Salut, diners, amor... i logística

Tres coses hi ha en la vida (econòmica). Bé, quatre, més aviat.

- Salut. Fer tirar endavant una empresa, especialment en temps de crisis encadenades, exigeix fortalesa física i mental.

-Diners. Els que cal injectar per crear-la i els que cal guanyar per reinvertir.

- Amor. Per l’equip, per la companyia, pel seu propòsit social. Si l’empresa funciona, el país funciona via ocupació, tributació i salut productiva.

- Logística. El sector transversal per excel·lència, preexistent a tota la resta. El gran facilitador. Així ho diu la Reial Acadèmia Espanyola en una referència que no pot ser més genèrica: “El conjunt de mitjans i mètodes necessaris per portar a terme l’organització d’una empresa o d’un servei, especialment de distribució”.

Una empresa pot existir sense salut, sense amor, fins i tot sense capital propi si troba un inversor convençut. Sense els mitjans i els mètodes necessaris, però, impossible. És per això que Ramón Vázquez, president d’ACTE (Associació de Centres de Logística i Transport d’Espanya), recorda que la competència no té lloc entre empreses, sinó entre cadenes de subministrament, “tenint en compte que totes són diferents, i els seus criteris de gestió, també”.

En aquest article, diversos experts d’empreses i associacions logístiques reflexionen sobre la seva condició no només de teixit conjuntiu, sinó també de motor de desenvolupament humà. “Tot el que és necessari i imprescindible en tots els aspectes de la vida fa part d’una cadena de subministrament, i en conseqüència, és objecte de transport, logística i immologística”, afirma Vázquez.

Millor no conèixer el contrari de la logística

Imaginem una postal sense empreses a la vista: la bucòlica campanya. Ara bé, que no es vegin no vol dir que no hi siguin. La iniciativa privada és determinant en aquella varietat genètica de blat, en les cabres bomber que desbrossen el bosc o en els estudis sobre l’aqüífer.

El mateix ocorre amb la logística, discreta i, alhora, omnipresent: aconsegueix que sembli natural tenir a l’abast tot el que es necessita. “Si, com passa en la immensa majoria dels casos, tot va bé i no falla, la logística és invisible”, afegeix Vázquez.

Per tant, el contrari de la logística seria el col·lapse. “Sense la logística, senzillament, no és possible la vida quotidiana. Ella assegura la coordinació de tots els moviments necessaris per satisfer totes les necessitats de totes les persones”, assenyala Ignasi Sayol, fundador del Clúster Logístic de Catalunya.

És per això que el sector tendeix naturalment a la diversitat, a l’organització d’aquesta diversitat, i a l’evolució cap a una logística personalitzada mitjançant la dada convertida en coneixement. “La intel·ligència artificial (IA) ens permetrà d’anticipar-nos a la demanda del consumidor de manera massiva i d’enviar productes sense que ni tan sols els hagin demanat”, observa Sayol. “Fa realitat el somni dels logístics, no hi ha procés més eficient que el que s’esdevé sense que hagi estat sol·licitat”. Aquest model de lliuraments individualitzats “ja treu el cap en punts de recollida flexibles, armaris intel·ligents, estacions de recollida, o en el lliurament autònom mitjançant drons i robots”.

La ubicació d’Espanya és un intercanviador logístic global

La garantia de lliurament ha esdevingut un valor intrínsec al mateix producte. Per rutilant que sigui l’objecte lliurat, si no arriba dins del termini i en la forma escaient, perd interès.

Aquesta exigència és tan quotidiana com difícil de complir; per exemple, que determinat medicament arribi a penes dues hores després d’haver-lo demanat, o que un aliment garanteixi la cadena de fred durant setmanes, explica Francisco Aranda, president d’UNO, Organització Empresarial de Logística i Transport. “Hem deixat de ser una commodity per convertir-nos en valor afegit, en un factor de competitivitat empresarial i en el tercer sector que crea més ocupació d’Espanya”.

Creador d’ocupació i intens en tecnologia. Big data per gestionar la previsió de demanda; IA per millorar el calibratge i la distribució dels magatzems i les existències; internet de les coses i traçabilitat avançada per al manteniment preventiu i el monitoratge de les flotes, la gestió de la cadena de fred o el control d’existències; núvol i 5G per agilitzar la comunicació entre les baules de la cadena i la resposta als pics de demanda.

Tanta tecnologia que el sistema formatiu no satisfà la demanda de talent. La logística pot generar molta més ocupació de qualitat i contribuir no només a la competitivitat espanyola, sinó també a la relocalització d’indústries, com a mínim d’algunes, emigrades a la Xina. “La privilegiada posició geoestratègica d’Espanya ens ofereix l’oportunitat de convertir-nos en un hub intercontinental, i aquesta és la nostra aspiració més gran per als pròxims 10 anys”, afegeix Aranda. “Volem assumir un paper protagonista en l’agenda comercial exterior com a porta logística d’entrada a Europa de les mercaderies de Llatinoamèrica. A més, podem ser el punt de consolidació de productes que surten d’Àsia cap a la resta del món”.

