Recuperem del nostre arxiu imatges, que no s havien digitalitzat mai, amb què el fotògraf Chema Conesa va deixar testimoni de l explosió d un camió cisterna que va causar més de 200 morts i desenes de ferits víctimes de les flames
Fa 40 anys, a dos quarts de tres de la tarda de l'11 de juliol del 1978, es produïa una de les pitjors catàstrofes dels últims 50 anys a Espanya (la segona en nombre de morts després de l'accident aeri de Los Rodeos, amb 583). L'explosió d'un camió cisterna carregat amb propilè a l'altura del càmping dels Alfacs, a la localitat d'Alcanar (Montsià), molt a prop del nucli urbà de Sant Carles de la Ràpita, causava 215 morts i deixava desenes de ferits molt greus.Chema ConesaL'explosió va matar a l'acte 103 persones. En dies posteriors els ferits greus, alguns amb cremades que afectaven fins al 90% de la superfície corporal, van fer augmentar la llista de víctimes mortals. Un any després havien estat identificats tots els cadàvers, excepte dos.Chema ConesaSobre les onze del matí de l'11 de juliol del 1978, el camió Pegaso amb matrícula M-7034-C, propietat de l'empresa Cisternas Reunidas i conduït per Francisco I. V., sortia carregat amb el perillós propilè, un gas inflamable, de la factoria d'Enpetrol a Tarragona, amb direcció a Puertollano (Ciudad Real). Malgrat la distància que havia de cobrir, el conductor anava sol, sense un acompanyant reglamentari.Chema ConesaEl camió havia estat fabricat el 1973 i no tenia vàlvules de seguretat, una mesura que encara no era un requisit en el moment de l'accident. La cisterna, rígida, tenia una capacitat de 19.350 quilograms, però es va omplir fins als 23.470, segons els perits. Que no es donés gaire importància a aquest fet revela que devia ser prou habitual, ja que no es feien excessius controls.Chema ConesaDesprés de sortir de la planta d'Enpetrol, sobre les 14.30, només uns minuts després d'haver travessat Sant Carles de la Ràpita, localitat on estiuejaven milers de persones, el camió va passar a l'altura del càmping, situat al quilòmetre 159,5 de la carretera N-340 Barcelona-Cadis.Chema ConesaLes altes temperatures d'un dia d'estiu i la sobrecàrrega van elevar la pressió interior de la cisterna i, com que no tenia vàlvules de seguretat, es va produir una fuita i va saltar la roda de recanvi, que va deixar una empremta a la la carretera. Uns 100 metres més endavant, el camió explotava enmig de la carretera.Chema ConesaL'expansió del propilè va generar un núvol blanc i una pluja de foc amb temperatures que és probable que arribessin fins als 2.000 graus.Chema ConesaEl camió es va partir. La cabina i part de la cisterna va sortir propulsada cap endavant seguint la carretera, i la part posterior, cap enrere, fins a arribar a un restaurant situat a uns 200 metres, mentre que el líquid va avançar cap al càmping.Chema ConesaA més, es van produir una sèrie d'explosions en cadena. Bombones de butà, els dipòsits de combustible dels automòbils i altres elements inflamables que hi havia a les tendes de campanya van ajudar a convertir l'hora de dinar en un infern.Chema ConesaAl càmping dels Alfacs hi havia prop de 800 persones, sobretot estrangers, una xifra molt superior a la de 260, el seu aforament oficial.Chema ConesaAl costat del càmping hi havia 12 xalets i una discoteca.Chema ConesaUn edifici de dependències del càmping, situat al centre, va fer de pantalla i va evitar que la catàstrofe s'estengués a tot el recinte.Chema ConesaBona part de les víctimes eren alemanyes i franceses, a més de belgues i britàniques. La catàstrofe es va seguir amb molt d'interès a tot Europa. Milers de trucades telefòniques procedents de l'estranger van bloquejar les centraletes de clíniques, governs civils, hotels, consolats i tot tipus d'establiments que tenien alguna relació amb el càmping. Telefónica va haver d'habilitar urgentment diversos equips telefònics connectats als circuits internacionals.Chema ConesaDurant mesos, un equip espanyol d'especialistes va treballar en la identificació dels cadàvers. En el moment de la tragèdia el càmping no tenia cap registre de clients. El primer balanç provisional i la primera llista de desapareguts es va haver d'establir a partir de la memòria (força bona) del propietari del càmping.Chema ConesaBona part dels cadàvers estava en un estat irreconeixible. El nerviosisme i les presses van fer que una síndria i un pernil s'etiquetessin com a restes humanes pels primers socorristes. La seva intervenció va ser generosa però negativa per facilitar la identificació de les víctimes. Els cadàvers es van col·locar un al costat de l'altre, sense especificar el lloc d'on els havien recollit. Es van treure cossos de l'interior dels vehicles sense prendre constància del fet, cosa que n'hauria facilitat la identificació.Chema ConesaEs van recuperar cossos calcinats al mar i la platja. Anar cap a l'aigua, que segons els testimonis va arribar a bullir, es va convertir en una mala elecció. Molts cadàvers es van trobar en posició asseguda, amb els peus i els braços rígids, ja que en aquell moment bona part de les víctimes dinava.Chema ConesaEls treballs van partir de l'estudi de les dentadures, cosa que va aportar una primera dada sobre l'edat aproximada dels individus, així com un coneixement molt fidedigne del desenvolupament facial. La informació es va acarar amb els registres odontològics dels desapareguts. Les principals dificultats van procedir dels nens, que en molts casos no havien anat mai al dentista.Chema ConesaSis persones van ser processades per l'Audiència Provincial de Tarragona el gener del 1982. Les víctimes, que van rebre 2.500 milions de pessetes del 1978 (uns 106 milions d'euros amb l'augment de l'IPC), van desistir del procediment i es van retirar de l'acusació particular. La sentència va condemnar per un delicte d'imprudència temerària a un any de presó menor dos dels responsables de la factoria d'Enpetrol, on es va carregar el camió, i va absoldre els altres quatre de Cisternas Reunidas, propietària del vehicle, que van ser jutjats. Els alts directius d'Enpetrol (societat majoritàriament propietat de l'estatal Institut Nacional d'Indústria), que havien estat citats com a testimonis però no acusats, ni tan sols van testificar en el judici. Tampoc hi va anar cap membre de l'Administració.Chema ConesaLa tragèdia va obligar a modificar les normatives de seguretat del transport de mercaderies perilloses, així com a elaborar plans de xarxes arterials i vies de circumval·lació, una reglamentació més estricta per als conductors, noves normes de càrrega i descàrrega, plans d'inspecció de les cisternes o la prohibició d'aquest tipus de transports en caps de setmana.Chema Conesa
