La Legió marxa per Barcelona

Més d'1.300 persones, algunes d'elles vestides amb uniformes militars, han marxat avui pels carrers del centre de Barcelona en suport a la Hermandad de Antiguos Caballeros Legionarios de Barcelona reclamant que l'actual consistori no expulsi l'associació de les casernes de Sant Andreu. No és la primera vegada que els legionaris surten al carrer. Fins i tot van desfilar, sense el consentiment dels ajuntaments, en processons a l'Hospitalet de Llobregat i Palafolls.

A la protesta per haver demanat el desallotjament de les casernes de Sant Andreu per part del nou Ajuntament, els manifestants van afegir motius per sortir al carrer. Entre ells, l'exaltació a la unitat d'Espanya, el rebuig a l'alcaldessa Ada Colau, a la qual van insultar, i la reivindicació de la religió catòlica, les forces armades, el Rei, l'exèrcit i el Crist de la Bona Mort.

L'acte va començar a les 12.00 a la plaça Urquinaona de Barcelona. Allà es van concentrar centenars de persones amb banderes d'Espanya i emocionades per l'èxit de convocatòria. Els altaveus repetien himnes militars mentre es concentraven homes amb sobrepès, bigoti i ulleres de sol i dones d'avançada edat emocionades per escoltar himnes castrenses a la Barcelona de 2016.

La Guàrdia Urbana va tallar el trànsit i durant diversos segons es va poder veure un agent amb una espècie de canellera amb la bandera espanyola que tal com va aparèixer va desaparèixer. Era el torn de col·locar les pancartes, però l'exaltació anava a més. Els assistents llançaven “vives" a "Espanya, la legió i la mort” quan va aparèixer una cabra legionària. Desenes de persones es van apropar al simbòlic mamífer per fer-se fotos subjectant la seva perilla. Va ser llavors quan va arribar el president de l'entitat, Jesús Cañadas, que va donar l'ordre a una sort d'equip de seguretat que, amb un auricular a l'orella, es va encarregar d'anar ordenant les línies de la marxa.

La primera de les pancartes era una bandera espanyola amb la sobreimpressió: Amb la Constitució, les forces armades i la legió. Altres pancartes contenien missatges a favor de llibertat religiosa amb banderes anticonstitucionals i algun homenatge a excombatents de la divisió blava. En una posició destacada es trobava el rector de l'església de la Immaculada Concepció de L’Hospitalet, Custodio Ballester. El sacerdot que ha fet un pols al consistori socialista de l’Hospitalet i ja ha tret a desfilar a la Hermandad de legionaris en tres ocasions al municipi.

La primera de les parades va tenir lloc a la prefectura superior de la policia de Via Laietana. Allà van arrencar una abraçada a algun agent i van realitzar (mai vist a les manifestacions que passen per aquesta avinguda) un homenatge cantat als cossos i forces de seguretat de l'Estat. Alguns assistents fins i tot es fotografiaven amb una tanca de Mossos mentre lluïen la bandera espanyola.

En aquests moments es va viure un dels moments tensos de la jornada. Un jove amb accent anglès va començar a onejar una senyera mentre cantava Els Segadors. Un participant a la manifestació li va arrencar la bandera mentre els responsables de seguretat li deien: “Aquesta no és la que has d'arrencar”, ja que era la senyera, no l'estelada. La marxa va prosseguir fins a la plaça de Sant Jaume, on també va haver-hi moments de tensió amb una persona que portava un cartell que acusava a Espanya de vulnerar els drets humans.

Els marxants van arribar a la màxima exaltació a la cèntrica plaça, on van proferir insults contra Ada Colau i Carles Puigdemont. Un entrenat orador va llegir una carta del president de la Hermandad dirigint-se a Ada Colau: “L'ajuntament hauria d'erigir un monument als legionaris i Colau hauria de mirar amb justícia aquesta germanor que només busca el bé d'Espanya. Visca la legió i visca Espanya”. El sacerdot Ballester va realitzar l'arenga religiosa, i una vegada fets els discursos dels paramilitars i el sacerdot va arribar el torn de la càrrega política a càrrec d'un representant de l'associació Somatemps reivindicant la unitat d'Espanya. La fi de festa la va posar El nuvi de la mort i l'himne d'Espanya.