Belmonte demana aigua

En la fase 0 de la desescalada en la lluita contra el nou coronavirus, totes les piscines comparteixen la mateixa naturalesa per al Govern d'Espanya. Tant se val si és la d'una comunitat on es banyen els fills dels veïns o la monumental instal·lació de 50 metres del CAR de San Cugat on acostumava a nedar Mireia Belmonte, la millor esportista espanyola de la història. Només a la fase 1 el Consell Superior d'Esports permet obrir els Centres d'Alt Rendiment, fent una excepció a l'ordre emesa dissabte pel Ministeri de Sanitat per a la transició cap a “la nova normalitat”, que a l'article 41.3 assenyalava que a la fase 1 s'obriran les instal·lacions esportives però en quedaran excloses “les piscines i les zones d'aigua”.

Aquest igualitarisme, aquesta falta de discriminació, va indignar l'equip de natació espanyol, que fins al 13 de març s'havia estat preparant per als Jocs de Tòquio i des de llavors es confina en sec i exercita el cos a força d'estiraments, pilates, peses i xerrades amb els seus entrenadors via Zoom.

El més indignat de tots és el cap d'entrenadors, Fred Vergnoux, que feia setmanes que transmetia el seu descontentament amb tots els líders polítics d'Europa occidental, i que dimarts va despatxar el seu malestar durant una xerrada en línia organitzada pel Banc de Santander. “Pots anar a fer una cervesa en un bar, però una campiona olímpica com la Mireia no es pot anar a entrenar”, va dir Vergnoux, enumerant greuges. “M'agrada molt el futbol. Però no puc entendre que Messi es pugui entrenar i la Mireia no”.

Doble medallista olímpica a Londres el 2012, campiona mundial el 2013 i el 2017, i campiona olímpica a Rio el 2016, la badalonina Mireia Belmonte es disposava amb 29 anys a portar la bandera de la delegació nacional en la cerimònia inaugural dels Jocs de Tòquio, l'estiu vinent. Vivia embarcada en aquesta empresa quan la pandèmia de coronavirus va posar un interrogant gegantí al futur de la seva carrera. Des del 13 de març, quan va abandonar de matinada el Centre d'Alt Rendiment de Sierra Nevada en una furgoneta, no ha tornat a tocar l'aigua d'una piscina.

Messi, com Belmonte, és veí de Barcelona, una ciutat sotmesa igual que Madrid a les restriccions pròpies de la fase 0. Però Messi, com qualsevol futbolista d'un club domiciliat en una regió on encara no s'ha establert la “nova realitat” de la fase 1, es pot entrenar individualment a les instal·lacions del seu club. Perquè els nedadors olímpics es puguin tornar a submergir, hauran de fer-ho en piscines de Centres d'Alt Rendiment sempre que es declari la fase 1. Madrid, Barcelona i Granada, seus dels principals CAR, encara són a la Fase 0.

“Inexplicablement”

Atordit per la burocràcia, Fernando Carpena, president de la Federació Espanyola de Natació, va ser el primer a queixar-se, diumenge passat, en un vídeo des de casa: “La publicació de l'ordre del Ministeri de Sanitat exclou, sorprenentment i inexplicablement, l'obertura de les piscines i espais aquàtics. Ens resulta inexplicable perquè s'autoritzen altres activitats que impliquen més risc que la pràctica de la natació (…). Sol·licitem a les autoritats que reobrin les piscines com més aviat millor”.

A Itàlia el Govern va autoritzar el retorn als entrenaments d'esports individuals de caràcter professional –amb especial èmfasi en la natació– una setmana abans que el futbol. A Espanya el futbol obre la marxa tot i que les seves plantilles necessiten mobilitzar moltes més persones. Un portaveu de la Federació de Natació no s'explicava ahir el criteri que s'havia seguit: “Creiem que el Govern pensa en les piscines de les comunitats de veïns més que en l'alt rendiment. Nosaltres seguim estant igual que el 13 de març quan es va declarar l'estat d'alarma”.

Tant Carpena com Vergnoux adverteixen que els entrenaments permetrien als nedadors mantenir una distància mínima de dos metres, i que, a més, ho farien submergits en un poderós desinfectant. L'aigua de les piscines té clor –hipoclorit de sodi o lleixiu– i el clor mata el virus, com assenyala l'informe del 5 de maig elaborat pel Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) sobre la transmissió del SARS-Cov-2 a les platges i les piscines.

Molts nedadors de primer nivell han deixat d'entrenar-se a tot el món, excepte en països com Suècia, Austràlia, el Japó i alguns estats dels Estats Units, com Florida. A Espanya, segons Vergnoux, es baten tots els rècords de la restricció. “Som a la novena setmana sense piscina; és una situació que no coneixem”, assenyala el tècnic, que alerta sobre un perjudici difícil de superar per a Belmonte. “Mai un nedador ha estat tant de temps a fora. La gent que viu al costat del mar pot anar a nedar. Belmonte viu a Barcelona. Ho ha intentat però l'aigua és a 17 graus i no té vestit de neoprè”.

“Busquem que l'impacte sigui el mínim possible quan torni”, indica el tècnic francès. “Pel que fa a força específica, el contacte amb l'aigua és una bogeria. Per a un nedador, una setmana sense aigua equival al que per a un atleta seria un mes sense entrenar-se. Perdem a la setmana més de 800 quilòmetres nedats. Ho compensem intentant guanyar flexibilitat, força al tronc, i potència”.