Wembley inspira el Barça

Hi ha camps on sempre s'ensuma futbol, estadis que no s'obliden mai i, per a la gent blaugrana, finalment hi ha Wembley, sense distingir entre el vell i el nou, sempre vinculat a l'èxit del Barça, guanyador de dues de les seves cinc Champions, big bang del Dream Team de Cruyff, campió per primera vegada el 1992, i temple de l'obra mestra de Guardiola el 2011. Potser és també el punt de partida de l'equip de Valverde que aspira a reconquistar Europa. O pot ser que, al cap i a la fi, el d'aquest dimecres sigui un partit d'entretemps com el que va disputar el planter de Van Gaal amb Arnau de protagonista l'octubre del 1999 (2-4). Wembley, de tota manera, no serà mai un estadi qualsevol per al Barça.

Els blaugrana van recuperar la memòria tan bon punt van trepitjar el santuari futbolístic de Londres. L'entrenador va bastir un equip més raonable a partir d'un sol canvi: va sortir Dembélé i va entrar Arthur perquè Coutinho deixés de ser interior i es vestís de fals davanter amb Messi i Luis Suárez. I el brasiler va rematar a gol als 92 segons després d'una transició preciosa mal defensada per Lloris. Busquets va enganxar amb Messi i l'argentí va obrir per a Alba. El porter va sortir en fals per tapar el xut i el lateral va cedir la pilota franca a Coutinho.

A la pressió ben amunt del Tottenham, el Barça hi va respondre amb seny, fluït en el joc, ben parat al voltant del flexible 4-3-3, només penalitzat per les pèrdues de pilota de Rakitic. No era fàcil aguantar els nois de Pochettino, activats a l'àrea de Ter Stegen quan el Barça pretenia sortir amb la pilota. Encara que els interiors patien, amb un Arthur tímid i un Rakitic revolucionat, Busquets i Messi sostenien el Barça. Les reiterades acceleracions del 10, excel·lent en el joc d'entre línies, van desmuntar el Tottenham. Messi va ser decisiu en el 0-1 i també en el 0-2. Coutinho va tornar a percudir i la seva passada de fora endins la va rematar de manera espectacular des de fora de l'àrea l'impetuós Rakitic.

Ja asserenat amb el gol, el croat es va sumar a l'obra col·lectiva de l'equip blaugrana, cada vegada més segur i concentrat, amb moltes arribades, efectiu i animat per la intensitat dels seus defenses, el saber estar de Lenglet i Arthur, l'intervencionisme de Coutinho, l'aplom de Busquets i el lideratge de Messi. Al Tottenham li va caure l'estadi al damunt amb el 0-2. Molt afeblit per les absències, sense el desplegament de Dele Alli ni la subtilesa d'Eriksen, l'equip de Pochettino ni tan sols va trobar alleujament en Kane. Necessitava els punts després de perdre a última hora a Milà i es trobava amb una bona versió del Barça.

Dos pals de la Pulga

Als blaugrana els va canviar la cara de seguida que es van posar la samarreta de la Champions. L'equip fràgil de la Lliga, el mateix que entomava els gols sense que li xutessin a porteria, defensava sense cap concessió les seves aspiracions a la Copa d'Europa. Va jugar molt “picat”, com ja havia advertit Rakitic, emprenyat amb el marcador i amb la crítica, necessitat d'un marcador d'impacte per recuperar la seva credibilitat abans d'afrontar un calendari molt exigent i tornar al Camp Nou. Wembley motiva el Barça i no desanima el Tottenham, malgrat que no era White Hart Lane. Messi ni tan sols va descansar amb el 0-2.

L'argentí va rematar dues vegades al pal dret de Lloris en dues jugades calcades i ja molt vistes a la Lliga. La mala sort del 10 va contrastar amb la fortuna de Kane. L'ariet va fer seure Semedo amb un driblatge i va creuar la pilota a l'esquerra de Ter Stegen. El partit va girar per un instant cap al bàndol del Tottenham. Messi, no obstant això, no es va resignar ni es va rendir, sinó que va tornar sobre la seva jugada, per fi habilitat per Jordi Alba. El xut de l'argentí, assistit pel lateral després que deixessin passar la pilota Coutinho i Suárez, va entrar col·locat pel mateix lloc que abans, amb la diferència que va salvar per poc el pal de Lloris.

Llorente, l’última bala de Pochettino

Alba va ser un punyal per la banda esquerra fins que Lamela es va trobar amb un gol afortunat després que la pilota colpegés Lenglet. Els Spurs van ser llavors tan contundents com abans ho havia estat el Barça. El partit va agafar un to vibrant i èpic pel vigor del Tottenham i la personalitat del Barça. El desgast físic, no obstant això, va desajustar els blaugrana i el duel va deixar de ser divertit i obert per esdevenir molt exigent per als nois de Valverde.

Pochettino se la va jugar amb Llorente. El Tottenham amenaçava a empatar quan va aparèixer Messi per coronar una actuació sublim al santuari de Wembley. El 10 va animar els seus companys i es va centrar en Lloris. No va parar fins a marcar el 2-4 després d'una maniobra deliciosa de Suárez i Alba. Messi no va faltar a la seva paraula, disposat a lluitar per la Champions, i va marcar les diferències en un equip competitiu i autoritari, de nou familiar i reconeixible a Wembley, el millor lloc per retrobar-se amb el record i l'aroma de la Copa d'Europa.