El Reina Sofia prepara sucursal

El Museu Reina Sofia ha iniciat els tràmits per obrir una seu a Santander. Servirà per acollir l'Arxiu Lafuente, una valuosa col·lecció reunida per l'industrial José María Lafuente (Lugo, 1957), formada per uns 120.000 documents i 3.000 obres, i especialitzada en història de l'art del segle XX a Europa, Llatinoamèrica i els Estats Units. El principi d'acord s'abordarà avui en una reunió del patronat del museu i ha comptat amb l'impuls de José María Lassalle (Santander, 1966), secretari d'Estat de Cultura.

El format triat és el d'una cessió per 10 anys, amb opció de compra després d'aquest període per una quantitat que quedarà fixada des d'un principi i serà a càrrec del Ministeri de Cultura. Salvant les distàncies, es tracta d'una operació semblant a la de l'adquisició de la col·lecció Thyssen. La seu serà l'edifici del Banc d'Espanya a la capital càntabra, propietat del Govern regional, que s'encarregarà de pagar les obres de condicionament. L'Arxiu Lafuente col·laborarà amb el Reina Sofia en la direcció tècnica i de continguts per garantir-ne la preservació, difusió i investigació. La resta dels detalls —el preu final, la composició laboral, el nom exacte del centre o la data d'obertura— estan pendents encara de negociació.

Serà la primera vegada en la història del Reina Sofia que la institució (inaugurada el 1986 com a centre d'art i convertida en museu nacional el 1988, dos anys abans de la seva obertura com a tal) sortirà de l'edifici Sabatini (i l'ampliació de Nouvel) de manera permanent. El pacte implica la condició que la col·lecció no abandoni la ciutat des de la qual s'ha anat construint després del seu naixement el 2002.

Tres exemples de la riquesa d'aquest arxiu coincideixen aquests dies a Santander en les exposicions La idea d'art (Museu d'Art Modern), Sol Lewitt: Llibres (Universitat de Cantàbria) i Què és un llibre d'artista? (Palacete del Embarcadero). A més, al Cercle de Belles Arts de Madrid es va inaugurar la setmana passada una quarta cita, aquesta vegada entorn de l'escriptura experimental a Espanya entre el 1963 i el 1983, amb obres de José Luis Castillejo, Esther Ferrer o Isidoro Valcárcel Medina.

Institucions com la Fundació Juan March o el mateix Reina Sofia han disposat de fons de Lafuente en diverses mostres. Aquesta difusió recent de l'arxiu —fins fa poc, gairebé desconegut— ha multiplicat les peticions d'investigadors de tot el món per consultar-ne els tresors, demandes que no sempre ha estat possible atendre. Amb aquest nou acord, la cosa canviarà, atès que l'espai funcionarà com a centre documental. A més, el Museu Nacional podrà disposar de peces determinades per completar projectes expositius a la casa mare i s'hi faran exposicions temporals amb els fons a Santander.

El preacord amb el col·leccionista serà sotmès avui al patronat

Fonts del museu indiquen que la col·lecció reunida per Lafuente “coincideix totalment amb els interessos del centre des que el dirigeix Manuel Borja-Villel; es tracta d'una col·lecció en mans privades, però que ha estat reunida amb afany de servei públic”. En els últims anys, institucions com el MoMA, el Pompidou o la Tate han dedicat importants recursos a adquirir i custodiar documents que contenen la memòria de les pràctiques artístiques de l'últim segle. Aquest dipòsit amb opció de compra pot servir per omplir aquesta llacuna al Reina Sofia. A més, ampliarà l'oferta cultural de Santander, enriquida pel projecte del nou Centre Botín, que es preveu que obri les portes el 2015 en un lloc proper a la futura seu de l'Arxiu Lafuente.