Podem trenca el tauler electoral

Podem ja ha provocat un sisme sense precedents a la política espanyola i està en condicions de desmuntar el tauler electoral. La formació que lidera Pablo Iglesias podria, fins i tot, ser la llista més votada, amb un 27% dels sufragis, segons el resultat de l'enquesta de Metroscopia per EL PAÍS. En aquest sondeig Podem podria treure 1,5 punts al PSOE i 7 al PP, que s'enfonsaria fins a caure al 20,7% de resultat estimat sobre vot vàlid.

Mai una formació creada recentment havia aconseguit una expectativa de vot tan alta com la que ha aconseguit Podem en només vuit mesos de vida. Ja va aconseguir un resultat espectacular a les eleccions europees del maig i ara consolida el seu enlairament quan falten set mesos per a les autonòmiques i municipals, i un any per a les generals. A les municipals no hi concorrerà amb la seva marca, sinó integrada en altres candidatures.

La dada explica la commoció al Govern central, que la setmana vinent es confirmarà amb una enquesta del CIS, tot i que el treball de camp del sondeig oficial es va fer abans de la setmana negra de la corrupció que s'ha viscut en els últims dies. La sèrie dels últims mesos, coherent amb altres sondejos, permet albirar una fi de cicle a la política espanyola, si s'arribessin a confirmar les prediccions. A aquest resultat insòlit caldria aplicar-hi algunes prevencions que en cap cas mitiguen la importància d'aquest gir polític que s'apunta. La primera és metodològica, perquè la irrupció de Podem canvia el panorama de dos partits consolidats com PP i PSOE, que es disputaven sempre les eleccions i una tercera força a molta distància de tots dos. Ara és més difícil ponderar criteris demoscòpics imprescindibles per a la “cuina” o aplicació de criteris estadístics i subjectius com el del record de vot que, òbviament, no existeix en el cas de Podem.

Cal tenir en compte també que l'enquesta mostra un enfonsament del suport al PP pel profund malestar dels seus votants, que es manifesta en un índex d'abstenció dels seus electors proper al 20%.

UPyD i IU retrocedeixen com a refugi dels indignats

Mentre que Podem mobilitza anteriors abstencionistes i nous votants, gairebé la quarta part dels del PP passen a donar l'esquena a les urnes. Aquest efecte abstencionista dificulta l'estimació perquè pot ser conjuntural i podria mitigar-se amb la proximitat de les eleccions. Només el fet que Podem estigui en condicions de guanyar podria servir per mobilitzar votants molestos del PP. Aquest entossudiment mobilitzador ocuparà el PP fins a les properes eleccions i es troba darrere de l'estratègia dels populars contra el nou partit. Votants tradicionals del PP no perdonen en aquest moment que s'oblidin punts essencials del seu programa, encara que en aquest sector l'avantatge per Rajoy és que no competeix amb altres opcions en l'espectre ideològic.

Juga en contra del partit de Mariano Rajoy l'acumulació d'escàndols i el fet que els ciutadans assegurin que no perceben la millora econòmica. El Govern ho va apostar gairebé tot a la carta de la recuperació i la reforma fiscal, però ara no semblen factors catalitzadors per si mateixos. O no es percep la millora o si es percep no serveix per portar ciutadans a les urnes. Que un percentatge proper al 8% de votants del PP pugui plantejar-se votar Podem explica per si mateix el nivell de malestar dels seus electors. I també ajuda a entendre l'estratègia de transversalitat ideològica cap a la qual tendeix Podem en els últims mesos. Ja no parlen d'esquerra ni dreta per intentar ser una formació d'ampli espectre ideològic i amb les menys arestes possibles.

Un altre factor a tenir en compte és el de la commoció per la cruesa de la realitat. Al que va suposar l'escàndol de les targetes negres de Caja Madrid s'hi han sumat aquests dies l'avanç del cas Gürtel i l'operació Púnica. Aquest tipus d'esdeveniments de gran impacte emocional actuen de vegades com a sismes conjunturals i cal esperar que s'assenteixen en els següents mesos.

En tot cas, Podem recull aquest efecte, mentre que UPyD i Izquierda Unida retrocedeixen com a opcions de refugi d'indignats. El bipartidisme pot ser una relíquia d'aquí a un any i s'aventura un Parlament fragmentat, però en favor sobretot de Podem i no de les formacions que lideren Rosa Díez i Cayo Lara.

Un altre factor clar en l'enquesta és que Podem s'alimenta sobretot dels errors dels altres. Per això una majoria no veu gaire realistes les propostes del partit d'Iglesias i no creu que tinguin idees clares, però inclina la balança el fet que els altres ja hagin demostrat, segons els ciutadans, que no s'hi pot confiar. Un 42% dels enquestats atribueix el seu èxit a la decepció i el desencantament dels altres. Sense minimitzar l'èxit d'haver aconseguit capitalitzar aquest descontentament, el gran repte de Podem és el de mantenir un any aquesta sensació de desafecció i el factor novetat.

Ha d'aconseguir que es perllongui la tensió dels descontentaments, de manera que permeti obtenir el vot dels que inicialment poden no ser gaire propers però que els prefereixen a les altres opcions per les quals se senten decebuts. Recullen nous votants i sectors que mai no van ser a les urnes i tenen també l'avantatge de la valoració del seu líder, Pablo Iglesias. És l'únic dels set dirigents de partits polítics que treu nota positiva a l'enquesta (és a dir, un saldo positiu entre els que l'aproven i els que el desaproven). L'índex de Rajoy, el pitjor avaluat, és de -63 punts i, molt prop, Soraya Saénz de Santamaría n'obté -45.

La millor puntuació, molt per sobre dels líders polítics, l'obtenen els Reis d'Espanya. Quan passen poc més de cent dies d'haver assumit la Corona, Felipe VI té un saldo de +52 punts, i la reina Letícia, de +44, la qual cosa suposa un canvi radical de tendència enfront de la deterioració de la imatge de la Casa Reial registrada en anteriors enquestes.