Catalunya picassiana
La Catalunya picassiana no només es redueix a Barcelona i a Horta de Sant Joan. La pirinenca Gósol, on s'instal.là amb Fernande Olivier l'estiu de 1906, i Caldes d'Estrac, on hi ha la fundació dedicada al que va ser un dels principals estudiosos i amic personal del pintor, Josep Palau i Fabre, completen la xarxa de centres dedicats al pintor.
El Museu Picasso de la capital catalana, inaugurat en l'improbable any de 1963, en ple franquisme, compta en l'actualitat amb un fons de més de 3.800 obres i és l'indiscutible centre de referència per al coneixement dels anys de formació de l'artista. Els darrers anys ha col.laborat en més d'una ocasió amb aquests centres, en l'àmbit de la documentació, publicacions i arxiu fotogràfic, però el mes d'abril passat va firmar un conveni per a una sèrie de projectes específics com en el cas d'Horta amb motiu de la commemoració del centenari de la segona visita del pintor, que inclou, el mes de setembre proper, una exposició molt particular composta per vint retrats originals d'amics del pintor.
Pel que fa a Gósol, on Picasso arriba el 1906, en el moment àlgid del període rosa, quan inicia el camí cap al primitivisme i la geometrització, la col.laboració ha permès l'ampliació del centre existent fins ara en què s'instal.larà una exposició permanent i una mostra etnològica que reflecteix la vida d'aquesta població de l'Alt Berguedà, en el moment de la visita del pintor.
La Fundació Palau de Caldes d'Estrac, al Maresme, que conté la col.lecció i el fons documental del que va ser un dels grans especialistes i amic personal del pintor, Josep Palau i Fabre és la quarta de les institucions picassianes de Catalunya. Ben aviat, tanmateix, s'afegirà una cinquena pota a aquesta xarxa. Cadaqués, que va acollir el pintor l'any 1910, i que segons els especialistes va influir de manera decisiva en la seva obra, es prepara per acollir un centre picassià.
