Teràpia de xoc al Barça

Ronald Koeman va renunciar a l'estiu a la selecció holandesa per entrenar el Barça. Un repte tan calculat com arriscat perquè, malgrat ser dos mons molt interrelacionats des dels temps de Rinus Michels i Johan Cruyff, suposava intentar canviar en molt poc temps un equip conegut i ara extraviat amb la mateixa recepta que va aplicar en la selecció de la seva vida després que hagués quedat fora de l'última Eurocopa i Mundial.

L'èxit oranje es va resumir en el marcador —3-0 a Alemanya a la Lliga de les Nacions— i es va expressar en la jubilació del Big Four (Van der Vaart, Sneijder, Van Persie i Robben) i l'aposta per una ventrada de joves liderada per Van Dijk, De Ligt i De Jong. “Encara que pot ser que no tinguem els millors jugadors de la història, farem un bon equip”, va anunciar Koeman després de substituir Dick Advocaat. L'aposta per rejovenir la plantilla es repeteix ara al Barça. La diferència és que Koeman només ha pogut fitxar Dest i que el club és un polvorí més difícil de governar que Holanda. Koeman sap que tindrà un president nou com a màxim al març i que no serà Josep Maria Bartomeu.

El tècnic té tanta pressa que viatja a una velocitat vertiginosa, difícil d'assumir per una organització sense cintura i a la qual li costa moure's, i també per una plantilla atomitzada i que té jugadors emblemàtics educats en una cultura diferent, la de pensar ràpid més que no pas córrer sense parar, simbolitzada en Busquets. La figura del mig centre, tan clàssic al Barça, ha estat substituïda pel doble pivot, i a l'equip li costa funcionar i, per tant, defensar i pressionar de forma sincronitzada, partit per la meitat en un 4-2-4, vulnerable quan el contrari defensa tot junt i disposat a les transicions com el Madrid.

Encara que Koeman aspira a tenir el mateix efecte que Luis Enrique el 2015, tècnics molt revitalitzadors en moments d'abatiment, la situació actual evoca la que va afrontar Frank Rijkaard el 2003. Rijkaard també va apostar per un doble volant, preferentment Xavi i Cocu, fins que a l'hivern va incorporar Davids i va alliberar Ronaldinho. El 4-3-3 va substituir al 4-2-3-1 que ara recupera Koeman amb De Jong i Busquets.

Encara que el català va formar amb Xabi Alonso en la selecció, la presència de Xavi com a tercer volant va fer que no juguessin en paral·lel amb Del Bosque. Busquets combina malament amb De Jong. L'holandès és un jugador intranscendent que se sent mal acompanyat i el català resulta indefens i fràgil quan era determinant en el 4-3-3. A Busquets li va millor jugar amb extrems i volants i també amb tres davanters que pressionin i marquin, com passava amb Guardiola i Luis Enrique.

Falta de control

A l'espera de Pjanic, Busquets i De Jong no es compenetren ni combinen bé amb defenses i davanters, de manera que l'equip es divideix en dos, concedeix ocasions pels seus desajustos, mancat de control i, d'altra banda, no es garanteix una bona sortida de la pilota. Dissabte tampoc va ajudar que després de prescindir de Griezmann, Koeman tragués del seu lloc natural Coutinho i Pedri, tots dos situats als costats quan han sobresortit com a ganxos, per activar Messi per darrere d'Ansu Fati. Encara sense extrems i limitada la profunditat als laterals, el 10 va jugar molt bé una hora mentre que Pedri i Coutinho passaven més desapercebuts.

El problema és que, un partit més, Messi va rebentar sense poder marcar i Koeman va canviar tard i malament: en lloc de desequilibrar el partit, va desequilibrar el seu equip quan va buidar el mig camp i va facilitar les contres i l'1-3. El tècnic necessita temps i jugadors per compactar l'equip després de no poder incorporar Depay i Wijnaldum i haver de comptar amb futbolistes que va convidar a sortir (Aleñá i Riqui Puig).

Koeman té un equip per atacar i defensar més que per jugar, encara tendre i tou i amb deficiències estructurals, necessitat també d'un 9 si insisteix en el 4-2-3-1. La proposta exigeix un desplegament físic majúscul perquè vol un ritme molt alt i continu, desacostumat per a l'equip, un puzzle mancat d'altra banda de lideratge i personalitat, pendent del futur de Messi. El Barça, un equip fi i precís en els seus millors temps, no s'assembla al Liverpool ni al Bayern i jugar revolucionat provoca que perdi sovint la pilota i cedeixi davant l'adversitat. Koeman se la juga al tot o res, teràpia de xoc al Camp Nou.