La formació digital requereix mitjans i actitud

És alhora especialitzada i massiva, tecnològica però també humana, perquè desperta una actitud oberta al canvi personal i professional. L’educació digital val la pena, serà la que formarà el talent capaç de transformar el model productiu de tot un país

A Espanya, gairebé la meitat de nous llocs de treball generats aquest any tenen relació amb el món digital.
A Espanya, gairebé la meitat de nous llocs de treball generats aquest any tenen relació amb el món digital.getty

Un flamant edifici de Barcelona té un problema analògic i una solució digital: les dobles finestres exteriors filtren aigua quan plou, i el remei és una junta especial per a un segellat estanc.

En la indústria tradicional aquestes peces s’haurien injectat en un motlle caríssim, només rendibles si se’n fessin tirades massives. Però la impressió additiva d’IMES 3D, la startup proveïdora, n’ha entregat una quantitat molt menor, només les que necessita l’edifici, per molt menys del que hauria costat el motlle.

Amb aquesta capacitat competitiva, és normal que no els faltin clients trucant a la porta. Què els falta llavors? “Talent digital en la quantitat i amb el nivell de formació que demana el mercat”, explica David Mestres, un dels dos joves fundadors.

El contrast és gairebé incomprensible: d’una banda, atur estructural, especialment juvenil, i, de l’altra, un enorme calador de feina tecnològica de qualitat, d’aquesta que permet reenfocar o planificar una vida.

Educació sota demanda

La connexió entre tots dos extrems està inventada, però no del tot aplicada: educació a la carta, diversa des de les enginyeries superiors a l’abans menystinguda formació professional o l’actualització (reskilling) que periòdicament hem d’assumir tots. Un altre contrast: el sector més evolutiu, més mutant, el tecnològic, és alhora el més estable.

La Comissió Europea va calcular de 500.000 a 750.000 els llocs de treball tecnològics vacants al continent l’any 2019

A Espanya gairebé la meitat dels nous llocs de treball generats aquest any tindran relació amb l’entorn digital, uns 200.000, diu la Unió Europea. Però segons la Fundació Telefónica només el 31% de la força laboral sap el que cal saber per treballar en aquest entorn. I el 2019 la Comissió Europea va calcular de 500.000 a 750.000 els llocs de treball tecnològics vacants al continent.

L’esforç formatiu també avança. Per exemple, “a Barcelona l’oferta de professionals tecnològics va créixer un 23% entre el 2017 i el 2019, el problema és que l’economia digital i la demanda corren més”, apunta Jordi Arrufí, director de Talent Digital de Mobile World Capital Barcelona.

El factor humà

En certa mesura la tecnologia és víctima de la seva pròpia naturalesa, la de l’acceleració exponencial. L’economia digital, explica Arrufí, es basa en dos pilars avui distants però íntimament connectats: una tecnologia més potent i alhora barata (“produir una unitat addicional de software té un cost zero”) i les persones amb capacitació per entendre i aprofitar aquesta enorme oportunitat de negoci.

getty

Ara que ha passat més d’un any des de l’inici de la pandèmia, “ja sabem que la recuperació no serà en U ni en V, sinó en K”, apunta l’expert. La pota ascendent de la K són els sectors estimulats, digitals, i la pota descendent, els que es queden obsolets. Conclusió: el primer grup necessita formació digital especialitzada per alimentar-se, i el segon necessita formació digital especialitzada per reciclar-se o transvasar la seva feina sobrant cap al primer.

La dimensió psicològica de la formació es reflecteix en les receptes contra la bretxa digital, segons Arrufí, com l’obligació de despertar vocacions en disciplines STEM (ciència, tecnologia, enginyeria, matemàtiques). “Només que ho aconseguíssim entre les dones ja podríem reduir-la un 80%”, apunta. “Formar els nous perfils professionals 4.0 és l’ocasió que les dones aconseguim més representació en els sectors industrial i logístic”, assenyala Blanca Sorigué, directora general del Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB).

