El quart mag

Decididament, aquests temps de crisi, retalls i desbarats són també temps, i molt fecunds, per cert, per a l’enginy, la caricatura i la xafarderia, i és que al contahistòries li ho posen fàcil!: només s’ha de fixar en la cara de velocitat i d’espant que fan molts dels nostres representants públics més conspicus, especialment quan la senyoreta de llanda degluteix vocals en les seues regurgitacions, fa seu el tema immediatament, el poleix i el posa en paper, el penja en el bloc o el ventila per les xarxes socials. Encara que sense confirmar, ja hi ha notícia d’un narrador ben conegut que, després d’auscultar minuciosament la nostra impetuosa i mudable actualitat, treballa en la redacció de les desventures d’un nou quart mag, capaç, ni més ni menys, de fer replegar la mineria del carbó. Això del quart mag, com a personatge literari, sembla que ho va traure del lirisme tradicional huitcentista Henry van Dyke, i hi va insuflar aire, entre altres escriptors, Giovanni Papini. No obstant això, d’aquest pretés quart mag a penes si se’n coneix res més que uns dubtosos continguts poètics que es resolen en el silenci i la torbació. L’autor l’ha fabulat a partir d’una realitat pròxima i després d’un exercici ben rigorós d’observació. “La realitat —diuen que ha dit el perspicaç escriptor— no sols és subjectiva, sinó que, en casos així, fins i tot absolutament insuportable”. Del quart mag es diu o s’escriu que, per a evitar que els xiquets roïns reben la nit de Reis un grapat de carbó, ha decidit tancar totes les galeries d’aquest mineral i ha fet fora els miners, perquè no siguen víctimes de males temptacions. En realitat, el quart mag de la ficció no és res més que un polític bondadós, encabotat a fer el bé comú. Tot i que la mala gent no ha volgut entendre-ho així. De manera que s’ha incitat els miners a formar una llarga columna de por i de foscor per a atemorir el veïnat i s’ha escampat l’engany que el quart mag no sols els ha fet fora, sinó que fins i tot els ha negat un grapat de monedes.

En aquest punt, l’autor d’un relat tan excitant descobreix al lector, en una cabriola literària ben arriscada, tot l’altruisme del polític i quart mag injuriat pels veïns, però que, generós com n’és, ha lliurat els diners dels seus conciutadans als qui, en la seua eixelebrada decisió, ni tan sols ha consultat. Els destinataris d’un gest tan generós han estat, apa!, un grup d’abatuts i intoxicats financers, arruïnats del tot pels vaivens d’un mercat advers i, tal vegada, la seua incompetència. A ells han anat a parar, no un grapat de monedes, sinó milers i milers de milions. Tantes com calga, tant és la quantitat, assegura el quart mag en la seua il·limitada magnanimitat amb allò que és alié. I és que certament són dies per a la invenció, la desmesura i la negació permanent de l’afirmació, i viceversa. Com es contaran, en el futur, totes aquestes vicissituds? Si això és difícil, molt més difícil encara serà comprendre-ho. I és que és insensat pretendre recapitalitzar aquests pobres financers, a costa de tot un poble, perquè continuen fent els seus tripijocs. Ara recorrem a la fantasia que va de la bambolla immobiliària a l’ostentació del quart mag.