L’Atlètic derrota l’Espanyol gràcies a dues jugades a pilota parada

Mentre acaba d'ajustar el joc per baix, cada vegada més perillós, l'Atlètic segueix imponent en joc aeri. Ha estat una altra victòria aèria, d'acord amb els fastos d'un matí assolellat que ha omplert el Calderón de gom a gom. Tres paracaigudistes de l'exèrcit de l'aire han aterrat a la gespa en homenatge al passat Atlético Aviación i a la porta 4 també s'ha homenatjat el llegendari Arteche, un altre jugador que convertia les jugades a pilota parada en un tot o res a l'àrea pròpia i a la contrària. Primer ha estat Tiago qui ha connectat de cap una paràbola suau que ha superat l'estirada de Kiko Casilla.

Després ha estat Mario qui ha sentenciat el partit, quan faltaven 25 minuts, després de diversos cops de cap després d'un servei de córner. El recurs dels córners en el campió ofereix una sensació de continuïtat en el joc sorprenent. El que per a la majoria d'equips pot ser una jugada interrompuda o ben defensada pel rival, per a l'Atlètic és un punt i seguit en les seves accions ofensives. Els jugadors de Simeone es freguen les mans cada vegada que Koke o Gabi van cap al banderí. També l'afició de l'Atlètic. Al cap i a la fi és una centrada còmoda sense oposició en què la centrada al primer pal s'ha convertit en un suplici. Així ha arribat la primera oportunitat clara, després d'una prolongació que entre Arda i Mandzukic no han sabut culminar quan ho tenien tot a favor al segon pal.

El partit de l'Atlètic ha estat complet. Entre altres coses perquè aquesta vegada no ha mostrat fissures ni errors que el condemnessin. Totes les línies han estat en aquell nivell de concentració que el seu entrenador diu que és molt difícil per als contraris de superar. El conjunt de Sergio només ha inquietat a l'inici del partit amb algunes aproximacions de Lucas i de Sergio García. El capità de l'Espanyol és ara un futbolista amb menys manies en volum, però més selecte en les participacions. A la primera que va triar li va fer una sotana a Giménez d'aquelles que converteixen un defensa en un estruç perquè no sap on amagar el cap. A la genialitat Sergio García hi va afegir una rosca que Lucas va enviar contra el pit de Moyá, ràpid a l'hora de reduir espais després d'intuir que la centrada era bona. Amb prou feines hi va haver més notícies de l'Espanyol que la bona col·locació per dificultar el domini de l'Atlètic.

Un xut ras de Koke va trobar la bona resposta de Kiko Casilla. També a un cop de cap de Giménez, que s'havia refet després de l'estupor inicial. Es va entendre bé amb Godín, imperial una vegada més. Sempre que sortia a tallar les pilotes llargues, Giménez li cobria l'esquena. El noi va acabar per convèncer l'afició amb un tall contundent quan, tot just començat el segon acte, entre Víctor Álvarez i Moyá només quedava ell. L'Atlètic ja disposava d'aquest gol d'avantatge i Simeone va donar entrada a Griezmann i Mario Suárez. Un canvi per contenir amb més presència física i un altre per intentar tancar el partit a la contra. Mario es va imposar al migcamp, i es va qüestionar el seu futur a curt termini tal com camina, i Griezmann va aportar driblatge i profunditat. També es va veure Mandzukic guanyar una pilota llarga, controlar-la amb el pit i disparar en una acció que generalment el condemna per la seva falta de velocitat.

La participació i la definició del davanter croat segueix sent la incògnita més gran en aquest nou disseny ofensiu, cada vegada el troben més a l'àrea, però continua condicionant massa el joc al contraatac. El futbol i la situació més paradoxal sempre han anat de la mà. Mandzukic ha aconseguit que l'Atlètic hagi de ser més retòric amb la pilota. Li ha canviat la manera d'atacar, on abans necessitava només tres passades ara n'ha de fer més perquè el croat gairebé sempre obliga fer a una obertura més a la banda per generar una centrada. Les passades filtrades per sota fins ara han desaparegut d'aquest equip. Però per dalt continua sent un martell piló, tot i que Mandzukic encara no hagi afinat el punt de mira. Amb un encert més elevat del croat, l'Atlètic pot arribar a ser una altra vegada aquell equip incòmode que miri de tu a tu al Madrid i al Barça en el campionat.