La vida a Gaza només ha empitjorat després dels bombardejos d’Israel
Hi ha 20.000 llars que són inhabitables i 110.000 persones sense sostre
Poc ha canviat Gaza set setmanes després de l'alto el foc entre Israel i les milícies palestines després de cinquanta dies de bombardejos. El retorn a la vida quotidiana dels 1,8 milions d'habitants de la franja recorda que és molt poc normal. Els habitants de Gaza pateixen l'estricte bloqueig d'Israel i Egipte des de fa més de set anys.
El 2008 i el 2012 Israel va ordenar, a més, dues operacions militars per afeblir el Govern islamista de Hamàs. Però la destrucció d'aquest estiu ha superat totes les operacions israelianes a Gaza des que va començar l'ocupació militar dels territoris palestins el 1967. Segons recull l'Oficina de les Nacions Unides per a la Coordinació d'Afers Humanitaris (OCHA) en el seu informe mensual més recent, els atacs israelians han matat més de 500 nens i un total d'1.500 civils. Gairebé 110.000 palestins s'han quedat sense sostre. Uns 20.000 llars han quedat inhabitables.
Hamàs, que controla Gaza des del 2007, i els seus rivals seculars d'Al-Fatah al Govern de l'Autoritat Nacional Palestina (ANP) a Ramal·lah (Cisjordània), van anunciar un acord de reconciliació nacional a l'abril. El Govern d'unitat que van formar poc després es va reunir aquest dijous a Gaza per primera vegada. Malgrat aquests avanços aparents, Al-Fatah i Hamàs continuen lluny d'haver enterrat l'enemistat que va dividir els dos territoris palestins fa set anys. Les hostilitats amb Israel van suposar una altra prova per a aquest acord i van revelar, per si hi havia dubtes, que Hamàs seguia controlant Gaza amb mà de ferro. Els islamistes van aprofitar els relatius encerts bèl·lics de les seves milícies i les baixes infligides a Israel per sortir momentàniament enfortits dels enfrontaments. L'hostilitat cap als traïdors o col·laboracionistes a Ramal·lah i les tensions entre les dues faccions eren evidents també sota les bombes.
Malgrat aquest prestigi bèl·lic delicat, Hamàs segueix acarant els mateixos problemes, avui agreujats per les bombes. El seu Govern deu diversos mesos de sous endarrerits a desenes de milers de funcionaris i treballadors públics, dels quals molts no tindrien res a fer encara que cobressin per la seva feina. L'atur és exorbitant i molt pocs dubten de la corrupció dels dirigents. En això, la reputació d'Al-Fatah entre els ciutadans de Gaza és encara pitjor que la de Hamàs. La perspectiva que els islamistes es retirin del Govern per deixar pas als buròcrates de Ramal·lah no suposa, per molts, una esperança de millora. A la Gaza assetjada des del 2007 hi ha escassa confiança en un acord de pau amb Israel, que es percep com un enemic acèrrim que sempre asfixia i cada un parell d'anys entra a matar. Això explica que molts a Gaza aplaudissin a l'estiu la tossuderia militar de Hamàs, que va prometre que seguiria lluitant fins que obtingués un alto el foc en termes avantatjosos per A Gaza. En aquestes setmanes de pau hi ha hagut molt pocs canvis.
En una altra de les etapes cap a la pretesa reconciliació palestina, Hamàs i Al-Fatah van anunciar al setembre que l'Autoritat Palestina assumirà el control de les fronteres de Gaza. L'ANP es farà càrrec de l'Administració regional i de la ingent reconstrucció, el cost de la qual serà multimilionari.
Tercera col·lecta en sis anys
Els debats entorn de la conferència de donants del Caire són calcats als del 2009, després de l'ofensiva que Israel va batejar com Plom Fos el 2008, o als quals van seguir la —més breu— del novembre del 2012. El 2009 es parlava ja de les restriccions que Israel volia imposar a la importació de materials de construcció. El llavors senador John Kerry va visitar la franja setmanes després de l'alto el foc signat el gener del 2009 i es va sorprendre que no permetessin importar pasta a l'enclavament. Va parlar amb Tel-Aviv i el Ministeri de Defensa israelià va permetre l'entrada dels espaguetis. Els mitjans internacionals parlaven ja llavors de la “impaciència” nord-americana amb la posició dels falcons israelians.
Més de cinc anys després, l'avui secretari d'Estat Kerry ha vist fracassar un dels principals esforços diplomàtics del seu mandat. Les converses de pau entre Israel i els palestins, que ell va patrocinar amb afany durant nou mesos, es van enfonsar a l'abril estrepitosament i sense punt d'enteniment. Durant l'ofensiva militar d'aquest estiu, ningú va fer cas de l'obstinació de Kerry en diverses ocasions, la més visible de les quals va ser l'anunci d'un alto el foc al qual va seguir la presumpta captura d'un soldat israelià per Hamàs i un sagnant bombardeig a la zona meridional de Rafah. L'operació es va allargar durant diverses setmanes més.
El 2009 es va presentar un extens pla de reconstrucció de Gaza, unes 60 pàgines que detallaven en què s'invertirien més de 2.000 milions d'euros donats per a Gaza. Els donants, reunits a Xarm al-Xeij (Egipte) sota els auspicis del llavors president egipci Hosni Mubarak, van posar una quantitat semblant a la que volen desemborsar ara. També llavors es parlava de la necessitat d'una reconciliació palestina per aconseguir una pau duradora a la regió i per distribuir els diners de les ajudes.
El portaveu de l'Agència de les Nacions Unides per als Refugiats Palestins (UNRWA) va anunciar dissabte un tercer pla per reconstruir Gaza després de la tercera guerra en sis anys. Demana 1.300 milions d'euros i aquesta és la novetat: mai abans no s'havien necessitat tants diners.
