Els deu que es van gastar més diners amb la ‘black’

ILDEFONS SÁNCHEZ BARCOJ. 574.000 euros.

El director general financer era un veterà que feia 34 anys que treballava a la caixa, on la seva dona també era directiva. Va ascendir amb Jaime Terceiro, es va consolidar amb Blesa i va arribar al límit amb Rato. Està imputat per ser suposadament l'organitzador de la trama: va retirar uns 180.000 euros dels caixers i la Nit de Cap d'Any del 2009 es va gastar 16.291 euros. Només a El Corte Inglés es va gastar 100.000 euros, al marge de joguines, fruita, entrades de cinema, hotels de luxe, compres a Loewe. El seu sou era de 2,43 milions.

JOSÉ ANTONIO MORAL SANTÍN. 456.000 euros.

El vicepresident de l'entitat assegura que va guanyar aquests diners després d'“una gran dedicació a l'entitat”, segons ha declarat. El representant d'Esquerra Unida ingressava 526.000 euros com a conseller de Caja Madrid i altres empreses participades i va treure dels caixers 366.350 euros. Té registrats 389 àpats en restaurants, algun dels quals a l'exclusiu Zalacaín.

RICARDO MORADO. 448.300 euros.

El que va ser responsable de sistemes i organització de Caja Madrid (ara treballa al Santander), un expert en informàtica, no va voler deixar rastre de les seves despeses, potser conscient de com és de fàcil rastrejar les targetes. Morado va extreure 396.000 euros en efectiu, sense declarar, i era un bon client d'El Corte Inglés, a més d'aficionat a l'esquí a Sierra Nevada i als bons restaurants. Guanyava 1,55 milions.

MIGUEL BLESA. 436.700 euros.

El president de Caja Madrid des del 1996 fins al 2010 sembla que no en tenia prou amb els 3,5 milions d'euros que va guanyar al final del seu mandat i es va pagar les millors vacances de màxim luxe a compte de la targeta opaca. Safaris a l'Àfrica, més de 10.000 euros en vi, balnearis de luxe, hotels de cinc estrelles superior, els millors restaurants de Madrid i Marbella, 82.000 euros en efectiu, i detalls graciosos com la compra d'ordinadors per 4.000 euros un dels últims dies abans d'abandonar Caja Madrid, que després va necessitar 22.424 milions dels contribuents.

MATÍAS AMAT. 431.000.

Era el número tres de l'entitat, molt proper a Blesa, que el va recompensar amb un salari de 2,43 milions. Director general de Caja Madrid, procedent de Citibank, tenia gustos refinats, com va demostrar en protagonitzar la despesa més elevada d'una sola vegada dels 82 implicats en la llista de les targetes opaques: es va gastar 15.000 euros en un establiment de mobles i antiguitats. També es va gastar uns 10.000 euros en una joieria amb un sol càrrec, i va anar en força ocasions a Loewe, Hermés, Tiffany & Co per a compres importants.

RAMÓN FERRAZ. 397.900 euros.

Va ser un dels fitxatges estrella de Miguel Blesa. Ramón Ferraz Ricarte, llicenciat en Econòmiques i Empresarials, inspector de Finances de l'Estat en excedència i censor jurat de comptes, es va incorporar a Caja Madrid el 1996, va ser un home de màxima confiança de Blesa i va assumir la direcció general de banca comercial. Va fer algun viatge de 6.000 euros, compres a Loewe, hotels de cinc estrelles, joies, paradors i una compra a El Corte Inglés de 6.000. Però sobretot Ferraz va treure efectiu dels caixers en grans quantitats: 220.000 euros. Guanyava 1,49 milions.

MARIANO PÉREZ CLAVER. 379.500 euros.

Llicenciat en Econòmiques per la Universitat de Sevilla, va treballar per a Induban, el banc industrial del Banc de Biscaia, al Saragossà i el 1992 va passar a Caja Madrid, presidida llavors per Jaime Terceiro. Amb Blesa es va afermar i es va encarregar de la direcció financera. De la Corporació va passar a presidir SOS Cuétara, després convertida en Deoleo, per passar més tard a la cúpula d'NH Hoteles. Té compres de 6.000 euros en botigues de catifes, compres de mobles de diversos milers d'euros, així com despeses de 1.653 euros en comerços de confecció tèxtil. El seu salari ascendia a 1,24 milions i va treure dels caixers 69.000 euros. Restaurants, viatges de més 9.000 euros a Milà (i nombroses altres visites a aquesta ciutat), armes per més de 5.000 euros, factures del dentista i bons hotels completen la seva llista de despeses.

ENRIQUE DE LA TORRE. 320.700 euros.

Enrique de la Torre, secretari general del Consell d'Administració, és l'origen de tot aquest escàndol. Segons asseguren a Bankia, va ser la lectura del seu correu (publicat entre els correus de Blesa) quan va parlar de “targetes black a efectes fiscals dels consellers” el que va disparar la investigació. Molts consellers diuen que era l'encarregat de repartir les targetes i de donar les instruccions: gasteu en el que vulgueu, sempre que no us passeu del límit establert, i no fa falta portar justificants. Potser convençut que les targetes eren opaques no va dubtar a treure dels caixers uns 224.000 euros, uns diners que no deixaven rastre fiscal. El seu últim salari conegut era de 2,41 milions.

JUAN ASTORQUI. 293.000 euros.

El responsable de comunicació de Caja Madrid era una persona molt propera al president. Aficionat al mar, va fer grans despeses en empreses nàutiques, sobretot en una situada a Estepona, on es va arribar a gastar més d'11.000 euros. Els articles de luxe, com compres a Yves Saint Laurent, representen alguns dels càrrecs, com gasolineres, autopistes, compres de flors i plantes per 3.630 euros, així com l'extracció de caixers per 52.600 euros. El seu últim salari era de 800.000 euros.

MERCEDES DE LA MERCED. 287.900 euros.

La difunta consellera del Partit Popular va fer 1.618 anotacions en el seu compte entre el 2003 i el 2011. Té àpats en molts restaurants madrilenys, entre els quals destaca Zalacaín, per 265 euros, però on més despesa va fer va ser en roba, amb factures per valor de 37.000 euros; més de 9.000 en joies, perruqueries i 2.346 euros en pelleteries. També es va gastar bona part d'aquests diners en hotels i viatges.