Busquets, cap d’esquila del Barça

Anònim quan es guanya, a Sergio Busquets li busquen les pessigolles més que no pas a cap altre futbolista quan es perd, com va passar a la semifinal de la Supercopa que el Barça va perdre contra el Madrid per 2-3. El jugador es va deixar prendre la pilota per Benzema en la jugada del 0-1 i des d’aleshores li plouen les crítiques, i es demana a l’entrenador que el tregui de l’equip titular i se li busqui una sortida pactada a l’estil de les que hi ha haver amb Xavi i Iniesta.

Busquets té 33 anys i, pel que sembla, no descarta acabar la seva carrera a Amèrica. La qüestió és que no té pressa per anar a la Major League Soccer ni vol fer nosa al Barça. O sigui que la seva continuïtat, garantida contractualment fins al 2023, depèn de Xavi i el tècnic, de moment, li fa més confiança que a cap altre, ja que és un dels capitans i ha disputat pràcticament tots els partits: només Ter Stegen ha jugat més minuts que Busquets, més de mil tots dos, per davant de Piqué.

La figura del Busquets suplent costa molt de trobar al Camp Nou i també a la selecció; si de cas, Luis Enrique administra els esforços del centrecampista blaugrana més que no pas Del Bosque, que sempre ha dit que si ara fos jugador li agradaria assemblar-se a Busquets. Els entrenadors el posen sempre als seus equips des que va debutar amb Pep Guardiola el 2008 i va ser beneït per Johan Cruyff en un article publicat a El Periódico després que el Barça empatés amb el Racing.

Cruyff va qualificar d’excel·lent el joc de posició, de notable el ritme de la pilota i de bé la pressió de l’equip i, d’altra banda, va destacar Busquets, “tècnicament superior a Touré i Keita. Posicionalment”, va insistir, “té aparença de veterà, amb i sense pilota. Amb la pilota va fer fàcil el que era difícil: donar sortida en un/dos tocs i, sense pilota, una altra lliçó, com és la d’estar el lloc just per interceptar i recuperar sense córrer més del compte (…) Els mateixos pecats que el seu entrenador”, en referència a Guardiola.

A aquell jugador jove i inexpert que era aleshores Busquets li passa també una cosa semblant a la que li va passar al futbolista Guardiola. No és fàcil trobar el millor moment per sortir d’un club com el Barça. A Xavi i Iniesta també els xiulaven les orelles quan finalment van tocar el dos del Camp Nou. El drama és que, de moment, no hi ha hagut ningú que li hagi pres el lloc o que hagi demostrat ser millor com a mig centre que Busquets. I aquí és on està la mare dels ous de l’equip de Xavi.

Al Barça li costa definir-se perquè els veterans van a poc a poc, acostumats que corri la pilota, i els joves tenen pressa per arribar a dalt de tot, de manera que l’equip a vegades es parteix per la meitat o no es col·loca bé al camp i queda massa exposat als contraatacs, o paga molt cares les pèrdues de pilota, com va passar contra el Madrid. El mig centre perd aleshores el seu sentit, perquè com a metrònom aspira que l’equip tingui el timing apropiat del partit, ni massa lent ni massa ràpid, com sap fer Busquets.

Xavi sabrà veure quina funció vol donar a la figura del 4. No tots han estat precisament iguals si es repassa la llista, des de Milla fins al mateix Busquets. Alguns eren la font del joc i d’altres equilibraven l’equip a fi que el futbol pogués sortir pels interiors i els extrems, ja fos a partir d’un 4-3-3 o d’un 3-4-3. Qui sap si el Barça acabarà jugant també amb un doble pivot amb Xavi. L’entrenador té tot el dret a provar i a buscar solucions que tal vegada passin finalment per no comptar amb Busquets.

Hi ha culers que sempre l’han vist com un jugador sobrevalorat, i els periodistes l’ignoren quan s’adjudiquen els premis individuals a la Lliga i a la Champions; Busquets ja hi està acostumat. El que no havia passat fins ara és que també sigui assenyalat de mala manera a les xarxes socials, un terreny que no sovinteja, ja que sempre procura passar desapercebut fora del camp i mai s’ha fet propaganda. Ara li toca ser el cap d’esquila, suposadament per ser defensat per pertànyer al planter i no per bon futbolista.

Busquets pot o no pot ser prescindible, però el que no li toca és ser el culpable dels mals del Barça. Si és invisible, ho ha de ser sempre; no s’hi val a maltractar-lo a la carta.