A prop de la Masia, lluny del Camp Nou

Xavi Llorens (Cardedeu, 56 anys) coneix a la perfecció cada engranatge del Barça. El tècnic de l'equip femení va arribar al club el 1990 de la mà de Cruyff i, després de més de 17 anys formant els nens del planter, va passar a dirigir el primer equip de les noies, que ahir va començar el seu viatge a la Champions amb un triomf (0-1 al camp del Slavia de Praga). Llorens no oculta l'orgull d'haver estat el primer preparador d'un nen a qui va batejar com "el petit Maradona". Avui, a aquest nen el món el coneix com a Leo Messi.

Encara que mai no va visualitzar la seva vida en una banqueta, el seu món sempre ha girat al voltant de la “piloteta”. Internacional durant vuit anys amb l'absoluta de futbol sala, als 28 anys Llorens va posar fi a la seva carrera com a jugador. Però el destí li tenia preparat un nou repte. “Jugava al futbol amb Charly [Rexach] i Cruyff a La Salle Bonanova i em van convidar a entrenar l'aleví”, recorda el tècnic blaugrana. Però no tot va ser tan fàcil. “Quan em vaig casar, amb 38 anys, la meva dona em va insistir que havia de tenir una feina estable”, revela. I així va ser com ella va deixar el currículum del seu marit al Port de Barcelona. “Com que treballava al port de nou a cinc, vaig poder continuar al futbol base del Barça”, explica Llorens, que aquest any, com a conseqüència dels constants viatges amb l'equip femení, ha demanat una excedència.

“Mai no havia aspirat a entrenar els grans, la meva única ambició era formar els nens”, revela Llorens. El 2007 va canviar de bàndol, però no l'instint pedagògic. “Quan em vaig fer càrrec de les noies, tenia moltes inquietuds. No coneixia res del futbol femení i, a més, tenien una mica de mala fama”, afirma. El mal comportament i la indisciplina d'algunes futbolistes van portar el club blaugrana a prescindir de quatre dels seus vuit equips i donar de baixa la majoria de les seves jugadores franquícia. “El meu gran repte era ensenyar a les noies que el joc ha de ser a imatge dels nois i, sobretot, el que significa defensar l'escut”, explica Llorens. Després d'un any a Segona, el femení blaugrana va obrir les vitrines: tres Lligues i tres Copes de la Reina.

El futbol femení està creixent molt, però de vegades no se senten valorades” Xavi Llorens

“La principal diferència entre entrenar els nois i les noies és que ells juguen amb la il·lusió d'arribar al Camp Nou i elles, simplement, perquè els agrada el futbol”, reflexiona, més proper a la Masia que a l'estadi. “Les noies viuen el dia a dia d'una manera bastant diferent i això és normal perquè la societat no els dóna el mateix suport. L'única cosa que faig és fer-los entendre que, si volen guanyar coses, han d'alimentar-se, descansar i prendre's els entrenaments molt de debò”. "El futbol femení està creixent moltíssim", resol Llorens. “Però el problema és que creix amb les noies de fins a 15 a 17 anys i ens està costant una mica més entre els 17 i els 20 perquè no se senten valorades. A partir d'aquesta edat és quan et canvia bastant la vida fora de l'esport i cal tenir el cap moblat per saber què és el que vols”.

Per pressupost estem a anys llum d'altres països. Però no renunciem a res”, afirma l'entrenador del Barça femení

Llorens no dubta de la qualitat de les noies espanyoles i analitza que el seu desavantatge per competir al primer nivell és la força. “Per què la sub-17 d'Espanya arriba a semifinals i en l'absoluta acabem d'aconseguir classificar-nos per a un Mundial? Per què contra Alemanya en sub-19 les tractem de tu a tu i amb l'absoluta no? Quin canvi hi ha?”, es pregunta el preparador blaugrana; “Allà són més professionals: entrenaments al matí, sessions de gimnàs, etc.”. Llorens ho resumeix amb una anècdota: “Una noia de l'Olympique de Lyon se'm va oferir fa un parell d'anys i quan em va dir el que volia guanyar cada mes era el mateix que la que més cobra al Barça en tot un any”. “Estem a anys llum”, afegeix. “El Lyon o el PSG tenen un pressupost de sis milions d'euros i algun equip alemany o suec també. El Barça, un dels poderosos d'Espanya, té un pressupost de prop de 600.000”.

No perd, no obstant això, l'esperança. “Ens treuen avantatge econòmic i físic, però no tàctic i tècnic. Tenim el segell Barça i volem jugar una final de Champions. És molt difícil, però no hi renunciem”, conclou Llorens, que al Barça hi fa de tot, des d'arreglar els contractes de les seves jugadores fins a regar la gespa abans dels entrenaments. I té un premi, encara que es posi vermell: quan es creua per la ciutat esportiva amb Messi, el 10 li pregunta per les seves noies. “No tinc ni una foto amb Leo ni amb Cesc, Andrés [Iniesta] o Piqué”, explica. “És un orgull haver-los entrenat però igual com també ho és haver treballat durant tants anys amb Melanie, Marta Unzué o Soni. El que és important és que tinguin un bon record meu com a persona”.