Només té un límit: el món

La logística és l’altra xarxa de xarxes, i per tant el sector patri s’integra sense solució de continuïtat en la logística europea i globalitzada, com explica l’associació TRANSPRIME Spanish Shippers’ Council, European Shippers’ Council i Global Shippers’ Alliance, que representa les empreses d’aquestes tres capes superposades en el mapamundi. Segons Jordi Espín, secretari general de la delegació espanyola, “la logística del bé comú depèn del fet que es reconeguin i es posin d’acord els seus dos pols: la indústria i el regulador”. La llei adaptada a una realitat tan complexa, i no al contrari.

Espín opina que per entendre la veritable dimensió del sector només cal que projectem la nostra organització individual ‒personal, familiar, professional, econòmica i comunitària‒ a l’escala del planeta. Amb un punt d’inflexió: si abans de 2019 el bon funcionament passava desapercebut, a partir de la pandèmia i els seus dramàtics talls de subministrament, la logística va ocupar per primera vegada les portades. Per primera vegada, “reflectien la importància social dels processos logístics industrials”, fins i tot al preu de culpar al sector per les fallades de subministrament.

L’executiu destaca la seva capacitat d’adaptació. Diu que està convertint aquelles dificultats en les solucions d’una logística futura “descarbonitzada, col·laborativa i molt més eficient” per enfrontar la confabulació del canvi climàtic, les guerres, la fragilitat de les cadenes de transport global o l’augment dels costos energètics. Superar-les exigeix una altra mentalitat, “agregar tots els punts de vista que intervenen en el sector i eliminar definitivament les parets d’opacitat”. “L’eficiència”, continua l’expert, “és la font d’energia més verda i neta que existeix, i només es produeix quan tots els processos logístics estan afinats en una mateixa intenció i direcció”.

Coreografies de productes, llocs, temps i costos

En opinió de María Tena, directora de logística d’Aecoc (Associació de Fabricants i Distribuïdors), la definició de logística és com la logística mateixa: molt senzilla d’entendre i molt difícil d’optimitzar: “Un producte concret en el lloc precís i el temps oportú amb el cost més baix possible. Per això és un procés ple de complexitats”.

“És la baula essencial per a molts moments de la nostra vida”, i ho explica amb el següent exemple: “La taxa de disponibilitat de productes en els supermercats espanyols durant el confinament va ser del 92%, la més alta d’Europa. Podem imaginar si a l’estat d’alarma s’hagués afegit una crisi de subministrament d’aliments i productes bàsics?”. Segons l’associació, només el transport genera més d’un milió d’ocupacions, i representa el 3,37% del PIB.

L’evolució sostenible és fàcil de projectar en renovació de flotes o en rutes optimitzades per repartir el màxim amb el mínim, però potser és menys coneguda la seva contribució a una distribució urbana a negocis i consumidors més sensata. “Anem cap a ciutats menys congestionades on la logística no serà compatible només amb la reducció d’emissions, sinó també amb la qualitat de vida dels veïns. Ja estem veient mesures com ara la distribució nocturna, la digitalització de les zones de càrrega i descàrrega, les xarxes de taquilles, els carrils d’usos múltiples o uns hubs urbans molt menys invasius”.

L’espai com un actiu i un recurs

Juan Carlos Pérez Pinacho, director general i cofundador de la companyia Estoko, simplifica encara més la definició. Senzillament, és “el que ocorre perquè les coses ocorrin i estiguin disponibles per ser utilitzades per les persones”.

Aquesta connexió directa amb la vida d’empreses i éssers humans explica que sigui especialment reactiva als canvis. Posa l’exemple de la intralogística (els moviments interns de les mercaderies en les empreses), automatitzada amb sistemes de preparació de comandes i robots i vehicles autònoms d’emmagatzematge, càrrega i descàrrega, a més de plataformes de gestió capaces d’integrar en un llenguatge comú dispositius, dades, processos i magatzems molt diferents. “Són com la pedra de Rosetta entre els ERP [sistemes de planificació de recursos empresarials] dels clients i dels magatzems logístics”, explica el directiu.

Més enllà de les tecnologies concretes, importa el canvi de paradigma “de l’espai disponible com un recurs que cal optimitzar i reaprofitar”. Dit d’una altra manera, reviu l’espai per minimitzar la necessitat de nou sòl logístic, amb ubicació d’existències en els emplaçaments òptims dins del que anomena “emmagatzematge flexible distribuït”.

“Aquest és el futur de l’emmagatzematge industrial i del business to business (B2B) que permet acostar les mercaderies als clients i els punts de demanda, estalviar costos de transport, assolir unes despeses operatives variables, reduir els temps de lliurament i, a més, descarbonitzar”.

Puedes seguir a EL PAÍS Catalunya en Facebook y Twitter, o apuntarte aquí para recibir nuestra newsletter semanal