La moto compartida ja es pot fer servir per fer viatges

A Timo Buetefisch li va sorgir la idea de Cooltra quan va haver de portar la moto al taller i no tenia alternativa. Avui la companyia no té res a veure amb aquell plantejament. Tancarà aquest exercici amb una facturació de 40 milions d'euros, aconseguirà per primera vegada un benefici brut operatiu (Ebitda) i, mentre veu competidors com Coup (propietat de Bosch) que tanquen, s'ha consolidat com el líder de la moto de lloguer a Espanya amb més d'un 50% de quota de mercat, segons el seu fundador. I la setmana vinent assumeix un nou repte: aconseguir amb dues rodes el que altres companyies ja fan amb cotxes: unir distàncies mitjanes amb un servei de motos compartides. Cooltra s'ha aliat amb BMW per llogar les seves elèctriques, amb més autonomia i velocitats de fins a 120 quilòmetres per hora, i llançar el nou servei.

La companyia nascuda a Barcelona el 2006 veu en aquest nou negoci dues possibilitats. D'una banda, atreure clients amb més poder adquisitiu que busquin un producte d'alta gamma. I, de l'altra, buscar fórmules amb les quals es puguin esquivar les regulacions dels Ajuntaments, que eviten una saturació dels carrers amb el repartiment de llicències als operadors de motos compartides. A Barcelona, per exemple, l'Ajuntament preveu concedir 6.958 i cap operador en podrà concentrar més de 2.319. Encara que eCooltra només té unes 1.400 motos a la ciutat (1.700 a Madrid i 550 a València), la normativa en limitaria una possible expansió.

Punts de recàrrega

Amb les 60 noves BMW que ara posarà en servei, Cooltra modifica el seu model de negoci. Davant la impossibilitat de canviar les bateries quan estan gastades, com fa amb la resta de les motos elèctriques, el seu model de negoci prime es basa en aparcaments amb punts de recarrega elèctrics, on els clients hauran de deixar les motos quan hagin acabat d'utilitzar el servei. És el que prefereixen les administracions, ja que els vehicles no saturen la via pública. Però el problema és tenir preparada una xarxa d'aparcaments disponibles, que Cooltra començarà a explotar a través de quatre instal·lacions de Saba. L'objectiu és estendre aquesta xarxa a ciutats com Sant Cugat i Sabadell o infraestructures com l'aeroport del Prat. “Aquest servei està pensat per a executius que necessiten un transport ràpid, valora l'aparcament i ha de cobrir distàncies d'entre 15 i 30 quilòmetres”, explica Buetefisch, que defensa que l'aliança amb BMW “redueix la petjada de diòxid de carboni i millora la qualitat de l'aire que tots respirem”. L'ús mitjà d'una moto compartida acostuma a ser d'uns quatre o cinc quilòmetres. Per aquest motiu el fundador de Cooltra considera que el seu mercat es redueix a unes 100.000 persones, que pagaran 19 euros per la primera hora de viatge, mentre que a partir d'aquest límit de temps el cost passarà a ser d'1,5 euros per cada cinc minuts d'ús.

El model és el mateix que l'habitual, tot i que en aquest cas disposen de dos cascos sota el seient. No es requereix ni clau ni targeta, ja que n'hi ha prou amb el mòbil. El grup, controlat per dos family offices alemanys (controlen el 85%) i per Buetefisch (el 15% restant), opera a sis països (Espanya, Àustria, França, Itàlia, Portugal i la República Txeca) a través dels seus tres negocis: el lloguer ordinari de motocicletes, el servei de moto compartida que ofereix a través d'eCooltra (ara ampliat) i el servei d'última milla. Però Buetefisch no es vol quedar aquí i vol convertir l'aplicació de la companyia com una base de serveis variats, en els quals es pugui escollir el servei més apropiat. La plataforma té 900.000 usuaris actius que poden utilitzar les 7.000 motos elèctriques que tenen als sis països on operen.

El primer trimestre de l'any vinent preveuen llançar, per exemple, un servei de bicicletes compartides, negoci que l'Ajuntament de Barcelona ha regulat i del qual, a més, és el principal operador amb Bicing. Per engegar projectes com aquest, Cooltra busca constantment possibles inversors, que acompanyaran aquests passos endavant. “El futur de la companyia no depèn d'obtenir diners, però això sí que pot definir el futur del negoci”, afirma el conseller delegat de la companyia. Fins ara els family offices que hi ha al darrere del projecte han estat els principals valedors de l'expansió, amb diversos crèdits per un import conjunt de 60 milions d'euros. Van arribar a buscar un soci, però no es va acabar de concretar cap operació.

Previsions

Aquest any la companyia creixerà un 70% en nivells de facturació i arribarà als 40 milions d'euros, tot i que no fins als 42 milions que preveien perquè el seu negoci de repartiment d'última milla no ha aconseguit ampliar la base de clients tant com tenien previst (ha aportat uns ingressos de set milions). Per a l'any vinent esperen crear una xifra de negoci conjunta superior als 50 milions d'euros.

Malgrat que n'espera l'arribada, Buetefisch no tem la irrupció en el negoci dels grans fabricants de vehicles, que estan traslladant el seu model cap als nous sistemes de mobilitat. Seat, per exemple, vol desembarcar. O Acciona, que ha desplegat un potent servei de moto compartida. “Hi ha hagut una mica de bombolla, però és cert que el mercat continua creixent i no ens fa por l'arribada de nous operadors perquè creiem que pot haver-hi altres jugadors importants a cada mercat”, assenyala el directiu.