Aitor Egurrola, el porter dels 72 títols

Aitor Egurrola, porter del FC Barcelona d’hoquei patins, té 39 anys, com Alejandro Valverde i Pau Gasol, en fa 22 que és professional, com Vince Carter, que amb 42 anys és el jugador més longeu aquesta temporada a l’NBA, i ja suma 72 títols en una vitrina incomparable. “Sé que el meu nom i cognom xoquen a molta gent. No enganxa en un esport com l’hoquei tan arrelat a Catalunya”, concedeix. “Tinc 16 cognoms bascos. Els meus pares són d’allà. Es van traslladar per una qüestió laboral i, encara que jo ja vaig néixer a Barcelona, ningú de la meva família no havia practicat aquest esport. Vaig començar amb cinc anys a l’escola. De gran em vaig assabentar del motiu. El meu pare va tenir un càncer i la meva mare em va apuntar a alguna activitat perquè m’entretingués mentre ella anava a l’hospital. Tot va acabar bé. El meu pare el va superar i jo jugo a hoquei des de tota la vida”.

A la Corunya, a la pista de l’únic equip no català que aquesta campanya juga a l’elit, va iniciar la seva maratoniana carrera professional. Tenia 18 anys i jugava al segon equip del Barça. La seva incorporació va ser sobtada. En l’últim entrenament previ al partit, es va lesionar el porter titular Carles Folguera, un llegendari. Llavors, l’octubre del 1998, no hi havia mòbils. El va localitzar el conserge de l’Escola Superior d’Enginyeria Industrial, que va acudir a l’aula on estudiava Egurrola. “Vaig trucar des d’una cabina i em van dir: ‘Ves a casa, agafa les coses, després al Palau i viatgem a la Corunya”, explica. Carlos Figueroa, l’entrenador que aleshores va apostar per ell com a titular, argumenta: “La qualitat, la tranquil·litat i la maduresa que tenia l’Aitor no eren normals en un nano de 18 anys. Un altre s’hauria posat a tremolar”.

“És un somni i un orgull per a mi haver jugat tants anys al Barça, i l’única manera de poder assolir aquestes xifres”, convé Egurrola. “Però al que dono més valor és a continuar sentint-me competitiu amb els meus 39 anys en una plantilla en què hi ha els millors del món”. És el jugador d’hoquei amb més Copes d’Europa (11) i més Lligues (19) en un club que arrasa en el palmarès continental amb 22 títols, per davant del Reus, amb vuit; i a la Lliga amb 30, per davant del Liceu, amb set. Aquesta hegemonia en un esport minoritari indueix a relativitzar els èxits. Ell ho matisa: “L’hoquei potser no viu el seu millor moment des del punt de vista mediàtic, però ens sentim valorats al club, amb la seva aposta, sempre formant equips competitius. I la Lliga Europea és complicadíssima”.

Per establir una comparació, el futbolista amb més títols de la història és el brasiler Dani Alves, amb 40. Egurrola el supera amb escreix. I és també l’esportista més premiat en la història del FC Barcelona, després de superar els 71 títols de l’exporter d’handbol David Barrufet. L’etern porter d’hoquei manté la motivació i afegeix amb ironia: “Si guanyes la dotzena Lliga Europea, vols la tretzena. Perquè al Barça, i em sembla que això ho explicava Xavi Pascual [entrenador d’handbol], es resten els títols que no es guanyen. Sembla que al principi de temporada els has guanyat tots, i només els pots perdre”. I s’aferra al dia a dia. “Mai no he enumerat els títols. Quan arribes a una edat, el més important és divertir-se. Si no entres al vestidor amb un somriure, és impossible aguantar el ritme i el cansament psicològic. Tot té inconvenients, però si al final vens aquí i t’ho passes bé, el Palau deixa de ser la teva segona casa per passar a ser la primera”.

La seva carrera al club contrasta amb el seu palmarès amb la selecció: dos Europeus i dues Copes de les Nacions. “Jo hi anava, però el seleccionador opinava que el porter titular era un altre, i jo ho respectava. Al final m’empassava tots els estius d’entrenaments i, com que era suplent, no em compensava. Per això vaig renunciar-hi en el seu moment. El meu cos va agrair el descans i estic segur que això ha ajudat a allargar la meva carrera. No me’n penedeixo”. Egurrola renova el seu contracte any rere any, i ja en són 22, a mesura que atura pilotades i amplia la seva atapeïda vitrina de títols, i ja en són 72.