Teories de la conspiració i eleccions

La campanya de les europees, autonòmiques i municipals està a punt de superar la primera setmana. A hores d'ara, no falten aquells qui aprofundeixen en la teoria de la conspiració a risc de caure en l'absurd. No cal malgastar l'oportunitat. I això va passar ahir dijous amb el rebuig al fet que el líder del PSC, Miquel Iceta, fos triat senador autonòmic al Parlament. El vot negatiu dels independentistes va entrar en conjunció astral amb l'abstenció dels qui propugnen per a Catalunya l'aplicació de l'article 155 a perpetuïtat, PP i Ciutadans (Cs). Només van donar suport a la candidatura d'Iceta els diputats socialistes i els de Catalunya en Comú. Malgrat les evidències del vot, la dreta sospita d'un pacte secret entre el PSOE i els independentistes.

La campanya va propiciar que un simple tràmit es convertís en batalla, ja que en les 29 ocasions anteriors en què es van triar senadors autonòmics, la Cambra catalana havia donat el vistiplau a polítics com, per exemple, el popular Xavier García Albiol (PP) o, en plena aplicació de l'article 155 —el maig de l'any passat—, a la dirigent de Ciutadans Lorena Roldán. Malgrat tot, la dreta va insistir ahir en la teoria de la conspiració i en l'existència de pactes secrets entre socialistes i independentistes. “Divorci fingit”, “trampa de trilers”, i “simulacre de batalla” van ser algunes de les expressions utilitzades pel PP i Cs. En aquesta guerra cal alimentar la foguera.

“Ara faran veure que es barallen”, va subratllar el líder de Cs, Albert Rivera. “El 27 de maig ens assabentarem de quines concessions han fet”, va assenyalar. Des del PP, Pablo Casado va insistir en aquesta línia i, dins del capítol de consells polítics, va suggerir a Pedro Sánchez que busqués l'abstenció o el vot favorable de Cs —no va aclarir si fingit o no— per aconseguir la seva investidura.

En la tasca de desemmascarar la veritat d'aquest presumpte pacte secret, no va faltar l'aportació de Cayetana Álvarez de Toledo, l'única diputada que el PP va obtenir a Catalunya el 28 d'abril. “Ens fan creure que Iceta és part dels nostres quan no és veritat”, va apuntar. I va afegir: “És qui més ha erosionat el constitucionalisme a Catalunya”. Ahir la diputada del PP va tenir un dia creatiu a l'hora de deconstruir els “marcs mentals” que fabriquen socialistes i nacionalistes perifèrics. Per exemple, el recentment mort Alfredo Pérez Rubalcaba “no va derrotar ETA”. Ho van fer els Cossos de Seguretat, la justícia i persones com María San Gil, expresidenta del PP basc. Però el PSOE va aixecar un “marc basat sobre ficcions”, i erigir-lo en un èxit de Rubalcaba.

Hi ha més casos de marcs mentals. L'actual alcaldessa de Madrid, Manuela Carmena, és una “iaiona entranyable” que té la inconfessa perversió de “fer créixer la política del rancor disfressada de causes morals”, segons la diputada del PP per Barcelona. I què es pot dir del socialista Enrique Tierno Galván? “Tenia una vida inventada”, va subratllar. Tant que el seu funeral el va organitzar Pilar Miró, va dir. Álvarez de Toledo va defensar, en canvi, el candidat a l'alcaldia de Madrid José Luis Martínez Almeida, perquè “és un home brillant, un orador excel·lent i és profund”.

L'aterratge electoral de la diputada per Barcelona ha apuntalat conceptualment la campanya de la capital del PP, aportant rivets del ministeri de la veritat orwellià. L'autora de frases com “un silenci és un no? De debò van dient vostès sí, sí, sí?”, considera que el feminisme és un “enfrontament absurd entre homes i dones”. Álvarez de Toledo, com Isabel Díaz Ayuso, candidata del PP a la Comunitat de Madrid, creu en aquestes dones que han tingut una nena fa una setmana “i ja estan emprenent pel món”. “És el tipus de dona que m'agrada i no el de l'esquerra, que ha de victimitzar sentiments”, va dir en el seu moment Díaz Ayuso.

Totes dues, igual que Elsa Artadi, la candidata de Junts per Catalunya per Barcelona, afirmen que són el contrari d'Ada Colau. Artadi, durant una trobada amb dones del seu partit, va subratllar: “Nosaltres ens dediquem menys a parlar i més a fer coses”. L'alcaldessa de Barcelona, per la seva banda, va proposar un pacte de ciutat promovent protocols en empreses, comerços, comunitat educativa i transports perquè Barcelona sigui una ciutat sense violències masclistes. “Poc amigues de parlar”, com Díaz Ayuso i Artadi, davant de creadores de “marcs mentals”, com Carmena i Colau. Algunes candidates conservadores veuen així el món. D'altres veuen dones de dretes i dones d'esquerres.