La banca lloga 5.400 pisos després de l’anunci de l’impost a les cases buides

Fins i tot sense que hagi entrat en vigor, l'anunci de la instauració d'un impost sobre els habitatges buits en mans de la banca ha fet que les entitats financeres hagin començat a treure pisos al mercat de lloguer. Així ho va explicar ahir el conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, que va defensar al Parlament la tramitació del projecte de llei que crea aquest tribut. El titular d'Economia va assegurar que fins al mes de juny la banca ha arrendat 5.409 cases, cosa que suposa un increment del 18,8% respecte al març d'aquest mateix any. Malgrat que el tribut estava inclòs en els acords parlamentaris entre CiU i ERC, no va ser fins al mes de maig quan l'avantprojecte de llei va sortir a informació pública.

Mas-Colell va justificar la mesura per l'elevat volum d'habitatges buits en zones amb demanda, la qual cosa impedeix que els immobles “compleixin la seva funció social”. “Aquests programes serveixen per desincentivar la situació de desocupació de forma perllongada”, va dir. El conseller va recordar que l'impost afectarà uns 15.000 habitatges en 72 municipis que han acreditat que tenen una “forta demanda”. El tipus impositiu previst va dels 500 als 1.650 euros anuals per habitatge buit, depenent del volum de propietats que tingui la societat, encara que s'aplicaran bonificacions si es treuen al mercat amb un lloguer social. Segons Mas-Colell, les entitats financeres amb immobles a Catalunya han dipositat durant el primer semestre les fiances de 5.409 pisos a l'Institut Català del Sòl (Incasòl). Aquestes cases, va afegir, tenien una renda inferior als 350 euros mensuals.

El conseller va assegurar que la recaptació permetrà fer “més despesa social” als municipis en els quals s'apliqui l'impost i va afegir que la mesura equipara Catalunya a d'altres països les legislacions dels quals incorporen “mesures fiscals i/o sancionadores perquè els habitatges no estiguin buits”, com Dinamarca, França o el Regne Unit. El PP va presentar una esmena a la totalitat del projecte que va ser rebutjada per tots els grups parlamentaris. ERC va recordar que va exigir que el tribut s'inclogués en els acords amb CiU, mentre que ICV-EUiA va reclamar que es recuperés el lloguer forçós d'habitatges buits que preveia la llei del dret a l'habitatge que va aprovar l'últim tripartit.

En general, durant el primer semestre de l'any els contractes de lloguer registrats a l'Incasòl, que no han parat d'augmentar des del començament de la recessió, van caure un 2,6% respecte al mateix període del 2013, segons les últimes dades del Departament de Territori i Sostenibilitat. Els preus van continuar cedint, tot i que ho van fer només un 1,3% en comparació al mateix període de l'any passat.

Els preus es van desplomar el 7,8% a les comarques de l'Ebre, on hi ha els lloguers més barats de Catalunya. Per un pis en aquesta regió es paga una renda mitjana de 283,7 euros mensuals. Els més cars són a la ciutat de Barcelona, on el lloguer mitjà d'un habitatge és de 667,9 euros al mes. Aquesta quantitat suposa que les rendes s'han abaratit un 1,3% respecte al primer semestre del 2013. A l'àrea metropolitana, excloent Barcelona, els lloguers van cedir l'1% i a tota la província ho van fer l'1,2%. A les demarcacions de Girona van descendir l'1,4%; a Lleida, el 3,4%, i a Tarragona, el 2,5%.

D'altra banda, ahir es va inaugurar el saló immobiliari Barcelona Meeting Point (BMP), un dels termòmetres per conèixer la salut del sector. El conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, Santi Vila, va assegurar que l'“estat d'ànim ha canviat” en les empreses i en la demanda. “Hem superat el pitjor moment i és l'hora d'estar atents a les línies de treball que cal seguir després d'haver après la lliçó”, va assegurar.