'han fet coses que mai no s'havien fet. A uns els agradarà més, a uns altres els agradarà menys, però és el que s'ha triat. Una altra cosa és el debat absurd que es produeix entorn d'això, el tema de masclisme o no masclisme. Es fa complicat poder opinar de coses que només busquen una polèmica absurda, una polèmica sense sentit, treure benefici d'una polèmica que en aquest cas no existeix. Prefereixo no dir cap paraula que es pugui treure de context en un tema que és tan sensible, perquè s'està utilitzant aquesta via per a una finalitat. No em sembla correcte usar aquesta via per a aquesta fi, però aquí ho deixo.

P. Es refereix a la frase "No demanaré perdó per ser dona",que va pronunciar León?

R. No entro en una confrontació de contestar a Gala. Cadascú diu el que vol. El que passa és que no sé si algú li ha exigit mai que demani perdó per ser dona. A mi no em consta. Si tu a mi no em preguntes una cosa i jo te la dic és perquè sóc jo qui la vol dir.