La Caputxeta es menja el llop

Hi ha contes i contes. És a dir, hi ha maneres d'explicar els contes. A priori, al Borissov Arena es representava el conte de la Caputxeta i el llop. Se suposava que el llop era el lleó, o sigui l'Athletic, i la Caputxeta, l'ingenu BATE, que havia estat estomacat sense pietat pel Porto (6-0) en la primera jornada. En aquell mateix instant, l'equip bielorús va engrandir el seu estigma d'humil i es va convertir en la peça que calia aconseguir per a qualsevol que aspirés a accedir als vuitens de final. No guanyar a Borissov era com comprar una entrada falsa per al futur. Objectiu, Borissov era més que el possible nom d'una pel·lícula policíaca, tot i que l'arribada a Minsk, on es va allotjar l'Athletic, tingués trets policíacs de realitats presumptament passades: un parell d'horetes a la duana per entrar al país.

El primer contacte de l'Athletic amb el terreny de joc va ser a l'hora del partit. El primer contacte amb el partit al cap d'un quart d'hora. Un servei de córner perfecte i horriblement defensat, va clavar la primera queixalada al llop. Només era la primera. L'ullal de la Caputxeta era retorçat. El BATE superava en tot l'Athletic: en l'organització, fèrria i disciplinada, en la intensitat, en l'anticipació, en la combinació, en la defensa i en la rematada. Gent gran, forta i ràpida, dirigida en la defensa pel corpulent Filipenko, al mig per Karnitski i en atac per un forçut amb el qual és impossible topar, Signevitx. L'artista, el solista.

L'Athletic era fidel a si mateix. Volia rentar-se la cara a Europa, la que havia embrutat a la Lliga amb un joc pla, gris, i mancat de gols. Valverde demanava als seus jugadors bones notícies d'Europa. Però li van enviar la carta habitual de l'últim mes: pèrdues contínues de pilota, centres erràtics, córners que semblen cessions a la defensa. Només Muniain amb la seva gosadia i Laporte amb la seva solvència signaven una mena de rectificació. La resta era una fe d'errors ja coneguda.

Fins i tot la sort li va fer l'ullet enverinat a l'Athletic, que ni això tenia, quan un xut de Karnitski va fregar la punta de la bota d'Iraola, just per deixar a terra Iraizoz, que es llançava cap on la pilota es dirigia inicialment. Sense joc i sense sort, al llop li van començar a caure les dents.

Les notícies eren les ja conegudes: la combinació mor amb els errors en la passada (ara d'Iturraspe, ara de Beñat, ara dels centrals) i a pilota parada (la vella arma blanc-i-vermella) més que centres, l'Athletic enviava invitacions de noces. El BATE, vertical i amb una velocitat supersònica a les bandes, va dominar el partit. Només alguns excessos, potser sorpresos pel seu propi bon joc, li van impedir rematar la topada. Una pilota al pal, alguna successió de xuts... massa esglais per a un llop previngut i famèlic.

Els blanc-i-vermells van signar centres erràtics i córners que eren cessions

I llavors va sortir Aduriz per escorar-se en un centre de Muniain i va fer un xut creuat quan l'àrbitre francès, massa preocupat per l'estètica i els gestos, ja es posava el xiulet a la boca per decretar el descans. Va ser una acció individual del llanero solitari. El gol li donava vida, però no li va donar joc.

Els bielorusos van imposar la seva verticalitat i velocitat supersònica

Valverde va moure fitxes al descans. Susaeta va substituir un acovardit Ibai Gómez i De Marcos va ser l'última opció que li quedava al ball de mitgespuntes, a la recerca d'algú que fes, no el que feia Herrera, però que almenys cobrís l'espai buit.Com que el BATE va fer un pas enrere, confiant el seu atac al contraatac, va semblar que l'Athletic dominava, però tots els seus intents els acaronava amb el cap, amb el pit o amb el peu Filipenko. Amb aquest virtual domini, l'Athletic només va aconseguir un xut potent de Susaeta que Txernik va desviar al vol.

Vuit vegades havia jugat l'equip bielorús contra equips espanyols i vuit vegades havia perdut. La novena va ser la bona. Aquest dubtós honor li va correspondre a l'Athletic, que ja forma part de la història del futbol bielorús. La victòria fa dos anys contra el Bayern de Múnic (3-1) era la glòria nacional de l'equip que dirigeix Yermakovitx. Ara la seva història europea ja té dues línies al llibre d'or. I l'Athletic, sense notícies d'Europa, cuer amb un punt i obligat a derrotar el Porto al proper doble enfrontament. Més que notícies, havia de canviar l'enciclopèdia.

El monòleg a Borissov va ser igual de monòton que des de fa un mes.