Una altra recepta que entra de ple en el factor humà: la motivació per al reciclatge professional de sectors en transformació accelerada, gairebé tots, “que veuran més canvis en 15 anys que en un segle”, aclareix Arrufí.

Formar els nous perfils professionals 4.0 és l’ocasió que les dones aconseguim més representació en els sectors industrial i logístic
Blanca Sorigué, directora general del Consorci de la Zona Franca de Barcelona

La Unió Europea hi insisteix: que surtin del món laboral centenars de milers de professionals amb coneixements sectorials insubstituïbles no és una opció. Es tracta d’afegir una capa digital a aquesta experiència per reenganxar-los. Advocat, però amb habilitats digitals; cirurgià, però amb habilitats digitals; periodista, arquitecte, instal·lador, dissenyador, cuiner, però amb capacitació digital.

Facilitat per aprendre

Iván Rey, l’altre jove cofundador d’IMES 3D, explica que la formació en el seu sector avança, ja existeix un màster de fabricació additiva a Barcelona, “però ara en necessitaríem tres, un per cada tècnica especialitzada d’impressió”. “Si no trobem el talent especialista que necessitem, prioritzarem l’actitud personal, la curiositat, la capacitat d’aprendre ràpid perquè la tecnologia evoluciona sempre, has d’integrar nou coneixement cada dia”.

Per a Rodrigo Miranda, managing director de l’escola internacional de negocis ISDI i assessor per al hub del Pla Nacional de Capacitats Digitals (PNCD), “la bona notícia és la vocació ferma amb el canvi de model productiu, existeixen hubs de suport i gestió, i independentment de la tendència política de cadascú, el PNCD consulta els diferents actors, tant empresarials com educatius. L’objectiu és mirar enrere en 10 o 15 anys i veure un PIB molt més digitalitzat, per tenir un abast més global i competitiu, sobretot a Europa i Llatinoamèrica”.

getty

Miranda parla d’actitud en sentit ampli, de sortir de la zona de confort, com a persones, com a empreses i com a país. “La primera cosa que pregunto als alumnes és: què has après per al teu desenvolupament professional durant el confinament?”. Perquè arreli la formació cal posar fi als prejudicis i conscienciar. No s’ha fet fins ara? “No prou”.

Responsabilitat individual

Ha dominat la tendència a la comoditat d’una societat desenvolupada. “En això hem de ser políticament incorrectes, reconèixer que les persones som els primers responsables de la nostra formació. Jo et puc ajudar generant entorns i programes d’aprenentatge, amb un xec formatiu, però l’actitud d’educació continua depenent de tu”, assenyala el professor, “quan despertem aquestes ganes, la formació es torna fàcil”.

L’objectiu és mirar enrere d’aquí a 10 o 15 anys i veure un PIB molt més digitalitzat, per tenir un abast més global i competitiu sobretot a Europa i Llatinoamèrica
Rodrigo Miranda, director d’ISDI i assessor per al ‘hub’ del PNCD

A més, revertir clixés falsos i persistents com que la tecnologia és només per als llestos, retornar la dignitat a la formació professional, estigmatitzada des dels anys vuitanta, comunicar que la varietat de continguts tecnològics és tal que qualsevol, “repeteixo, qualsevol”, insisteix Miranda, pot optar a formar-se digitalment, a més de formació pràctica com la digitalització real d’una empresa o la creació d’un e-commerce amb finançament, facturació i clients de debò.

I dues actituds més, segons el professor: esperit optimista alhora que realista perquè es basa en la certesa de la gairebé plena ocupació digital. I esperit de colla: que aquesta visió individual de la pròpia responsabilitat es projecti en el col·lectiu, en el tots a l’una. “És imprescindible la col·laboració entre empreses, administracions i educadors per crear ecosistemes, llançadores i hubs d’ajuda mútua. No sobra res, tot suma”.