Ni sí ni no, vot blaugrana

L’equip sembla haver-se encomanat darrerament del caràcter desconcertant de la directiva, si fem cas dels últims partits jugats pel Barça al Camp Nou contra l’Inter i el Sevilla. En qualsevol cas, no convé fer gaires judicis de valor sobre els futbolistes, perquè pràcticament no van fer pretemporada i encara ara no se sap ben bé quin serà el seu pla de joc ni com evolucionarà Messi. No hi ha dubtes, en canvi, sobre la facilitat que té la junta per embolicar la troca o confondre el soci del FC Barcelona.

Moltes directives modifiquen els estatuts per controlar l’Assemblea. No interessa tant parlar de la seva representativitat com a òrgan sobirà —tant pel que fa al nombre de compromissaris com per la seva naturalesa i procedència, aspectes que exigeixen ser actualitzats— com fer mans i mànigues per garantir-ne el domini en favor de l’estabilitat institucional, tal com diuen els dirigents, de manera que avui es fa difícil exercir el control social d’un club que no és una societat anònima esportiva.

El consell que presideix Bartomeu, com també l’anterior de Rosell, té de totes maneres les seves particularitats, com s’ha pogut veure en les assemblees celebrades des del 2010. La peculiaritat és que les propostes que presenta la directiva, i que se suposa són les línies mestres de la seva política, no han de ser necessàriament aprovades com un certificat de feina ben feta i avalada, sinó que s’admeten interpretacions diverses, sense que el resultat comprometi Bartomeu.

Rosell va proposar una acció de responsabilitat contra Laporta. A l’hora de votar, però, la meitat de la junta ho va fer a favor i l’altra meitat en blanc, com si se’n rentés les mans; l’any passat va ser el president qui va retirar pel seu compte la modificació de l’escut del club; i aquesta vegada la directiva Maria Teixidor ha fet un discurs sobre els perills del vot electrònic i alhora ha convidat els compromissaris a votar a favor de la seva implantació, com proposava Víctor Font.

“Volem denunciar l’actitud cínica de la junta directiva”, va dir el mateix Font, “com en altres temes, diuen una cosa i en fan una altra. No hi ha voluntat d’obrir el vot a tothom, però no ho poden reconèixer públicament”, va afegir qui va obtenir l’aval de 5.000 socis a favor del vot electrònic i que ja ha anunciat que es pensa presentar a les eleccions presidencials del 2021. Aquesta situació hauria pogut condicionar el debat i el resultat de l’Assemblea del dia 6.

Va fer la sensació que la directiva volia fer seva la proposta del vot electrònic, més que res perquè diu que ja fa temps que hi treballa, i per tant en demanaria la implantació quan en tingués totes les garanties i hagués estat aprovada per la Llei de l’Esport, i no pas ara que ho proposava Víctor Font. Una manera de treure protagonisme a un rival del candidat continuista de la junta de Bartomeu. Vendre la decisió en clau electoral semblaria convenir més als que ara manen que als que volen manar el 2021.

Font va piular en aquest sentit: “No és això. Vaig oferir al senyor Cardoner —vicepresident— que ho impulsessin ells i que nosaltres deixàvem de recollir signatures. Però passant de les promeses als fets. Ens van dir que no. Que cal esperar. No hi ha voluntat política de canviar un sistema que permet a qui governa fer de propietari”. Sembla evident que la junta no volia que la votació prosperés, com així va ser, després d’afavorir una nova cerimònia de la confusió i del vot de la por.

Aquesta manera de fer —ni sí ni no, com va dir Antoni Bassas a l’Ara— no afavoreix precisament la transparència ni la crítica objectivable al Barça.