Neutralitat

El Barça no ha signat el Pacte Nacional pel Dret a Decidir, ni tampoc va participar com a club a la V de la Diada, i ha anat retirant la samarreta de la senyera de l’equipatge fins a reservar-la per a ocasions especials, com va ser la celebració del Tricentenari. La junta que abans presidia Rosell i ara Bartomeu procura anar amb peus de plom per no ferir sensibilitats en la massa social blaugrana cada cop que li demanen que prengui partit sobre el procés a Catalunya.

Una cosa és estar en sintonia amb el país, i aquí no hi ha cap mena de dubte sobre l’actitud del Barcelona, i l’altra portar la iniciativa o prendre partit de manera activa, com fan d’altres entitats i havia fet abans el club. La càrrega simbòlica s’ha anat rebaixant des de la sortida de Laporta, un independentista desacomplexat que va trobar un gran aliat a la causa catalana en la figura de Guardiola, encara ara reivindicatiu des de Munic. Els directius que van entrar el 2010 són diferents, més prudents i políticament tan correctes que Rosell, només arribar al poder, va anar a demanar perdó al president extremeny Fernández Vara després que fos desqualificat per Laporta.

No és nou. Quan Núñez substituí Montal, va petar el porró després de prometre un Barça triomfant que no tenia res a veure amb l’exèrcit desarmat de Catalunya que va dir Manolo Vázquez Montalbán. Al cap i a la fi, Rosell i ara Bartomeu no van pas enredar ningú a les eleccions. La seva declaració d’intencions deia: “El Barça és un club català i catalanista; és independent, integrador i socialment transversal: políticament plural, hi caben totes les persones que comparteixin valors democràtics”.

Els nacionalistes catalans no s’han d’estranyar amb les manifestacions tèbies i generalistes que surten del club —i més ara que viu una judicialització permanent i té por dels poders fàctics— i haurien de celebrar que determinades decisions passin per l’assemblea, el màxim òrgan de control social. Van ser precisament els socis els que van beneir la proposta de Rosell que deia: “Estarem sempre al costat del nostre país i de la voluntat del poble; defensem el dret a decidir perquè forma part dels drets fonamentals que han de tenir les persones i tots els pobles”.

La manera com la directiva escenifica les decisions no sempre ha facilitat la seva comprensió

Va ser a l’assemblea de 2010 en què va quedar retratat l’expresident, quan va votar en blanc l’acció de responsabilitat contra Laporta. Aquella decisió ha definit sovint la política blaugrana —els interlocutors de Rosell expliquen les causes de la seva dimissió d’una manera a Barcelona i d’una altra a Madrid, com si per culpa de la seva neutralitat (que no ambigüitat ni doble llenguatge, segons els que el defensen) hagués estat víctima dels nacionalismes extrems—. Bartomeu, en canvi, va mostrar als socis la targeta amb el sí. La meitat de la junta va pronunciar-se en un sentit i l’altra en el contrari, com si no tinguessin clar què convenia al club després que els mateixos directius presentessin la proposta o volguessin fer veure que eren imparcials.

La manera com la directiva escenifica les decisions no sempre ha facilitat la seva comprensió. La contenció en assumptes com el dret a decidir, entenedora si és té en compte el seu programa i ideari, contrasta en canvi amb la determinació, celeritat i complicitat amb què va actuar quan va signar el contracte amb Qatar. Hi ha socis que estan igualment preocupats per la idiosincràsia del patrocinador, acusat de finançar terrorisme islàmic. No ha de ser fàcil mantenir la singularitat que demana la condició de “més que un club” en un mercat cada cop més global. En qualsevol cas, la carta de naturalesa de l’entitat sembla que l’obligaria a ser tant o més curosa amb els acords comercials com amb els vincles sentimentals. Ara s’ha de veure si aquí Bartomeu també pensa diferent de Rosell.