_
_
_
_
CORREDISSES
Opinión
Texto en el que el autor aboga por ideas y saca conclusiones basadas en su interpretación de hechos y datos

Thiago i Mateo s’assemblen a Leo Messi

Hi ha una doble versió de Messi: l'angelical, representat en el seu fill Thiago, i un altre de més endimoniat, que tindria una tirada a Mateo

Ramon Besa
Messi, amb la seva dona i els seus tres fills.
Messi, amb la seva dona i els seus tres fills.

Messi és el millor futbolista del món, i qui sap si també de la història, amb el permís de Pelé, Di Stéfano, Maradona i Cruyff. No és fàcil simplificar en un jugador un esport d’equip; només cal veure les discussions que provoca cada premi que s’atorga, especialment la Pilota d’Or. I és evident que, als seus 32 anys, l’argentí del Barça no és el mateix que va guanyar la Champions de Berlín o les de Wembley i Roma. El rosarino, en qualsevol cas, manté la condició de número u, ni que sigui pel respecte que mereix als seus companys i també als rivals, per sobre del que li puguin tenir els periodistes, que precisament no el van votar com el millor en la darrera elecció de The Best.

De totes maneres, hi ha una doble versió de Messi, i no és la del davanter que juga i la del que està lesionat, sinó la del guanyador i la del perdedor, o el que està content i el que està enfadat; sense anar més lluny el de la setmana passada a Praga. El futbolista dolç i tranquil, reflexiu i clarivident, capaç de parlar també de la vida —en seria un exemple el Messi que van entrevistar Basté i Saperas a RAC1—, davant del reivindicatiu, introvertit i a vegades amenaçador sense ser desafiant, retratat per Folch i Masnou al diari Sport. Hi ha, en qualsevol cas, una constant en les seves últimes intervencions: les referències als fills Thiago, Mateo i Ciro.

El pare Messi parla sense embuts dels tres fills que té amb Antonela. A Thiago sempre el deixa com un bon minyó, “molt madur, intel·ligent i molt senyoret”. No passa el mateix amb Mateo. “És molt especial, constantment fa coses noves i té comportaments que criden l’atenció”, ha dit sobre un nen que ja s’ha convertit en un fenomen a les xarxes socials, capaç de celebrar els gols del Madrid per fer empipar al pare Leo. “És un malparit; se’ns en va de les mans”, va advertir el mateix futbolista, després d’explicar que si el castiga enviant-lo a un racó de l’habitació quan hi arriba li respon: “Càstig complit: Origiii”.

Origi és el futbolista del Liverpool que va marcar el 4-0 a Anfield en aquell córner que va deixar retratat tot l’equip de Valverde. O sigui que Mateo sap molt bé de quina manera pot fer mal al seu pare, disgustat perquè entén que ja hauria d’haver guanyat més de les quatre Champions que ha conquerit de moment amb el Barça. No hi ha notícies encara del tercer fill, Ciro, només el que va dir el mateix Leo: “S’assembla a Mateo, o potser pitjor; veurem”, paraules que recull una entrevista a Marca. Les declaracions fan pensar que els seus dos fills grans podrien expressar, d’alguna manera, la personalitat de Leo.

Hi ha un Messi angelical, representat en el seu fill Thiago, i n’hi ha un altre de més endimoniat, que tindria una tirada a Mateo. No és que sigui dolent, sinó que demostraria la dificultat d’entendre-s’hi quan les coses no van bé. Asseguren els que el coneixen de debò que Messi és insuportable quan perd o està de mal humor, perquè de seguida busca culpables i s’emprenya com una mona, fins que no torna a guanyar. Pot arribar a ser un malparit? No necessàriament; ja va dir Tito Vilanova: “Messi és el menys dictador de tots els millors jugadors que he conegut al Barça”.

Tal vegada només sigui un miratge provocat per la necessitat que tenim d’interpretar els gestos i els silencis de Messi, com quan va sortir del camp de l’Slavia. Semblava que estava enfurismat i que es consolava amb la companyia de Luis Suárez. La por és que s’enfadi més sovint ara que es fa més gran: tot li costa una mica més i necessita més ajuda per guanyar a la Champions. Tot i que no se sap ben bé què va passar, és fàcil imaginar-lo a casa seva amb Thiago i Mateo, l’un moix i consolant-lo i l’altre entremaliat i fent-li befa, senyal que Messi ja no és el nen indesxifrable sinó el pare de tres criatures que ens permeten visualitzar el món Messi.

Hi ha, això sí, una coincidència dels tres nens que disgusta el pare: tots són dretans, res a veure amb Leo Messi, un motiu més per pensar que al capdavall Messi és un xai quan guanya i un llop quan perd; d’aquí ve que Guardiola digui sempre: “El que ha de fer el Barça és tenir Messi content”.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Ramon Besa
Redactor jefe de deportes en Barcelona. Licenciado en periodismo, doctor honoris causa por la Universitat de Vic y profesor de Blanquerna. Colaborador de la Cadena Ser y de Catalunya Ràdio. Anteriormente trabajó en El 9 Nou y el diari Avui. Medalla de bronce al mérito deportivo junto con José Sámano en 2013. Premio Vázquez Montalbán.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_