Màquines amb ànima entre realitat i ficció

ARQUITECTURA DE FIRA

i EL CIRC DE LES PENES

Antigua i Barbuda

Arts Santa Mònica

Fins al 8 de gener

La màquina dels records demostra a qui la fa servir que la memòria no és fiable i que el cervell humà és fàcilment manipulable. És el més important dels artefactes concebuts i construïts per Joao Siqueiro, un inventor portuguès, la vida del qual roman envoltada en el misteri, que ha creat amb restes de rebuig (ell en diu "objectes amb memòria d'altres vides"), fascinants ginys capaços de provocar fortes reaccions dels sentits. Més enllà de breus mencions a les biografies de contemporanis il·lustres com ara Narcís Monturiol o Karel Capek, les poques coses que sabem de Siqueiro ens arriben de la Sonoarxivadora, una gravadora ante litteram, trobada al Brasil el 1975 per l'enginyer català Pau Revertés.

L'Arts Santa Mònica acull les insòlites instal·lacions de la companyia Antigua i Barbuda

Tot això ho expliquen Jordà Ferré i Oscar de la Paz, constructors de maquinària escènica i fundadors de la companyia Antigua i Barbuda, que el 2008 van aconseguir la Sonoarxivadora, i els plànols per construir sis de les dotze màquines inventades per Siqueiro.

Són aquestes les que s'exposen al centre Arts Santa Mònica, en el marc de l'exposició El circ de les penes, oberta fins al 8 de gener al final de les rambles barcelonines, un lloc imperdible per a una exposició imperdible.

Entre els artefactes, en línia amb l'estètica de grups teatrals com l'anglès Mutoyd Waste Company o el francès Royal de luxe, hi ha La màquina de plorar, La màquina que mesura l'amor (en litres de sang) i La màquina de l'essència de la música, que converteix en olors les notes musicals. "Siqueiro la va crear per a nens amb problemes auditius d'un orfenat de Sao Paulo, i també va construir L'ànima d'una màquina per demostrar a Hegel que estava equivocat".

Ho explica Ferré amb tanta serietat que és difícil creure que tot sigui fruit de la fantasia. També hi ha una màquina sense nom, que podria ser l'última creació de l'inventor portuguès i la causa de la seva mort als 87 anys. "La vam batejar Machine à mourir però no ha funcionat mai, o sigui que no sabem perquè es va construir o esperem que algun espectador la sàpiga interpretar i ho descobreixi", indica Ferré i una vegada més és difícil saber exactament on acaba la realitat i comença la ficció, encara que probablement saber-ho no és el més important.

Cada màquina s'exposa amb les instruccions d'ús en forma de poema i amb un vídeo on es mostra en moviment, ja que l'espai de l'ASM no permet que s'activi. Per pal·liar l'inconvenient, a partir del 28 de desembre, en la rampa exterior del centre funcionaran un carrusel i la nòria Tingalya, inspirada en l'estètica de Jean Tinguely, el pare de l'escultura en moviment. En tots dos casos, els pares seran els responsables d'activar les extravagants atraccions, pedalejant a sobre de les bicicletes estàtiques, mentre els nens es transformen en engranatges de l'obra i s'hi acoblen per activar el moviment de les figures.