Cop a l’Estatut

El grup parlamentari secessionista de Junts pel Sí (Esquerra i l’antiga Convergència) acaba d’iniciar els preparatius del que –si prospera– serà un gravíssim cop contra l’Estatut de Catalunya i contra les llibertats i drets individuals dels ciutadans catalans. Suposarà a més l’aixafament de la majoria social no secessionista a través d’un frau de llei antidemocràtic, connotat d’opacitat i secretisme, si bé revelat per un diari nacionalista.

En efecte, el secessionisme que sustenta el Govern de la Generalitat de Carles Puigdemont, ha llançat una reforma aparentment innòcua del reglament del Parlament d’enorme transcendència. Aquesta modificació permetria votar l’anomenada llei de transitorietat jurídica que instauraria una República catalana –el text de la qual roman secret– i trencaria la vigència de l’Estatut i de la Constitució espanyola per una via directíssima, escudant-se en una pretesa “urgència”: sense coneixement previ dels diputats, sense debat de totalitat, sense discussió en comissió, sense compareixences d’experts, sense tramitació d’esmenes, sense dictamen previ del Consell de Garanties Estatutàries...

Tot això apel·lant a una iniciativa del seu grup (proposició de llei), per evitar el compromís individual dels membres del Consell Executiu (signant un projecte de llei) i la consegüent inhabilitació de Puigdemont i Oriol Junqueras.

Es tracta d’aprovar la secessió d’esquena a mig Parlament –i a més del 52% dels ciutadans que el van votar–, amb menyspreu als drets dels altres diputats, sense cap garantia, aproximadament en una hora. Seria un cop de parlamentarisme les contra l’Estatut, que exigeix per a la seva reforma una majoria reforçada de dos terços dels diputats (90): la fi que donaria un vernís de legitimitat a la seva abrogació. Amb 72, menys que els requerits per triar tants organismes (Consell Audiovisual, Sindicatura de Comptes) es proclamaria així la República catalana: per la via de canviar in voce i per sorpresa l’ordre del dia d’una sessió parlamentària qualsevol; sense quòrum; sense debat.

S’esvaeixen així les promeses d’una intensa participació popular, d’un suposat “procés constituent” democràtic i transparent, d’un primorós respecte a la legalitat. Un cop de mà així viciaria d’origen qualsevol construcció política amb un dèficit democràtic radical.

El disbarat jurídic és tan majúscul com sinistre l’assalt a les llibertats catalanes i a l’ordenament legal espanyol que comporta. I exigeix respostes tan fermes com intel·ligents, que responguin a la provocació amb fermesa i sense desmesura.

El secessionisme català, que aquest dimecres es veurà confrontat als tribunals en el cas més gran de corrupció d’un partit, el saqueig del Palau, –parangonable en quantitat i caràcter mafiós al cas Gürtel del PP– busca legitimitat en el menyspreu a la qualitat de la democràcia espanyola. Oblida que aquesta està solemnement homologada amb les democràcies més avançades; que CiU ha estat el tercer grup en presència parlamentària i influència de la mateixa; que la Generalitat és substància clau d’aquesta democràcia. I que les seves imperfeccions se solucionen en la via política i judicial, no amb accions pròpies de saltejadors de camins.