Sincronitzades per videotrucada

No era un dia qualsevol. La covid començava a estendre's sense control. Malgrat tot, semblava una tarda com qualsevol altra: postures, salts, rutines. De sobte, es va començar a sentir pels altaveus un missatge. El centre tancava i tothom havia de deixar les instal·lacions. Es van mirar els uns als altres, sorpresos. I no van acabar d'entendre que allò anava de debò fins que no va irrompre a la sala un responsable de manteniment. Sí, el CAR estava a punt de tancar. Per precaució. I per evitar que s'estenguessin els contagis. Havien de sortir de la piscina de seguida.

Als 15 integrants de l'equip nacional de natació artística —13 dones i dos homes— el desallotjament del Centre d'Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat, en plena escalada de la crisi sanitària a Espanya, els va agafar dins l'aigua. No és gens estrany si es pensa en les hores que es passen en remull. Es van assecar, van deixar la piscina enrere, es van canviar de roba a la residència i es van tornar a reunir. Van passar la nit junts abans de tornar cadascú a casa seva. Aquella va ser la nit en què la seleccionadora nacional, Mayuko Fujiki, va idear el pla d'acció que els continua mantenint connectats, en forma i motivats.

Encara que no hi hagi competició a la vista i el món sembli que s'hagi aturat, continuen treballant. Les seves rutines no entenen de confinament. Els Jocs de Tòquio, ajornats al 2021, segueixen en l'horitzó, tot i que ara quedin una mica més lluny.

“Allò va ser un divendres, fa exactament dues setmanes i tres dies”, diu Txell Mas, capitana de l'equip, com si fos l'única confinada que té el calendari al cap. Però no és l'única, perquè totes les seves companyes i companys segueixen des d'aquell divendres exactament les mateixes sessions de preparació i entrenament. I amb un programa tan atapeït —la seleccionadora i el preparador físic els han donat feina des del primer dia— és impossible no saber quin dia és. “Mantenim els horaris i ens entrenem igual, només que no podem fer-ho dins de la piscina”, explica Mas, que es lleva cada dia a les 7.30; a les 9.00 es connecta al Zoom, una de les aplicacions més utilitzades aquests dies, per fer una videoconferència amb els seus companys: fan l'escalfament “junts”; de 10.00 a 12.00, ja sense càmera, tots fan treball físic a casa; i de 12.00 a 13.00 es tornen a connectar per repassar l'equip tècnic, rutines que no poden fer a la piscina, però per a les quals ja han trobat un aparell que els ajuda a treballar de cap per avall: el Feet Up, una mena de tamboret molt utilitzat en el ioga i ideal per fer postures invertides. “Així podem estar amb tot el cos vertical, és la millor manera per aconseguir una postura semblant a la que tenim dins l'aigua”.

A les quatre de la tarda s'encén una altra vegada el Zoom. Toca repassar l'altre equip tècnic. No tot són facilitats: per videoconferència tant la veu com la imatge van amb cert retard. I això no afavoreix aquesta sincronia que defineix els seus moviments. “Però anem trobant les maneres i les solucions. Intentem recórrer molt a la creativitat”, assenyala la capitana.

En acabar amb la part tècnica, més gimnàs i estiraments, de vegades també ioga o una classe de zumba. La setmana passada van connectar amb Bill May, del duo mixt dels EUA, un nedador experimentat i membre del Cirque du Soleil, companyia amb la qual participa en l'espectacle O a Las Vegas. Mayu els va impartir una classe d'exercicis de core. “Aquesta setmana repetim”.

Relleu generacional

La catalana, estudiant de Psicologia a la Universitat Internacional de La Rioja (UNIR), està passant aquests dies confinada al seu pis de Palamós amb la madrilenya Blanca Toledano, que va ser l'única de l'equip que no va tornar a casa. “Els seus pares són sanitaris i van preferir que es quedés aquí, perquè no corregués tants riscos”, explica Mas, que aprofita la seva terrassa per entrenar-se a l'aire lliure.

“Òbviament, al CAR teníem moltes hores d'aigua, però estem treballant moltíssim. A mi em falta temps per a la universitat, per fer rentadores… Però crec que és important estar ocupat, no tenir gaire temps lliure per pensar. Tenir tants entrenaments em va molt bé. És bo tenir uns horaris i una rutina, si no el cos perd el ritme. A mi se'm passen les setmanes volant”.

La capitana explica que l'equip ha assumit amb molta maduresa l'ajornament dels Jocs. “No és que s'hagin cancel·lat, només s'endarrereixen un any. No hem perdut tota la feina. Tenim un any més per millorar i poder perfeccionar o retocar les nostres rutines. Al principi es va fer dur, però quan tornem a l'aigua seguirem preparant-nos”.

Tenen, assenyala, un objectiu molt clar, que passa en primer lloc per la classificació. I que preveu superar el relleu generacional —Mas és l'última integrant d'aquell equip que va pujar a tots els podis i que va enlluernar als Mundials de Natació de Barcelona el 2013— amb el suport, des de la distància, d'Ona Carbonell, que encara que estigui embarassada es connecta sovint, igual que feia abans que es decretés l'estat d'alarma, quan passava pel CAR a visitar-les i ajudar-les en el que necessitessin.

Un objectiu que compliran sota el lideratge de Mayu, la seleccionadora, que les manté motivades amb xerrades sorpresa, com les que han tingut amb la nedadora nord-americana Janet Evans, amb quatre ors olímpics al palmarès, o amb el velocista espanyol Bruno Hortelano. “Són gent amb experiència o que està vivint una situació semblant a la nostra, pots aprendre molt de cadascun”, indica Mas. Per a la trobada amb l'actor i director Santiago Segura, van muntar una festa de disfresses. Virtual, és clar.