Messi, futbolista total

El Barça gira ara mateix al voltant de Messi-Neymar, del 10 i de l'11 , d'un brasiler en ratxa i en bona forma i d'un argentí que en la seva trajectòria prodigiosa aspira a batre com més aviat millor el rècord de Zarra (251). Neymar va marcar el seu novè gol, el del 2-0, i Messi es va situar només a un punt del registre històric de la Lliga. Messi va ser Messi en el 3-0 i es va vestir de Xavi en l'1-0, prova inequívoca que avui funciona com a davanter i com a migcampista, aclamat per l'afició del Barça. A l'equip blaugrana li ha agafat per competir a davanters amb el Madrid. Pel que sembla la propera jornada s'enfrontaran Messi-Neymar-Luis Suárez contra Cristiano Ronaldo-Benzema-Bale. Una aposta fins a cert punt sorprenent en el Barça, distingit i singular pels seus migcampistes, una espècie a la qual ara s'ha sumat l'universal Messi.

Messi i Neymar van monopolitzar el joc del Barça. El 10 es va obrir a la banda dreta a la recerca d'aire i situacions de superioritat i l'11 es va perfilar des de l'esquerra, afilat i incisiu, tan presents tots dos en el partit que de vegades va semblar que no hi havia cap altre futbolista blaugrana, a excepció de Bravo, encara imbatut, molt exigit en dues mà a mà que l'Eibar va saber guanyar-se a esquena dels centrals, molt vulnerables, sobretot Piqué. Capa va rifar-se Piqué i va esquivar també la sortida del porter, per acabar rematant a l'exterior de la xarxa, sense punteria, potser per estar massa escorat, mentre Saúl Berjón va topar amb el meta xilè en el seu xut franc a la porteria del Barça. No hi havia migcampistes al Barça, partit per la meitat, fràgil davant de l'Eibar.

L'equip de Garitano només es va superar després de malgastar dues ocasions amb 0-0

L'equip de Garitano es va tapar molt bé i va afavorir l'encallada dels blaugrana, sense fluïdesa ni línia de passada, encadenats a Messi i Neymar. Mascherano només recuperava la pilota i no entraven en joc Sergio Roberto ni Xavi. Sense control, continuïtat ni rapidesa, molt imprecís i sense sentit del joc col·lectiu, el Barça només trobava consol en les acceleracions de Neymar i les conduccions de Messi. Alves no encertava amb els centres, no hi havia cap notícia d'Alba i durant molta estona els seguidors més entesos van rebobinar fins a la trobada espessa amb l'Apoel. Al Barça li costa Déu i ajuda desequilibrar els partits, sortir de l'embut que generen els seus propis davanters i interiors, fàcil de defensar també per l'Eibar, molt ben armat, atent i concentrat, únicament perdonavides dins l'àrea de Bravo.

A Luis Enrique no li va quedar més remei que recórrer a un volant titular com Iniesta, per intentar millorar l'atac estàtic, deficitari per la poca aportació dels migcampistes suplents, Busquets i Rakitic, reservats a la llotja. Renovada la sala de màquines, recuperada l'essència futbolística amb el triangle Xavi-Iniesta-Messi, el FC Barcelona va aconseguir el gol. Xavi i Messi es van intercanviar els papers i van confondre l'excel·lent Irureta. El volant es va recolzar en el davanter en una obertura i l'argentí va filtrar una passada excelsa per a l'arribada del català, que va posar la punta del peu, com si fos Messi, per superar el porter de l'Eibar. Xavi no marcava un gol des del 2 de març, ara fa set mesos, contra l'Almeria. Obert el marcador, van caure dos gols més, molt fàcils si es tenen en compte les dificultats per vèncer Irureta, el jugador més distingit d'un molt bon Eibar en la seva estrena al Camp Nou.

Neymar va enxampar una centrada de Alves i Messi va creuar al costat del pal un cop de taló de Neymar. Asegurada la victòria, fins i tot Piqué va tranquil·litzar-se, malgrat la tarda dolenta que havia tingut, fràgil a camp obert, atacat per Capa i Piovaccari. Els únics titulars indiscutibles són Neymar i sobretot Messi, que si no va igualar ahir Zarra va ser per molt poc i per culpa d'Irureta. L'afició blaugrana espera que el rècord caigui a Madrid.