Mor als 80 anys Kofi Annan, exsecretari general de l’ONU i Nobel de la Pau

L'exsecretari general de l'ONU Kofi Annan (Kumasi, Ghana, 1938), que va ocupar el càrrec entre 1997 i 2006, ha mort aquest dissabte a Berna amb 80 anys, segons ha informat l'Organització Internacional de les Migracions (OIM) en una piulada. "Avui lamentem la pèrdua d'un líder, un líder i un visionari: l'exsecretari general de l'ONU. Una vida ben viscuda. Una vida digna de celebrar-se", ha escrit aquest organisme. Annanva guanyar el Nobel de la Pau el 2001 "pel seu treball per un món millor organitzat i més pacífic". El 2012 també va ser guardonat amb el Premi Confuci de la Pau per "la seva enorme contribució a la reforma i ressorgiment de les Nacions Unides i com a enviat especial de l'ONU i de la Lliga Àrab a Síria".

La família de Kofi Annan i la seva fundació també han confirmat la seva defunció. "Va morir en pau aquest dissabte 18 d'agost després d'una breu malaltia", expliquen en una piulada des del compte oficial d'Annan, en el qual adjunten un comunicat en què lamenten la seva pèrdua. El diplomàtic ghanès, ha confirmat la família, va emmalaltir quan tornava de Sud-àfrica després d'acudir a la commemoració de l'aniversari del naixement del líder sud-africà Nelson Mandela. Annan va ser hospitalitzat en Ginebra i després traslladat amb avió a un centre mèdic de la capital, Berna, on va morir.

"La seva dona Nane i els seus fills Ama, Kojo i Nina van estar acompanyant-lo aquests últims dies", detalla el comunicat, que també diu que el guanyador del Nobel va ser "un internacionalista profundament compromès que va lluitar durant tota la seva vida per un món més just i pacífic". La família també ha demanat privadesa en aquest moment de dol.

Annan va ascendir des d'un humil començament a la secretaria general de l'ONU. El seu major fracàs al capdavant d'aquest organisme, segons ell mateix va reconèixer, va ser no aconseguir detenir la guerra a l'Iraq, i va demanar durant la seva roda de premsa de comiat celebrat a la seu de l'organització a Nova York no ser únicament jutjat per l'escàndol "Petroli per Aliments" en aquest país, un frau que va implicar a almenys 2.400 empreses en el pagament il·legal de comissions i suborns al voltant del dictador iraquià Sadam Husein mentre eludien els controls de Nacions Unides. El programa, que va començar el desembre de 1996 i va finalitzar el 2003, va néixer com la més ambiciosa operació engegada en els 60 anys d'existència de l'ONU. El pla d'ajuda preveia l'assistència a la població iraquiana amb aliments i medicines en els anys de l'embargament econòmic contra el règim de Sadam Husein. D'aquesta manera, es va permetre que sortís petroli de l'Iraq per un valor de 64.200 milions de dòlars i entressin en aquest país béns per 34.500 milions de dòlars. Però el programa es va convertir en una font d'ingressos extra per a l'entorn de Sadam Husein, del que es calcula que va cobrar 1.800 milions de dòlars en suborns i comissions.

Annan va assegurar que havia fet tot el possible per aturar la guerra a l'Iraq i que, malgrat tractar-se del pitjor dels errors, no ha de fer ombra a altres assoliments com els esforços de l'ONU en pro dels drets humans, la lluita contra la desigualtat, a favor del desenvolupament, el màxim exponent del qual són els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni. L'exsecretari general va expressar el seu desig que el seu mandat fos recordat com el de la lluita contra el desastre del tsunami a l'oceà Índic i el terratrèmol a Caixmir, entre d'altres.

A més de la guerra a l'Iraq, Annan va assenyalar en diverses ocasions que l'atemptat contra la seu de l'ONU a Bagdad l'agost del 2003, en el qual va perdre la vida l'enviat especial Sergio Vieira de Mello, va ser un altre dels pitjors moments viscuts en la secretaria.