Messi i Neymar: llamp i tro del Barça

La pluja fina sembla que ha parat al Camp Nou. Ara es juga un futbol de llamps i trons, vertical, sense temps per respirar, difícil de defensar quan juguen Messi i Neymar plegats. Les victòries blaugrana són de moment qüestió de temps, com ja va anunciar Valverde, conscient de l'ambició del Barça. L'Athletic va lluitar molt bé fins que va petar i es van associar el 10 i l'11 barcelonistes per rematar la feina de Munir, excel·lent mentre el partit va ser cosa de l'Athletic, derrotat per 11a vegada consecutiva al Camp Nou.

El partit va ser preciós per la competitivitat i ambició de tots dos rivals, inconfusibles també amb les samarretes de Catalunya i Euskadi, sobretot perquè més enllà dels colors ara mateix són dos equips d'autor: Luis Enrique i Valverde. Ja no juga Xavi, sinó Rakitic, i Neymar funciona per fi com a soci de Messi. La diferència la van marcar els davanters, que juguen més a prop de l'àrea i lluny de la banda, més propers que mai l'un de l'altre, decisius per resoldre un partit molt difícil. No va ser fàcil encertar la porteria de Gorka.

L'Athletic viu un moment molt dolç, ha començat a jugar molt ràpid, per l'exigència de l'eliminatòria prèvia de la Champions que tan bé va resoldre contra el Nàpols. Avui competeix amb excel·lència i confiança, sense capficar-se en l'escenari ni el rival, protagonista també al Camp Nou. Té els traços propis dels bons equips perquè es posiciona bé, és valent, intens sense la pilota, agressiu amb la pilota i la pressió que exerceix és tan intensa i efectiva que sotmet el contrari més ofensiu, com el Barça.

Al Barça li va resultar difícil sortir amb la pilota des de l'àrea de Bravo. Els protagonistes blaugrana eren els centrals, i no els migcampistes ni els davanters, uns i altres pendents de l'Athletic. Encara que feien transicions selectives, ni Messi ni Munir ni Pedro aconseguien acabar les jugades, de vegades per falta de punteria i d'altres per la intervenció de Gorka Iraizoz, molt atent a la línia de gol, menys dotat fora de l'arc.

Al futbol ràpid del Barcelona li faltava continuïtat, rebaixat també per la poca arribada d'Alba i Montoya, incapaç de filtrar l'última passada a la pista de l'Athletic. Molt compacte, l'equip de Valverde feia poques concessions i exigia la màxima concentració del Barça. No entrava en joc Iniesta, el blaugrana més desequilibrant en la combinació amb Messi, neutralitzat per la defensa d'ajudes basca, i no hi havia cap més notícia local que els desmarcatges de Munir. El duel es va posar tan difícil que l'afició va escridassar l'àrbitre per xiular falta en contra davant dos possibles penals al nou ídol del Barça.

Munir va ser l'únic que va saber desxifrar un panorama tan complex per al Barça. El davanter va atacar els espais, sempre profund, ben perfilat, i va possibilitar tant l'ímpetu blaugrana com l'excel·lent resposta del porter de l'Athletic. A l'onada barcelonista només li va faltar encert en la definició per agafar avantatge al marcador abans d'arribar al descans després de tenir fins a tres bones ocasions, dues de Munir, sempre present i ben auxiliat per Rakitic, tots dos sostinguts per Mathieu.

No va parar d'atacar ni de rematar Munir després del descans i l'àrbitre li va anul·lar un gol de manera discutible per fora de joc quan els laterals ja havien entrat finalment en acció, circumstància que va obligar a recular l'Athletic, menys atrevit en atac quan els blaugrana van perdre precisament velocitat de correcció per l'entrada de Piqué en substitució de Mascherano, amb molèsties. Esgotat Munir, Luis Enrique va recórrer a Neymar mentre Valverde refrescava l'equip amb Unai López i Ibai per administrar esforços i mantenir la possessió de la pilota.

Els blaugrana no trobaven la manera de governar el partit, cada vegada més trencat i perillós, i la resolució semblava que depenia de qualsevol detall o intervenció individual, també del col·legiat, esbroncat reiteradament perquè davant el dubte xiulava en contra del Barça. I quan es va veure que resoldrien els millors, van aparèixer Messi i Neymar. Busquets va tallar la pilota, va habilitar el 10 i la seva assistència la va rematar Neymar, excel·lent en el control, movent la pilota abans de definir, precís a l'hora de superar la sortida de Gorka.

La pausa del brasiler va contrastar amb el ritme trepidant de la jugada, accelerada pel peu de Messi. El 10 ho va repetir després en una arrancada prodigiosa i un toc subtil amb l'exterior de la cama esquerra per al xut de l'11 des del punt de penal: Neymar va controlar la pilota per posar-la al costat del pal esquerre de Gorka. Tots dos gols van ser tan preciosos com elogiable va resultar l'esforç col·lectiu del Barça. Tot i que encara és un equip tendre i en formació, ha recuperat Messi, la voracitat i la competència. La millor versió de Neymar ha aparegut amb Munir.

N'hi ha prou amb donar un cop d'ull a l'anunci de l'equip per a la temporada en curs: “Tot torna a començar” al Barça. Nou punts i cap gol en contra en tres partits. Messi atreu els contraris, Neymar i els nois del planter resolen les jugades i Mathieu defensa millor que ningú la porteria de Bravo.